CLÀSSICS A LA ROMANA

Afrodtia és una de les deïtats més antigues i posseeix nombroses equivalents: Inanna en la mitologia sumèria, Astarté en la sirià-palestina, Turan en l'etrusca, Ishtar a la mesopotàmica, Venus a la romana i Freia en la nòrdica. Té paral·lelsimes amb deesses indoeuropees  de l'aurora, com ara Ushas o Aurora. Però la seva popularitat sorgeix de la mitologia grega, com a deessa de l'amor i la bellesa, famosa per haver sorgit de l'escuma del mar. En el llibre V de L a Ilíada , Homer ens regala una altra versió sobre l'origen d'aquesta deessa. Segons ell, era filla de Dione, la deessa oracular original en Dódona. Dione sembla equivalent a Rea, la Mare Terra, a qui Homer va traslladar a l'Olimp. Una vegada que el culte Zeus va haver usurpat l'oracle-roureda de Dódona, alguna poetes ho van tenir per pare d'Afrodita. Naixement d'Afrodita de Sandro Botticelli (1455-1510) No obstant això, el nom Afrodita vol dir "nascuda de l'escuma&quo

Seguirem amb els déus nòrdics ja que encara en queden varis d'importants per explicar. Aquesta serà l'última entrada de déus nòrdics i per això avui en comptes de deu us n'explicaré onze, entre els quals hi torbareu varis dels més importants i dels quals pot ser que n'hagueu sentit alguna cosa. Jord: És la mare de Thor i és la deessa de la terra. És una deessa molt desconeguda i hi ha qui creu que és un altre sobrenom per a la deessa Frigg esposa d'Odín. Kvasir : Va ser un ésser nascut de la saliva dels Æsir i els Vanir,  és molt intel·ligent, viatja molt ensenyant, etc.. Lofn : És una Æsir i el seu nom significa "pacificadora". És habitualment descrita com una deessa molt afable, cordial i és l'arranjadora de casaments, fins i tot els prohibits. Hi ha qui diu, però, que pot ser una altre forma de la deessa Frigg. Loki : És el déu del foc i de l'engany i tot i ser gegant se'l considera un Æsir per un pacte de sang fet amb Odin. Va ser e

Còpia romana d'estàtua de Demèter En la mitologia grega, Triptòlem era un semidéu i un heroi que va aprendre de Demèter les arts de l'agricultura i a la vegada va ensenyar als grecs. El mite explica que, mentre buscava a la seva filla Persèfone , Demèter va arribar a Eleusis disfressada com una vella. Allà va conèixer a les filles de Céleo, explicant-los que es deia Doso i que era una cretense que havia estat raptada per pirates, i que podia realitzar qualsevol tasca domèstica que li donessin. Així va conèixer a Metanira, (dona de Céleo) qui li va demanar que cuidés del seu fill Demofont, germà de Triptòlem. Demèter es va encapritxar amb el nen i, volent fer-lo immortal, pel dia  l'ungia amb ambrosia i a la nit l'exposava a les flames. Com Demefont creixia més de lo normal, la seva mare, Metanira, va vigilar Demèter i va acabar sorprenent-la posant el nen el foc. Llavors va cridar, i el nen va ser consumit per les flames. Demefont va ser recollit del terra i le

Explicada en anteriors entrades l'Enèada d'Heliòpolis, ara vé l'Ogdòdada d'Hermòpolis, d'on va sorgir el déu Ra. L'OGDÒDADA D'HERMÒPOLIS Nun: És l'oceà primordial. El terme Nun és utilitzat al període tardà, mentre que arcaicament s'ultilitzava Nuu. Era considerada la primera substància abstracta, l'element caòtic que conté el potencial de la vida. Es representa amb forma humana o amb cap de granota i amb dos plomes altes o el jeroglífic del seu nom sobre el cap. Nunet: És la deessa que forma, amb el seu doble, Nun, l'Oceà primordial. Se la representa com una dona amb cap de serp, amb la seva parella Nun al costat. Nun i Nunet representats de costat Heh: Déu de l'espai i temps infinit, de l'aire, de l'eternitat. Se'l representa com un home assegut sobre el símbol d'or. A les mans té dos fulles de palmera que simbolitzen els milions d'anys de vida desitjats pels humans. Hehet: Deessa, junt amb el seu mar

Inspirada per la recent entrada de la meva companya Judit Osuna,  Món funerari a l'Antiga Roma , he decidit parlar sobre els naixements dels infants a l'antiguitat romana. En aquella època, hi havia diversos mitjans de regulació de la natalitat acceptats i legals. Es podia recórrer a diversos mitjans de contracepció d'una eficàcia més aviat dubtosa, com per exemple ungüents espermaticides, diafragma, rentat després de l'acte o màgia. L'avortament era força practicat, tot i que va ser il·legalitzat durant l'imperi. Però bé, un cop l'infant naixia, era dipositat als peus del pare, que el reconeixia alçant-lo en braços. Si el rebutjava, era exposat en un clot per a escombraries on moria si ningú el recollia per fer-ne un esclau o una prostituta. L'abandonament era causat per malformacions de la criatura o raons econòmiques, i era més freqüent en el cas de les nenes que dels nens. Els pobres renunciaven als seus fills quan no els podien mantenir, me

Cal recordar que n'hi ha tantes de menors i menys importants que no les podré esmentar totes, tot i així, avui us n'explicaré deu més. Elli: És la deessa de la vellesa però no hi ha gaire més informació. Forseti: És el déu de la justícia, la veritat i la pau. És el fill de Nanna i Balder. Es diu que la seva llar era brillant. És considerat el déu més savi d'Asgard ja que resolia els conflictes mitjançant la mediació. Era tant respectat que només els juraments més solemnes eren pronunciats en nom seu. Com és el déu de la pau no s'esmenta que sigui un guerrer durant el Ragnarok. Freya: És la deessa de l'amor, la fertilitat i la sexualitat. És propera als follets i a les fades. És una de les deesses principals dels Vanir, és filla de Njord i germana de Frey. Es va casar amb Od, un déu misteriós que es sospita que era una altra forma d'Odin, que va desaparèixer. La meitat dels guerrers caiguts en batalla incloent-hi les dones van a parar al seu palau, on s&#

Els llatinismes són mots manllevats del llatí o construïts segons les normes estructurals d’aquest llenguatge, dels quals n'hi ha que usem diàriament. Ara llistaré els que s'han adaptat a l'ortografia catalana i s'usen com a sintagmes nominals en diferents àmbits: [UN] ACCÈSSIT “Acostar-se a alguna cosa”. Recompensa que es dóna a qui no obté el premi, però s'acosta a ell. Exemple : Ella va guanyar el primer premi, però a ell li van donar un accèssit. [UNA] ADDENDA Són les notes addicionals al final d'un escrit, especialment d'un llibre, per completar-lo o corregir-lo. Exemple : Sense l'addenda no hauria entès les expressions del text! [UN] ALTER EGO “Un altre jo”, “un segon jo”, una altra personalitat d'una mateixa persona. O bé una persona de confiança que representa a un o s'identifica amb ell. Exemple : Ell és el meu alter ego. [UN] ESNOB És una persona que imita les maneres, opinions, etc., d'aquells a q

Morir-se a Roma era un acte molt significatiu, fossis pobre o ric. El culte fúnebre també tenia unes pautes normatives a seguir, com era de costum a Roma.  El parent més proper al difunt li feia un petó i rebia el seu últim alè, amb el qual es creia que l'ànima abandonava el cos, després li tancava els ulls i li posava una moneda a la boca, el ritual dictava que es procedís a la conclamatio és a dir, pronunciar tres vegades el nom del difunt.  Després es col·locava el cos del difunt sobre el sòl per rentar i ungir-lo en olis i si el difunt va tenir en vida un alt càrrec, era vestit amb la toga d'aquest càrrec i amb una corona de llorer on a vegades podia ser d'or, i els ciutadans corrents s'embolicaven en senzilles togues. Els funerals a l'antiga Roma se solien celebrar de nit i vuit homes transportaven la llitera del cadàver que anava en una caixa de fusta. A més, es duia a terme l'elaboració de la màscara mortuòria, on aquestes màscares eren

VIDA Crisip de Soli fou un filòsof grec estoic nascut a Cilícia nascut el 279 a.C. i mort entre el 208 i el 204 a.C. Durant la seva vida va freqüentar Atenes, concretament es va ajunta amb cercles platònics a la Acadèmia Nova platònica i va publicar alguns texts d'acord amb el seu pensament, tot i que més tard la va abandonar per que no concretava amb la teoria del coneixement platònica. I va seguir a Cleantes, filòsof grec estoic de l'Àsia Menor, fins a l'escola de Zenó de Cítion a Stoa , o dit d'altre manera Pòrtic, l'escola dels estoics que rivalitzava amb els platònics i on ell mateix va succeir  Cleantes que era un dels escolars cap al 230 a.C. Se sap que va escriure 705 obres però no se'n conserva cap. Es dedicava a desenvolupar les tesis de Zenó de Cítion i es  basava en la lògica megàrica, la lògica dels mestres en l'art de discutir, en el qual basaven un dels seus estudis(l'art).  Va destacar en el terreny de la lògica i la seva teoria del

Bé, en aquesta entrada, tal i com vaig esmentar a l'anterior, parlaré de les divinitats nòrdiques i ja que n'hi ha tantes repartiré aquestes deïtats en més d'una entrada. Aquestes divinitats es basen en dos llinatges de déus: una és anomenada  Æsir on es troben Thor, Tyr i Odin, els quals eren déus de la guerra, i l'altre llinatge s'anomenen els Vanir on es troben Freya, Frey i Njord, els quals eren déus de la fertilitat. Altres éssers en són els elfs, els gnoms i els Jötun, els quals a vegades tenien divinitats menors amb petits cultes dedicats exclusivament a ells tot i no formar part de cap dels dos llinatges esmentats anteriorment. DIVINITATS NÒRDIQUES Æegir: Significa "portador d'aigua" i és el sobirà del mar i sovint es mostra com a amfitrió que prepara banquets, dóna la benvinguda i acull als déus viatgers. Es diu que en una ocasió Loki va insultar als altres déus convidats i va causar la seva desgràcia, per això els relats mitològics d

L'oracle de Delfos és una de les restes més destacades que queden de la cultura religiosa de l'Antiga Grècia. De fet, es podria considerar com una de les imatges principals actuals de la religió de llavors, quan creure en els déus era unànime i, fins i tot, necessari per a tothom. QUÈ ERA UN ORACLE? L'oracle era un espai consagrat als déus que es va convertir en la via de comunicació entre homes i déus més important de l'Antiga Grècia. Només podien fer-hi consultes aquells homes immaculats, és a dir, que no havien comès cap crim ni acte impietós, i aspergits d'aigua lustral (nosaltres la coneixem com a aigua beneïda, segons la religió cristiana). Com a resposta, les divinitats es podien manifestar directament o bé per signes, prodigis, somnis, o ocells. La interpretació de les respostes de les divinitats les duien a terme les sibil·les, unes sacerdotesses encarregades de transmetre i explicar la voluntat divina. Els oracles tenien lloc en nombrosos santuaris

L'obra es diu lloba Capitoliniia o Luperca. L'obra està datada el 470 a.C, pertany a la època romana Etrusca, més concretament a l'art Etrusc i el seu autor és Vulcà. Luperca és el nom de la lloba, segons la mitologia romana, la lloba va alletar a Ròmul i Rem, fundadors de Roma, que aquests van ser manats a matar pel rei Amuli. Modernament es va suposar que "Luperca" va ser, en realitat, una prostituta que es va cuidar dels dos bessons. Antigament a les prostitutes se les anomenaven "llobes".  Aquesta obra es conserva en el museu del Capitoli Romà a Itàlia. Es tracta d'una figura en bronze, de 75 centímetres d'altura i 114 centímetres d'amplària. La estàtua està feta de bronze. La lloba capitolania LA LLEGENDA Segons la llegenda , la ciutat italiana d'Alba Longa tenia com a rei a Numitor fins que el seu germà Amuli li va prendre el poder. Amuli va matar els fills de Numitor i va obligar a la única filla del rei Numitor, Rea Sílv

Ariadna era la filla del rei Minos i Pasífae de Creta. El seu pare tenia un laberint, en el qual hi havia un minotaure el qual va sorgir de l'engendrament de Pasífae per part d'un toro blanc; d'aquí en va néixer un ésser fantàstic amb cos d'home i cap de toro. El minotaure  havia de ser alimentat; així doncs, es va decidir que s'havien d'engendrar 7 joves i 7 donzelles grecs i ser entregats a Creta per entregar i alimentar al temorós minotaure. Durant el tercer any Teseu es va amagar amb els 14 ciutadans que havien de ser entregats al monstre i va decidir anar a Creta, entrar al laberint i donar mort al minotaure definitivament per acabar amb la desgràcia que provocava als ciutadans. Ariadna, quan Teseu va arribar a Creta, va caure profundament enamorada d'ell i va ser gràcies a l'ajuda d'Ariadna, la qual li va donar un cabdell per a trobar el camí de tornada, que el jove va aconseguir escapar del laberint. A més a més, va matar el minotaure i el

Si heu llegit la meva anterior entrada, sabreu que Egipte té molts déus, amb noms molt estranys. Bé, aquí us explicaré una mica cada déu del grup de l'Enèada d'Heliòpolis: L'ENÈADA D'HELIÒPOLIS Atum: Originalment, és el déu de la terra. És el déu primordial i creador segons la doctrina d'Heliòpolis, que va substituir a la serp Imy-uaf (serp del caos primordial), per posar en marxa la creació. Se'l representa com un home amb la doble corona (de la unificació de l'Alt i Baix Egipte) Representació d'Atum Shu: Déu de l'aire, fill d'Atum i nascut junt amb la seva germana Tefnut. Es diu que va sorgir de la unió d'Atum amb la seva pròpia ombra, tot i que també hi ha altres teories. Era la personificació de la calor del migdia i de la sequera a l'aire d'estiu, però també del vent fred del nord i del principi vital de tot ser vivent. També es deia que possibilitava l'ascensió del difunt cap al cel. Apareix com un home amb una