5 de juny de 2017

RESTES ROMANES PROP DE TARRAGONA (III)

En aquesta entrada podreu trobar les últimes restes romanes més importants prop de roma que podem trobar.

ARC DE BERÀ

Tots els arcs romans estaven pensats per suportar alguna figura, una estàtua o un grup d'estàtues d'un gran valor honorífic. Després d'August es van difondre molt ràpidament aquest tipus de construccions, els quals la majoria d'aquestes ferien honor al seu emperador. No tots els arcs tenien la mateixa funció, alguns definien el límit d'un territori, d'altres es trobaven dins les ciutats o d'altres es construïen en memòria d'algú que havia mort.
L'arc de Berà el podem trobar situat a la Via Augusta a uns 20 km al nord-est de Tarragona, construït en honor a August. És d'una sola obertura i està construïda amb pedra calcària, d'una pedrera al costat de l'actual poble de Roda de Berà anomena n'Elies. El primer escrit que en trobem que ens dona informació sobre aquest monument és l'any 1563 quan A. Van Wyngaerde el va dibuixar. En aquest moment por ja veiem que l'estructura de l'arc està en bastant mal estat pel pas dels anys. Després d'unes quantes dècades però, l'any 1788, l'arc va ser parcialment restaurat. El 1840 es va fer una nova restauració molt lamentable, dirigida per Juan Van-Halen, qui en aquells moments era el governador de la ciutat de Tarragona. L'objectiu d'aquesta reconstrucció no era del tot reconstruir-lo sinó la seva reutilització, amb la funció de dedicar aquest monument a la reina Isabel II i al general Espartero. En aquest moment l'arc va ser rebatejat amb el nom d'"Arco de la paz".



El juliol del 1936 el monument va estar a punt de desaparèixer a causa dels efectes d'un atemptat, tot hi així el Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Generalitat de Catalunya, va intervenir apuntalant provisionalment el monument el qual més endavant seria sotmès a una gran restauració molt respectuosa amb la realitat de l'edifici.


Com podem veure, doncs, l'Arc de Berà és molt diferent del que va ser construït principalment, només es conserven quatre capitells de l'estructura són de l'època romana. Entre els anys 1984 i el 1992 es va fer un procés d'investigació molt llarg que ens va portar tot el coneixement actual que tenim sobre el monument, amb tota la informació, durant els anus 1994 i 1997 es va fer l'última restauració, aquesta va ser la que va deixar el monument amb el seu aspecte actual.


(Arc de Berà)

OBELISC O AGULLA DEL MÈDOL
A la pedrera romana del Mèdol, la qual trobem a uns nou quilòmetres de Tarragona, molt aprop de la Via Augusta. D'aquesta pedrera en van extreure uns 50.000 metres cúbics de pedra calcària per construir l'antiga ciutat de Tarraco

Com segurament tots suposem, en aquesta pedrera no s'hi acostaven ni emperadors ni governadors, era un lloc feiner per treure la pedra que anava donant forma a la ciutat, com més quantitat i més velocitat es treballava millor.

El que més destaca d'aquesta pedrera, és l'anomenada Agulla del Mèdol, fa uns setze metres d'alçada i dos d'amplada, i la trobem just al centre de la pedrera. No està formada posant una pedra sobre l'altre, sinó que es va formar excavant tota la pedra del voltant i deixant aquest petit espai central sense excavar. No se sap qui va decidir deixar aquest bloc a la part central de l'espai, com hem dit no s'hi acostaven ni governadors ni emperadors, i no n'ha quedat cap escrit que ens ho expliqui.

La pedrera a més té unes condicions acústiques que la fan molt especial. i per això durant les primeres dècades del segle XX l'utilitzaven per fer-hi concerts i audicions.




Eva Bujons
1r Batx

2 de juny de 2017

LES GUERRES PÚNIQUES

Tots hem sentit parlar de les guerres púniques, però que va succeir realment en aquelles guerres?

Les Guerres Púniques són tres guerres que van fer els romans contra els cartaginesos o també anomenats púnics. Tot va començar quan Roma, després d'haver aconseguit imposar el seu poder per tota la península Italiana, va esdevenir una potència mediterrània del mateix nivell que Cartago, situada al nord d’Àfrica, a l’actual Tunísia. Així doncs, els cartaginesos havien establert colònies per tot el nord d'Àfrica, el sud de la penínusla Ibèrica, Eivissa, Còrsega, Sardenya i Sicília. En aquesta situació, doncs, Roma i Cartago eren les dues potències en expansió destinades a enfrontar-se pel domini del Mediterrani occidental.

Mapa històric de les guerres púniques 
Així doncs, es van produir tres guerres, per tal de troba un guanyador. Tant és així que la primera guerra púnica es va realitzar al 264 a.C i va finalitzar al 241 a.C. Tot es va iniciar quan els mamertins, uns mercenaris a sou de Siracusa, s'havien rebel·lat i havien ocupat Messina, on van crear un estat propi. Cartago els va donar protecció malgrat que aquests van decidir aliar-se amb Roma. Quan els romans van acudir a ajudar-los, va començar la primera guerra púnica. La guerra es va desenvolupar sobretot a Sicília, on els romans van disposar de l'aliança de la poderosa colònia grega de Siracusa, mentre que l'exèrcit cartaginès estava comandat per Amílcar Barca.
Roma fins aleshores havia lluitat sempre per terra i, per aquest motiu, va haver de crear gairebé de nou una flota de guerra i pensar una nova estratègia. Aquesta nova tàctica es basava en capturar les naus enemigues amb uns garfis i,  per mitjà d'unes passarel·les que es llançaven a l'abordatge, el combat esdevenia un cos a cos terrestre, un gran avantatge pels romans. Gràcies a aquesta van aconseguir vèncer als cartaginesos en diverses batalles navals, tot i que, el desastrós fracàs de l'intent de portar la guerra al nord d'Àfrica va obligar a construir ràpidament una nova flota, finançada pels romans rics. El bloqueig dels ports cartaginesos a Sicília i la derrota de les illes Egades van forçar la rendició de Cartago, que va haver de lliurar una forta indemnització i les seves possessions de Sicília, que es va convertir en la primera província romana. Poc desprès, però, els romans van aprofitar la debilitat cartaginesa per envair Còrsega i Sardenya (238 a.C.).

Tot seguit, es va produir la segona guerra púnica (218-201 a.C) on els cartaginesos per tal de venjar la seva primera derrota i la pèrdua de territoris, comandats per Amílcar Barca, van conquerir bona part del sud i l'est de la península Ibèrica fins a l'Ebre, una zona de gran riquesa de minerals. Mort Amílcar el 229 a.C, el va succeir el seu gendre Asdrúbal, que va fundar Cartago Nova (l'actual Cartagena). El tractat de l'Ebre va fixar possiblement en aquest riu els límits dels àmbits d'actuació de romans i cartaginesos. Tot i així, quan Anníbal, fill d'Amílcar que va esdevenir el cabdill de les tropes cartagineses quan va morir Astrúbal, va atacar Sagunt, una ciutat ibèrica aliada amb Roma, el senat romà va declarar la guerra a Cartago, i així es va iniciar la segona guerra púnica. El següent pas d'Anníbal va ser tan audaç que ningú no l'esperava. Així doncs, amb un exèrcit d'uns 70.000 homes i elefants, va creuar els Pirineus, el sud de la Gàl·lia i els Alps i va endinsar-se  Itàlia, sense que l'exèrcit romà arribés a temps. Malgrat perdre la meitat dels seus homes, va aconseguir una sèrie de victòries conra els romans que van fer perillar el domini romà de la península, ja que molts pobles del sud d'Itàlia es van posar al costat dels cartaginesos. En un primer moment, però, Roma no va reaccionar tot i que finalment Fabi Màxim va iniciar una guerra de desgast, contra Anníbal. Aquesta guerra va afavorir els romans. De tota manera Roma va tornar a perillar quan, després de ser derrotada a Bècula, Asdrúbal va fugir d'Hispània amb un altre exèrcit cap a Itàlia, per tal de realitzar el mateix atac que el seu germà malgrat que no ho va aconseguir i va morir. Finalment, va tenir lloc la batalla decisiva a Zama al 202 a.C., on van guanyar els romans i els cartaginesos van demanar la pau, per la qual van haver de pagar un preu molt elevat: van perdre totes les seves possessions de la península Ibèrica i de l'Àfrica nord-occidental, van entregar la seva flota i els elefants, i van ser obligats a pagar un tribut molt alt. D'aquesta manera Roma va guanyar el control de tot el Mediterrani occidental. Les noves possessions romanes de la península Ibèrica van ser dividides en dues províncies: Hispània Citerior, la zona més propera a Roma,  i Hispània Ulterior, la zona més allunyada. Al llarg del s. II a.C. els romans van anar sotmetent tota la península Ibèrica excepte la zona cantàbrica, no conquerida fins a l'època d'August.

Finalment, la tercera guerra púnica es va produir entre el 149 i el 146 a.C. Gràcies a l'explotació agrícola de les seves terres, Cartago es va recuperar aviat. Això va provocar la preocupació de molts romans, entre ells Cató, qui a cada discurs que feia al senat, deia: Delenda est Carthago ‘Cal destruir Cartago', fins que un dia van decidir posar-se mans a la obra amb el pretext que els cartaginesos havien pres represàlies contra el rei númida Massinissa, aliat dels romans. Aleshores Cartago va ser assetjada per Escipió Emilià i, quan va caure el 146 a.C., va ser completament destruïda, els seus habitants esclavitzats, els seus camps maleïts i sembrats de sal. Així el nord Àfrica, l'actual Tunísia, va esdevenir província romana.

Aquestes van marcar un abans i un després en la vida romana i la societat en general. 

Mireia Recuero Solà
1r Batx

1 de juny de 2017

BEN-HUR

L'antiga Roma ha sigut objecte de moltes produccions cinematogràfiques tenint en conte que són la base de la cultura occidental. Una d'aquestes pel·lícules és 
Ben-Hur.

Trama:

Ben-Hur és la història d'un jove príncep jueu, un home respectat i admirat de la ciutat de Jerusalem durant la dura ocupació romana, l'any 30 dc.
Aquesta ocupació provoca un gran sentiment de rebuig entre els habitants de Judea. Això fa que Messala, un militar amic de la infància de Ben-Hur li proposa que ajudi a l'imperi a trobar tots aquells que mostren reticència a Roma i que 
Judà sigui un aliat clau de l'imperi. Judà es nega a l'oferiment ja que no vol trair al seu poble. Aquesta decisió crea tensions entre els dos amics.

Al cap d'uns dies el governador romà destinat a Judea visita la ciutat de Jerusalem tot passant per sota la casa de Ben-hur des d'on cau una teula accidentalment davant el cavall del governador. Això fa que el cavall s'espanti i el governador caigui a terra.
Seguidament els soldats romans entren a casa de Judà Ben-Hur agafant-los a ell, la seva mare i la seva germana. Seguidament Ben-Hur  suplica a Messala que no els castiguin ja que la teulada era vella i que la teula havia caigut sola.
Messala tot i sabent que ha estat un accident permet que enviïn a les galeres a Ben-Hur i que empresonin a la seva mare i la seva germana.
Ben-Hur enviat a galeres.

Un cop Ben-hur és esclau a les galeres, és victima d'un enfrontament entre romans i cartaginesos del qual en surt supervivent, salvant també el comandant de la flota Quinto Arrio que el nomena fill seu per haver-lo salvat. Més tard entra a Roma juntament amb el comandant mitjançant una entrada triomfal per haver guanyat l'enfrontament amb les tropes enemigues.


Ben-Hur tot i que duu una vida luxosa i aristocràtica al costat del seu pare adoptiu, marxa a Judea per retrobar a la seva família i venjar-se de Messala.
Un cop arriba a Jerusalem demana per parlar amb Messala presentant-se com a fill de Quinto Arrio. Messala se sorprèn al veure'l i Ben-Hur li ordena que trobi a la mare i a la germana de Ben-Hur i les alliberi. Al mateix temps que els soldats de Messala busquen la família de Ben-Hur, els dos adversaris s'enfronten en una disputada cursa de quadrigues a Roma en la que guanya Ben-Hur malgrat les trampes de Messala.
En tornar a Casa, Ben-Hur troba la seva mare i la seva germana que havien estat contagiades per la Lepra.
L'estat de les dues dones semblava incurable però la mort de Jesucrist que s'està produint a la ciutat cura miraculosament les dues víctimes.

Us deixem amb la carrera de carros que surt a la pel·lícula:


Xavier Roura
4t ESO