21 de març de 2017

EL CRISTIANISME A L'IMPERI ROMÀ

Roma, com la majoria dels pobles de l'antiguitat va adoptar una religió politeista, que comptava amb déus per a tots els romans i amb una religió familiar al voltant de l'adoració dels seus avantpassats. 

La prèdica de Crist va ser rebutjada a Roma, al punt de costar-li la vida al propi Jesús, i els seus seguidors van ser perseguits i condemnats per la majoria dels emperadors.

De fet, Neró , va ser un dels emperadors que anava més en contra dels cristians pel fet que aquests no adoraven als déus locals i es negaven a reconèixer l'emperador com un ésser divinitzat. Les idees de caritat i igualtat cristianes, semblaven oposar-se a l'esperit guerrer i jeràrquic dels romans així doncs va incendiar la ciutat de Roma i va acusar com a responsables d'aquesta acció als cristians. D’ altra banda, els emperadors Trajà i Adrià , van ser més tolerants amb el cristianisme, amb la condició que no violessin les lleis romanes.

Neró i l'incendi a Roma
L'any 285, Dioclecià, va perseguir al cristianisme considerant-ho una amenaça per a l'imperi. Aquesta nova religió que primer va ser adoptada pels grups socials més humils, va començar a ser predicada per tots els sectors de la societat ja que oferia una nova oportunitat de reivindicació moral i religiosa. Així doncs, va privar els cristians de tots els seus drets, va cremar còpies bíbliques i va demolir esglésies. 

Cap d'una estàtua colossal de Constantí,
 Museu Capitolí, Roma.
L’emperador Constantí , l'any 324, va assumir el poder total de Roma, atribuint la seva assumpció a forces divines. Aquest va somiar en que Crist li deia que amb una bandera amb una creu venceria. La tarda anterior a la batalla del pont Milvi, el 28 d'octubre de l'any 312, va tenir un altre somni, on se li va ordenar pintar en els escuts de les seves tropes el símbol cristià. En vèncer a Majenci, i amb això accedir al poder en tot occident, va relacionar aquest triomf amb la simbologia usada. Tant és així que, l’any 313, es va promulgar l’edicte de Milà que establia la pau entre el cristianisme i el paganisme .
Edicte de Milà
Concili de Nicea 
L'any 325 es va reunir el concili de Nicea (Àsia Menor), on es van reunir tres-cents bisbes, per tal d'aconseguir la unitat religiosa de l'imperi, ja que el cristianisme havia estat objecte de diferents interpretacions. En aquell moment hi havia l’arrianisme que sostenia que Crist era el primogènit de Déu però no la seva mateixa substància, sinó una criatura d'origen temporal. En el concili va triomfar la tesi oposada consagrant la trilogia del Pare, el Fill i l'Esperit Sant, sent la mateixa substància el déu Pare i el Fill. Els que no acceptessin aquesta fe serien desterrats.
Finalment, l'emperador Teodosi , el 
27 de febrer de l'any 380, va proclamar al cristianisme com a religió oficial de l'Imperi Romà.



Mireia Recuero Solà
1r Batx

1 comentari:

Ferran Gil ha dit...

Un conflicte religiós entre cristians i romans que sembla que podria estar molt plasmat a la Bíblia i amb el mateix Jesús. M'agradaria saber, Mireia, com van afrontar els romans la religió jueva i la musulmana. Aquests últims, per cert, només van coincidir amb els romans quan els hi quedava el territori oriental, amb Constantinoble com a capital de l'Imperi Romà.