23 de març del 2017

LES MASCOTES DELS ROMANS

Veig que no sabem gaire informació sobre les mascotes dels romans i he decidit fer aquest article.

En l'època dels romans, els romans estaven molt ocupats amb les lluites que amb les mascotes. En tenien, però no per fer companyia sinó que per fer algun servei.

Els gossos

Les famílies riques tenien gossos, però els pobres no en tenien perquè eren molt cars, llavors tenien oques. Les famílies romanes utilitzaven els gossos per enviar-se missatges secrets, els donaven de menjar una barra de bronze amb un missatge a dins, i així la persona que volgués llegir el missatge havia de matar el gos. 
Utilitzaven els gossos per anar a caçar.
Els soldats en tenien per poder atacar i defensar-se.

Els gats

Els romans es van acostumar a tenir gats com dins de casa, els gats servien per companyia. Però, gràcies els gats, a casa no hi havia ni rates ni ratolins.

Les mascotes dels emperadors

Els emperadors també tenien mascotes, però la majoria d'emperadors tenien conills. L'emperador Domicià tenia un lleó, el va domesticar i tenia a la gent ben avisada a través d'un cartell:

El cartell 
Finalment, en Juli Cèsar va tenir una girafa. La cosa més curiosa de l'època dels romans. Aquesta girafa es deia Calígula, els romans deien que era un amor especial pel seu cavall, aquí portava a totes les seves festes.

Martina Vilar
4t ESO

22 de març del 2017

LES ÚLTIMES NOTÍCIES ARQUEOLÒGIQUES DEL MÓN ROMÀ

Com ja sabem, el pas de Roma pel nostre país ha estat d'una importància molt gran, però encara queda molta pedra per picar en relació a la vida romana a Catalunya, i és per això que dia rere dia els arqueòlegs descobreixen restes romanes; algunes d'elles molt importants. En aquesta entrada en tindreu un recull de les més recents.


El Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya del Departament de Cultura juntament amb l'empresa Ictineu Submarins va localitzar un vaixell imperial de la primera meitat del segle I d.C. La nau es va trobar a més de quaranta metres de profunditat prop de les costes del Baix Empordà, totalment cobert de sorra, en un jaciment, fins llavors, sense explorar.

Es tracta del vaixell de l'època romana més ben conservat de Catalunya. A més, en tota la Mediterrània només se n'han trobat tres més. Se sap que el vaixell anava carregat d'àmfores que transportaven garum.


Imatge del moment en què es troba una de les àmfores per part de submarinistes

Comencen els treballs de recuperació de les grades del circ romà de Tarragona, al tram de la plaça dels Sedassos. L'objectiu és millorar l'estat de conservació del monument i integrar-lo urbanísticament. La intervenció s'allargarà uns sis mesos.
El model de com quedaria el projecte, representat en aquesta imatge
D'altra banda, el projecte també contempla una nova fase, i és la museïtzació d'una part fent-ne un circuit visitable del conjunt del circ romà. Com a element museístic, s'instal·larà una estructura d'acer folrada amb llistons de fusta, que pretenen fer de les grades un llençol, un perfil com a única peça per entendre com era aquell espai en època romana. D'aquesta forma, la gent s'hi podrà asseure i veure espectacles de petit format a la plaça.


Unes obres van tornar a posar al descobert restes del passat de la Barcelona romana. Els serveis d'arqueologia de l'ajuntament van descobrir una necròpolis romana de l'època republicana durant les obres de rehabilitació i ampliació d'un edifici del barri de la Sagrera. Una setmana abans, però, ja es va fer una primera troballa mentre s'excavava en el mateix barri.

Un jaciment "extraordinari"

A causa dels treballs d'urbanització, les tombes han quedat parcialment seccionades i alguns esquelets han patit danys pel treball de la maquinaria. No obstant, els restes es troben en molt bon estat de conservació segons l'arqueòloga encarregada de la recuperació.

El descobriment de la necròpolis, que va revolucionar el barri de la Sagrera
Els arqueòlegs que hi treballen han qualificat d'"extraordinari" el descobriment i creuen que les sepultures corresponen a la vil·la romana del Pont del Treball Digne, ubicada a dos-cents metres del lloc i que és previ a la fundació de Bàrcino, que ha recordat que antigament tota aquesta àrea era una gran explotació agrícola.

Ferran Gil
4t ESO

21 de març del 2017

EL CRISTIANISME A L'IMPERI ROMÀ

Roma, com la majoria dels pobles de l'antiguitat va adoptar una religió politeista, que comptava amb déus per a tots els romans i amb una religió familiar al voltant de l'adoració dels seus avantpassats. 

La prèdica de Crist va ser rebutjada a Roma, al punt de costar-li la vida al propi Jesús, i els seus seguidors van ser perseguits i condemnats per la majoria dels emperadors.

De fet, Neró , va ser un dels emperadors que anava més en contra dels cristians pel fet que aquests no adoraven als déus locals i es negaven a reconèixer l'emperador com un ésser divinitzat. Les idees de caritat i igualtat cristianes, semblaven oposar-se a l'esperit guerrer i jeràrquic dels romans així doncs va incendiar la ciutat de Roma i va acusar com a responsables d'aquesta acció als cristians. D’ altra banda, els emperadors Trajà i Adrià , van ser més tolerants amb el cristianisme, amb la condició que no violessin les lleis romanes.

Neró i l'incendi a Roma
L'any 285, Dioclecià, va perseguir al cristianisme considerant-ho una amenaça per a l'imperi. Aquesta nova religió que primer va ser adoptada pels grups socials més humils, va començar a ser predicada per tots els sectors de la societat ja que oferia una nova oportunitat de reivindicació moral i religiosa. Així doncs, va privar els cristians de tots els seus drets, va cremar còpies bíbliques i va demolir esglésies. 

Cap d'una estàtua colossal de Constantí,
 Museu Capitolí, Roma.
L’emperador Constantí , l'any 324, va assumir el poder total de Roma, atribuint la seva assumpció a forces divines. Aquest va somiar en que Crist li deia que amb una bandera amb una creu venceria. La tarda anterior a la batalla del pont Milvi, el 28 d'octubre de l'any 312, va tenir un altre somni, on se li va ordenar pintar en els escuts de les seves tropes el símbol cristià. En vèncer a Majenci, i amb això accedir al poder en tot occident, va relacionar aquest triomf amb la simbologia usada. Tant és així que, l’any 313, es va promulgar l’edicte de Milà que establia la pau entre el cristianisme i el paganisme .
Edicte de Milà
Concili de Nicea 
L'any 325 es va reunir el concili de Nicea (Àsia Menor), on es van reunir tres-cents bisbes, per tal d'aconseguir la unitat religiosa de l'imperi, ja que el cristianisme havia estat objecte de diferents interpretacions. En aquell moment hi havia l’arrianisme que sostenia que Crist era el primogènit de Déu però no la seva mateixa substància, sinó una criatura d'origen temporal. En el concili va triomfar la tesi oposada consagrant la trilogia del Pare, el Fill i l'Esperit Sant, sent la mateixa substància el déu Pare i el Fill. Els que no acceptessin aquesta fe serien desterrats.
Finalment, l'emperador Teodosi , el 
27 de febrer de l'any 380, va proclamar al cristianisme com a religió oficial de l'Imperi Romà.



Mireia Recuero Solà
1r Batx

14 de març del 2017

ELS BESSONS EN LA CULTURA I MITOLOGIA ROMANA

Els bessons apareixen a la cultura romana en diferents formes, però les dues més cèlebres són en forma de constel·lació i en forma de mite.

La constel·lació dels bessons
Gèminis: és la tercera constel·lació zodiacal i es troba entre la constel·lació de Taure i la de Cranc. Gèminis, el seu nom en llatí, significa "bessons", i la història d'aquesta formació d'estrelles ve en forma de mite.
Constel·lació de Gèminis
El mite dels bessons:
En la mitologia grega, els bessons són Càstor i Pòl·lux. Concebuts d'un ou post per la reina d'Esparta Leda després de copular amb Zeus en forma de cigne, són fills de pares diferents. Càstor, el mortal, era fill del rei Tíndar mentre que l'immortal, Pòl·lux, era fill de Zeus.
Els romans, en canvi, tenien Ròmul i Rem com a figura celestial. Ròmul i Rem foren condemnats de mort pel rei Amuli quan van néixer de Rea Silva després de ser fecundada per Mart ja que el rei tenia por de que la descendència li prengués el tron. Ròmul i Rem van ser llançats al riu Tíber en un cabàs perquè morissin, però en canvi van encallar-se en un meandre, on la lloba Capitolina els troba i els alleta fins que el pastor Fàustul els troba i els educa com a fills seus. Quan Ròmul i Rem descobreixen la seva procedència reial, maten Amuli i tornen el tron a Numitor. Aquest els hi cedeix un terreny on hi fundaran roma. Ròmul, que havia mort Rem i s'havia quedat amb el tron, desapareix al cap del temps enmig d'una tempesta, i un somni adverteix als romans que ha de ser adorat amb el nom de Quirí.
Aquesta és tan sols una petita part de la mitologia relacionada amb els bessons, però sempre és interessant d'explicar.


Miquel Aragones
1r Batx

13 de març del 2017

ELECTRA: MITE I COMPLEX

El mite d'Electra explica la història de la filla d'Agamèmnon, rei de Micenes i la seva dona Clitemnestra, germana d'Helena de Troia. Agamèmnon i Clitemnestra tenien un altre fill, Orestes i un altre filla de nom Ifigènia. Ifigènia, segons explica Homer a La Ilíada, va ser sacrificada pel seu propi pare a canvi de protecció en el seu camí cap a Troia.

Després de la fugida d'Helena amb Paris, Agamèmnon es va embarcar rumb a Troia i allí va romandre assetjant la ciutat fins que finalment la va poder fer seva després de colar el famós cavall de Troia. Agamèmnon, a més, va capturar la profetissa Cassandra com a botí va tenir dos fills amb ella.
Mentrestant, la reina Clitemnestra va ser seduïda per l'ambiciós Egist i es van convertir en amants.

De retorn a Micenes, el rei vencedor va arribar a la regió d'Argòlida on el va rebre Egist, el qual ja havia conjurat venjança contra ell. Va preparar un banquet de benvinguda i, amb l'ajuda de la seva amant, Clitemnestra, va donar mort al rei, a Cassandra i als seus fills. 


Clitemnestra, Egist i l'assasinat d'Agamèmnon - Pierre Narcisse Guérin
Electra va ser testimoni i en el seu interior va créixer l'odi cap a Egisto, però sobretot cap a la seva pròpia mare per haver-li arrabassat el seu pare. Des d'aquest moment Electra no va viure sinó esperant el moment en que pugués venjar la mort del rei, el seu pare. Però no va ser fins que el seu germà Orestes va tornar que la va poder planejar.


Electra davant la tomba d'Agamèmnon
L'obra d'Èsquil ens diu que un dia Electra es va dirigir cap a la tomba del seu pare per retre-li honres fúnebres i allà va topar amb Orestes, que havia estat ordenat venjar la mort d'Agamèmnon per l'Oracle de Delfos. 

Els joves germans van dur a terme la venjança assassinant a l'impostor Egist i la pèrfida mare. Això va tornar boig a Orestes que va ser perseguit per les Erínies per haver transgredit els llaços de pietat familiar. Va buscar asil al temple de Delfos, on ni el déu Apol.lo, que havia ordenat la venjança va poder ajudar-lo. Més tard la deessa Atena el va rebre a l'Acròpolis on va ser jutjat i absolt juntament amb la seva germana.

Electra es va acabar casant amb Pílades, amic íntim d'Orestes i fill del rei Estrofos.

Electra és un personatge de la mitologia grega que ha transcendit en els nostres dies i la nostra cultura no només gràcies a les obres d'Homer, Èsquil, Sòfocles i Eurípides. La seva tràgica història va ser represa per la psicologia en el segle XX i presentada com la contrapartida d'Èdip, ja que les seves accions s'assemblen, encara que no els seus fins ni destins.

L'amor incondicional pel seu pare i l'odi cap a la seva mare van fer d'Electra aquesta figura represa i reinventada. El psicòleg Carl Gustav Jung, deixeble de Freud, va utilitzar el mite per simbolitzar la fixació afectiva de la nena cap al pare i la competència amb la mare. Igual que el Complex d'Èdip,abans mencionat, és un procés normal en la formació psíquica i emocional del infants i la seva resolució comprèn el correcte desenvolupament i orientació de la sexualitat i rol social.



Angi Pérez
4t ESO

10 de març del 2017

LES TRES GRÀCIES O CÀRITES

Les tres Gràcies, eren tres deesses filles de Zeus i la nimfa Eurinome, filla de tità Oceà. Els seus noms eren Eufrosine, Talia i Aglaia tot i que aquesta última va ser nombrada pels historiadors com ''Aglaia''. 
Les tres Gràcies de Peter Raul Rubens
Eren les deesses de la bellesa, de l'encanteri i l'alegria, no es pot afirmar quina era la qualitat exacte de cada una d'elles però si que s'ha sap que a més a més de ser deesses, cada una comptava per una característica especial com per exemple la joventut, l'esplendor o el bon gust. 

Eren joves i belles ja que mai van presumir de ser-ho, eren modestes i fins i tot tenien el cabell mal recollit atès a que es passaven molt de temps ballant i divertint-se. Solien anar vestides amb una túnica, encara que en moltes altres representacions apareixien completament nues

Les Gràcies presidien  els banquets, les danses, celebracions i tot allò que hi ha el món agradable, plaent, interessant i atractiu. Eren capaces de proporcionar tota l'alegria tan a déus com a mortals   

Eren una de les companyies més comunes dels déus de l'Olimp, especialment de la deessa Afrodita i del déu Eros.  

Una de les característiques més destacades sobre les Tres Gràcies és que sempre estan representades juntes i mai separades.

                           

Per més informació fes click aquí.

Salima Boudour
4t ESO

9 de març del 2017

EL MATRIMONI ROMÀ

La paraula matrimoni ve de la paraula llatina mater que significa mare, ja que la finalitat del matrimoni eren els fills, i també de matri-monium, és a dir el dret que contrau la dona a poder ser mare dins la legalitat.

DRETS DEL MATRIMONI
Hi havia una sèrie de condicions a seguir per a poder casar-se:
-S'havia d'haver arribat a la pubertat, es considerava que els nois estaven preparats als 14 anys i les noies als 12.
-S'havia de ser ciutadà romà, els esclaus no podien casar-se.
-Les dues persones havien d'estar d'acord en el casament, i els seus respectius pares també.

També hi havia una sèrie d'impediments que, si els complies, no podies contraure matrimoni:
-El matrimoni entre patricis i plebeus.
-Un lligam anterior amb un altre home.
-Si eres estèril tampoc podies casar-te.
-El matrimoni entre parents en línea recta ni en línea col.lateral.

Un matrimoni finalitzava quan:
-Un dels dos moria.
-Si un dels dos perdia el dret de ciutadà i esdevenia esclau.
-El divorci.

EL DIVORCI

Per poder divorciar-te havies de presentar una raó de pes davant de 7 testimonis. Això va venir donat a que tot i que pensem que era una cosa excepcional, passava molt freqüentment. Llavors August va fer aquesta llei que deia que havies de tenir una sèrie de normes i raons per a voler fer-ho, i presentar-ho davant de 7 persones. Es separava el divorci en 2 tipus: Stricto Sensu era el d'acord mutu i el repudium era quan només un dels dos volia. Més tard dins del repudium es va separar entre quan era la dona qui volia el divorci i quan era l'home. No cal que digui qui tenia més coses a perdre ni quin estava més malvist... 

EL CASAMENT

Arribat el moment en que les dues famílies estan d'acord en el fet del casament, es celebren els esponsals. Els esponsals són una mena de cerimònia en la que els nuvis es comprometen i s'intercanvien regals, més concretament, un anell. Seguidament es realitza un banquet.
El dia del casament, la núvia es vesteix amb una túnica blanca fins als peus, unes sandàlies i un vel de color taronja que li cobreix el cap. La casa de la noia es decora amb flors i llaços de colors. En el moment de firmar el contracte nupcial hi ha d'haver uns 10 testimonis presents. Els assistents a la boda resen i es sacrifica un animal als déus. A partir d'aquest moment, les dues persones ja estan casades i la noia, després de ballar i de la festa, és portada directament a casa el noi, passant a formar part de la seva família.

Per acabar vull donar la meva opinió personal sobre què penso del paper de la dona en el matrimoni i el casament en aquella època. 
Per mi, tota la màgia i lo bonic que és casar-se no hi és en aquell moment, ja que als 12 anys encara ets una nena i no és el que et toca, i ho fas únicament per obligació de la teva família i perquè la teva única obligació es tenir fills. La dona es tractada més o menys com una "sumisa", passa a formar part de la família del marit de seguida que el casament ha acabat i era ben clar com no tenia els mateixos drets l'home que la dona. Per desgràcia, aquestes coses encara passen actualment, tenim sort de viure en una societat on ja no, però hauriem de lluitar per la pobre gent que es troba en aquestes condicions o en condicions pitjors.

Anell de compromís de l'època
Oli d' Emilio Vasarri que representa una boda de l'època de forma ideal

Vinyet Vila 
4t ESO

6 de març del 2017

ELS ESPECTACLES PÚBLICS (II)

En la meva última entrada vam parlar sobre els espectacles públics, com que n'hi havia molts i de diferents he dividit aquella entrada en dues parts. En aquesta veurem l'arquitectura de l'amfiteatre i tota la informació sobre el teatre i les representacions que s'hi feien.

Fins a Cèsar a Roma no es coneixia l'amfiteatre. El primer amfiteatre que es va construir era de fusta i era la fusió de dos teatres; d'aquí el nom d'amfiteatre.
A l'època d'August es va construir el primer amfiteatre de pedra i un segle després es va construir l'amfiteatre més famós el Colosseu, per la seva grandària i el seu estat de conservació, també s'anomenava amfiteatre Flavi. Té 524 metres de perímetre i 49 d'alçada, amb una capacitat per a 80.000 persones.
Les parts essencials de l'amfiteatre Romà són les següents:
  • L'arena: era la zona on es feien totes les actuacions. L'anomenaven així ja que el terra era de sorra.
  • Les fossae: eren les galeries que hi havia sota l'arena on hi havia dependències pel material, les feres i els gladiadors.
  • La cavea: era el conjunt de totes les graderies on hi havia asseguts els espectadors.
  • El podium: era un mur alt que separava l'arena de la cavea per protegir a tots els espectadors de les feres i les armes que portaven els gladiadors.
Parlem sobre els espectacles que els romans feien en els teatres. Els espectacles teatrals ja els feien en el primer temps de la República, aquestes representacions les feien a l'aire lliure, i representaven diferents espectacles com per exemple:


  • També es representaven obres dramàtiques traduïdes del grec, tant si eren tragèdies, com si eren comèdies.

    • Versus fescennini, eren representacions amb un caràcter rialler i amb ganes de fer malt.
    • Atel·lanes, eren representacions de farses sobre diferents temes, estaven fetes amb un to per riure.
    • Mims, hi barrejaven dansa mímica, la música i les al·lusions a personatges notables.
    L'arquitectura del teatre constava de quatre parts essencials: la cavea, l'orchestra, el proscaenium i la scaena.
    • La cavea, era una graderia semicircular on seien  els espectadors, les primeres grades sempre es reservaven pels senadors, les catorze següents per als cavallers i la resta pel poble.
    • L'orchestra, era l'espai que hi havia entre el proscaenium i la cavea, on hi havia un altar dedicat a Dionís.
    • El proscaenium, era la plataforma rectangular


    Eva Bujons
    1r Batx

    3 de març del 2017

    LA CREACIÓ SEGONS LA MITOLOGIA ROMANA

    Abans que existís l'univers, els tres elements principals, cel, terra i mar estaven combinats en un de sol anomenat Caos, una força mística que apareix abans que qualsevol cosa, abans fins i tot del cosmos sencer. Llavors el déu del mar, Urà, va prendre  Gea com a esposa i va exiliar el cel a les altures, donant-li la missió de protegir el món. Així doncs el cel va separar el Panteó, món dels déus, de l'inframón, terra de dimonis.
    Urà i Gea van tenir quatre fills: Saturn, Oceà, Vesta i Anteo. Saturn va derrocar el seu pare castrant-lo, els testicles van caure al mar i de l'espuma seminal que es va generar al mar en va néixer Venus.
    Escena de la castració d'Urà representada per Giorgio Vasari (1556)
    Saturn va prendre el tron i es va casar amb una tità, Rea. Aquests van tenir fills tot i que saturn no els desitjava. Plutó, Neptú i Júpiter. Neptú i Plutó van ser devorats pel seu pare, en un intent d'evitar que li prenguessin el tron. Júpiter va ser salvat per sa mare, Rea, la qual el va amagar a la illa de Creta i va demanar a uns sacerdots que el protegissin. Rea va mentir a Saturn dient-li que Júpiter havia mort en el part i li va portar, per suplantar el cadàver, un sac de pedres el qual saturn va devorar.
    Saturn devorant un fill, Francisco de Goya (1819)
    Júpiter, un cop crescut, es va assabentar d'això i va iniciar una guerra contra Saturn ajudat per la tità de la saviesa, Metis. La guerra va durar 10 anys. En un principi li va donar per beure una poció que va fer que vomités als seus fills Neptú i Plutó. La guerra va continuar amb Saturn contra Júpiter, Neptú, Plutó, Venus, Ceres, Metis, Vesta i Juno. Saturn va perdre la guerra i va ser desterrat al món terrenal, al Laci, on hauria ensenyat agricultura als homes.
    Llavors, Júpiter i els altres déus es repartiren els poders. Júpiter havia assassinat a la seva dona Metis quan va saber que estava embarassada, així que es va casar amb Juno, amb qui va tenir  Mart i  Vulcà. Júpiter sempre li va ser infidel i va tenir molts fills amb mortals.
    Júpiter i Juno, Annivale Carracci (1597)
    Júpiter li va demanar a seu fill Vulcà que creés el que ell va anomenar "mortals".
    La primera raça era feta d'or i era molt fràgil, i com que no van aprendre el cultiu es van extingir.
    La segona raça era feta de plata, i tot i que van aprendre a cultivar gràcies a Saturn es van extingir ja que no es van poder reproduir i van morir davant del fred de la fúria de Juno, sempre gelosa per les infidelitats de Júpiter.
    La tercera raça era feta de coure i ferro i va sobreviure gràcies a Prometeu i Pandora. El primer va ensenyar el foc als mortals, que havien après a cultivar gràcies a Saturn. I així va sorgir l'espècie humana.
    Escena de prometeu robant el foc (1637)
    Miquel Aragonès
    1 Batx

    ELS CONCURSANTS D'OT 2023 SI FOSSIN DÉUS DE L'OLIMP

    El passat 19 de febrer va ser la final de la dotzena edició d'Operación Triunfo. Des de finals de novembre, per les xarxes socials, nomé...

    Popular Posts