7 de febrer de 2017

EL CICLE TEBÀ



Cadme, considerat un heroi grec, va ser el fundador de Tebes. Però, com la va fundar? Un dia, preocupat per trobar el lloc on situar la nova ciutat, se’n va anar a consultar als déus a l’oracle de Delfos, al peu del Parnàs. L’oracle, doncs, li va dir que entrés en una de les portes del temple i que ,un cop allà, es dirigís en direcció recte fins trobar una vaca amb una lluna a la cara que el  guiaria fins a la terra escollida. I així ho va fer, la va seguir i el va portar a un camp on, a partir d’aquell moment, Cadme va fundar Tebes.

Aquest es va casar amb Harmonia,  la filla d’Afrodita (deessa de l’amor) i d’Ares (Déu de la guerra) i el seu casament va ser l’únic on hi van assistir tots els déus de l’Olimp. Amb ella tenen un fill que serà l’hereu del tro: Polidor, segon rei de Tebes, que donarà descendència a Làbdac, considerat tercer rei de la ciutat. En algunes versions es considera que amb ell va iniciar-se la maledicció que pesava sobre la família perquè es va negar a rendir culte a Dionís, rei del vi, la festa i la fecunditat. Aquest té un fill, Laios. Quan aquest va arribar al tron de Tebes es va casar amb Iocasta, però l’oracle de Delfos el va advertir que no tingués descendència perquè, si engendrava cap fill, ell moriria a les seves mans. Durant molt temps Laios va evitar les relacions sexuals amb la seva esposa, fins que un dia, ebri, va desobeir l’oracle. Per evitar l’acompliment d’aquest, Laios va decidir exposar l’infant després de lligar-li els turmells amb l’esperança que ningú arreplegués un nen malferit. Un pastor al seu servei el va abandonar en el mont Citeró, on el va recollir un altre pastor corinti. Aquest el va lliurar al rei de Corint, Pòlib, i a la seva esposa Mèrope. Com que al cap de molts anys el matrimoni romania estèril, el van adoptar com a fill propi després de posar-li el nom d’Èdip, que en grec significa "peus inflats".
Així és com Èdip creix creient que és el fill dels reis de Corint, fins que un dia un home l’anomena fill adoptat. L’endemà, el noi inquiet, emprèn un viatge a Delfos per consultar l’oracle que li fa saber el seu esfereïdor destí: matar el seu pare i casar-se amb la seva mare. Aterrit i, malgrat tot, convençut encara que els seus pares són Pòlib i Mèrope, no torna a Corint, sinó que fuig en una altra direcció. Creu fugir de la predicció de l’Oracle però el que no sap és que si està acostant. Al cap de poc troba, en una cruïlla de camins, un ancià acompanyat d’una escorta, que li exigeix pas al seu carro. Intenten apartar-lo per la força i en la lluita que s’inicia llavors, Èdip mata l’ancià i els seus homes llevat d’un que aconsegueix fugir.

Èdip reemprèn el seu camí i arriba finalment a Tebes, assolada per l’Esfinx, un terrible monstre  amb rostre de dona, cos de lleó i ales, que proposa enigmes i devora els qui no aconsegueixen resoldre’ls. Com que l’oracle havia predit que Tebes s’alliberaria del monstre quan algú endevinés l’enigma, Creont, germà de Iocasta i regent de la ciutat des de la recent mort de Laios, havia ofert la mà de la reina vídua a qui en donés la resposta encertada. Així, quan l’Esfinx planteja a Èdip l’enigma -"Quin ésser dotat d’una sola veu té successivament quatre, dues i tres potes?"-, ell respon: l’home, que en la infantesa camina a quatre grapes, en la maduresa sobre dues cames i en la vellesa s’ajuda amb un bastó. En sentir la solució correcta, l’Esfinx, desesperada, es mata llançant-se daltabaix d’un penya-segat.

Creont compleix la seva promesa: Èdip es casa amb Iocasta i esdevé així rei de Tebes. Durant anys el seu regnat és feliç: del matrimoni neixen dos fills, Etèocles i Polinices,  i dues filles, Antígona i Ismene,  i Èdip és un governant just i savi, estimat pels seus súbdits. Tanmateix un dia la sort canvia i és aquí on comença  la tragèdia de Sòfocles: una violenta pesta assola Tebes provocant la mort de molts dels seus habitants. Èdip envia a Delfos Creont per preguntar a l’oracle com alliberar la ciutat de tal maledicció. Apol·lo contesta que  la pesta no cessarà fins que sigui castigat l’assassí de Laios, encara present a Tebes. Èdip emprèn aleshores una investigació per descobrir el culpable, una investigació que acabarà revelant la terrible veritat: un missatger que arriba de Corint per anunciar-li la mort de Pòlib li confessa que el va recollir d’infant i el servent supervivent de Laios resulta ser el mateix pastor que el va abandonar. D’aquesta manera Èdip descobreix que el seu destí s’ha acomplert inexorablement, malgrat els intents del seu pare i d’ell mateix per evitar-lo: ha mort el seu pare i s’ha casat amb la seva mare. Iocasta, horroritzada per l’incest comès, es suïcida penjant-se, mentre que Èdip es treu els ulls per no veure els seus crims i és desterrat per Creont, que assumeix la regència de Tebes.


Èdip passarà els darrers anys de la seva vida errant com un captaire cec, acompanyat només per la seva filla petita, Antígona ja que els seus fills el voldran castigar i el els maleirà dient que es mataran l’un a l’altre. La seva fi és narrada per una altra tragèdia de Sòfocles: arribarà a Colonos, a l’Àtica, on serà acollit pel rei Teseu. L’autor, situa la mort del personatge a la ciutat on ell va néixer. Després de maleir els seus dos fills i Creont, Èdip deixa feliçment el món dels vius.

Èdip i Antígona de Gabriel Wickenberg
Els dos fills d’Èdip, Etèocles i Polinices, acorden alternar-se cada any en el tron de Tebes. En acabar el primer any del seu regnat Etèocles es nega a cedir-li el torn a Polinices, tal com havien pactat, sinó que el fa fora de la ciutat. El germà expulsat es refugia a Argos, el rei de la qual li concedeix la mà de la seva filla. Polinices aconsegueix que organitzi un exèrcit contra Tebes per recuperar el regne: és l’anomenada expedició dels Set, tema d'una tragèdia d'Èsquil (Els set contra Tebes). Adrast assalta la ciutat dividint les tropes en set contingents, cadascun comandat per un cabdill contra una de les set portes de Tebes, cadascuna defensada al seu torn per un heroi tebà. Polinices ataca la porta protegida per Etèocles i els dos germans moren en combat l’un contra l’altre.
Etèocles i Polinices de Giovanni Battista Tiepolo
Mort el rei, Creont torna a governar Tebes i la seva primera disposició és enterrar Etèocles i deixar insepult el cadàver de Polinices com a càstig per haver atacat la seva pròpia ciutat. Així doncs, desobeeix les ordres dels déus.  Però, tal com narra la tragèdia de Sòfocles, Antígona desobeeix aquesta ordre i, seguint la llei divina de donar sepultura als familiars morts, llença un grapat de pols damunt el cos del seu germà, gest ritual que basta per complir el deure religiós. Creont ordena emparedar-la viva en una cova, on es penja. Hèmon, fill de Creont i promès d’Antígona, es mata amb un punyal i tot seguit és Eurídice, muller de Creont, qui se suïcida.

Mireia Recuero
1r Batx

2 comentaris:

Martina Vilar ha dit...

He quedat parada. La veritat és que és
una de les mitologies més interessants que he llegit. El final m'ha sorprès molt perquè aquesta família es maten entre ells. Quan un mata a una persona, aquesta persona és matada per una altra i així anar fent. Felicitats per la entrada!

Ferran Gil ha dit...

El mite que ens acabes d'explicar és interessant, ben explicat, que et fa parar l'atenció en tot moment. Potser el final sí que estaríem parlant d'una història una mica estrafolària, per culpa de les morts i tot plegat, però la raresa dels mites també són la gràcia d'aquestes històries.