3 de febrer de 2017

DEESSA DE LA LUNA

En grec era Selene però a Roma es deia Luna. Els romans  i els grecs li considerava la personificació de la lluna. Era filla dels titans Hiperió (fil de Gea i Urà) i Gea.Tenia dos germans Helis i Eos. Selene i els seu germà Helis, déu del sol, eren els encarregats de controlar els moviments del sol i de la lluna.

Els antics grecs creien que Selene conduïa un carro blanc de la lluna a través del cel. El seu germà feia el mateix cada matí  però en el seu carro de sol. Els artistes i el poetes la descrivien com una dona preciosa. Sovint portava una corona  amb una lluna creixent i ales d'or.

estàtua de la deessa Selene 

Selene Enamorada

Una nit, mentre es movia pel  cel mirant a sota a la terra va veure una home adormit. L'home es deia Endymió. Era un pastor que cuidava les seus ovelles al camp. Selene fascinada per com dormia, va demanar a Zeus que li donés juventut eterna i fer-lo dormir per sempre. Zeus, que en aquell moment era l'amant de Selene, li va fer el favor.
En altres versions Zeus pregunta a Endymió què volia i  li va dir  que cada nit somiava en una dona molt bella i que volia dormir per sempre per estar amb ella. El resultat d'això és que van tenir 50 filles. Les filles representen  els 50 mesos lunars de l'olimpíada o el període  de quatre anys que marca  el començament dels jocs olímpics a l'antiga Grècia.
Selene i Endymió, Filipo Lauri .

Altres versions

Abans de ser la deessa de la lluna, Selene era un humà que treballava al temple d'Apol·lo. Es creia que la seva germana era l'oracle del temple. Selene servia a Apol.lo  fins que va maleir  al seu amor Ambros, que amb el temps es va convertir en el primer vampir.
Artemisa va donar a la parella  la seva protecció. Els va traslladar al seu temple perquè Selene la servís. Ambros era immortal, però Selene era mortal. Quan ja van passar els anys  es va quedar vella i malalta. A prop de mort  va beure la sang de la seva parella per tenia fills.
Quan va morir,  Artemisa la va convertir en la deessa de la lluna.

Emma Osei
4t ESO

3 comentaris:

Martina Vilar ha dit...

Quina llegenda més bonica. Aquesta entrada està molt ben explicada i m'ha agradat molt aquesta història. No sabia que hi hagués la deessa de la lluna.

Ferran Gil ha dit...

El desconeixement que tenia d'aquesta deesa de la Lluna i del seu mite per part meva era total. La història, entretinguda, ens narra una sèrie de fets que tracten la bellesa i altres elements de l'època d'una forma especial. Em crida molt l'atenció el tema dels cinquanta fills, realment sorprenent...!

Mireia Recuero Solà ha dit...

Una entrada molt interessant! El fet que aquesta deessa no sigui de les més conegudes dona espai a la curiositat i fa la història sorprenent. Tot buscant, he trobat que el seu nom prové del mot Salas que significa llum i que en aquell moment era representada amb escultures, pintures de vasos, monedes i joies i estava representada al front oriental del Partenon.