15 de desembre de 2017

L'ACRÒPOLIS, LA IMATGE D'ATENES

Majestuós, bell, gegant, històric, fantàstic... són molts els adjectius per definir l'Acròpolis d'Atenes, un monument construït durant l'època micènica i que ha esdevingut la imatge de la capital de Grècia per excel·lència. Situat a la part alta de l'antiga Atenes, gran part del temple ha estat restaurat excepte les columnes i les zones que l'envolten.


L'Acròpoli d'Atenes, una construcció imponent

Per trobar el primer rastre dels humans que va passar per l'Acròpolis ens hem de remuntar al Neolític. Però no és fins a l'època micènica, el segle XV aC, quan la zona de l'Acròpolsi comença a agafar importància: s'hi va construir la primera muralla de la història de l'àrea d'Atenes. Aquesta muralla, però, actualment, no existeix.


El que resta actualment de l'Acròpolis és molt posterior a la muralla. Pèricles, el segle V aC, durant el seu govern, va fer traslladar el tresor de la confederació de Delos a Atenes, i amb aquest fons es va construir el conjunt monumental,les restes del qual encara es conserven. L'arquitecte de les obres de construcció l'Acròpolis va ser Fídies.

Vistes actuals de l'Acròpolis sobre la ciutat d'Atenes, situat en un turó amb una àmplia visió de la capital grega
LES FUNCIONS DE L'ACRÒPOLIS

El nom d'Acròpolis en grec significava "ciutat alta", i antigament tenia dos funcions: d'una banda, tenia una funció defensiva i de vigilància sobre Atenes, i per l'altra tenia la funció d'acollir els principals llocs de culte i a les persones amb més poder polític i religiós.

L'Acròpolis, doncs, era un dels centres neuràlgics d'Atenes per moltes raons i era, per un atenenc, un motiu d'orgull. De fet, actualment, l'Acròpolis per molts grecs i atenencs encara és tot un símbol de país que demostra el poder i l'empenta que va tenir el seu país en el passat.

QUÈ EN RESTA DE L'ANTIC CONJUNT MONUMENTAL?

Les investigacions i les excavacions arqueològiques han resultat en moltes restes de l'època micènica, però el descobriment més destacat va ser la trobada de les restes de l'Acròpolis anterior a Pèricles, amb la famosa col·lecció de kórai, escultures arcaiques femenines, i els relleus dels dos frontons successius del Partenó, que van donar molta informació sobre l'antic art grec. Tot el conjunt que no es pot veure en l'actual Acròpolis es pot observar en el Museu de l'Acròpolis.

Per saber més informació sobre el passat i el present d'aquest fantàstic monument, us recomano gaudir d'aquest vídeo:



Ferran Gil
1r batx

14 de desembre de 2017

MISTERIS A L'ANTIGA ROMA

Des de la fundació de Roma i al llarg de tot el seu imperi, es van donar diversos successos considerats 'misteriosos', degut a que no tenien cap explicació lògica.

El primer de tots aquests va ser l'any 721 a.C., quan segons els sacerdots, del cel va caure un escut de bronze.

Uns segles més tard, al 355 a.C., les cròniques van registrar l'enorme caiguda d'un aeròlit (meteorit constituït per silicats) de 30 metres cúbics.

A l'any 106 a.C., segons Juli Obseqüent narra en la seva obra Prodigiorum Liber, es va sentir enrenou al cel i va semblar que d'ell en queien javelines. "Va haver-hi una pluja de sang quan a Roma va ser vista una torxa al cel...".
Tres anys més tard, d'acord amb aquest mateix autor, va succeir un fet semblant: "La Lluna, amb una estrella, va aparèixer de dia des de l'hora tercera fins la setena. Es va produïr foscor i va ploure llet al camp de votiu".

9 d.C., quan un llamp insòlit va arribar al camp del Temple de Mart. Quan el foc va parar, els habitants de Roma no podien creure's el que cobria la superfície del terra: eren llagostes. Ningú no les va tocar, però, degut a que van pensar que era una senyal de mals pressentiments.

Lycosthenes assegurava que a l'any 71 d.C. es van veure dos 'sols' alhora, dels quals un d'ells era prim i pàl·lid, i l'altre net i poderós.

Al 98 d.C., va dir que una torxa ardent es va poder observar creuant el cel, i de sobre va caure. Al costat del Sol, un 'escut incandescent' va creuar el cel de Roma després que arribés per l'oest i s'allunyés després cap a l'est.

Un dels fets més estranys de tots els que es van produir en l'època Romana el relata Dio Cassius en la seva Història Romana. El data l'any 174 d.C.. En aquell moment les tropes de Marc Aureli s'enfrontaven als quadrí: "Una legió sencera de cristians orà pel seu déu, qui immediatament els escoltà fulminant l'enemic amb els seus llamps i alleujant a la vegada els romans amb intensa pluja."

Aquests són els fets que he trobat més interessants, encara que segons he llegit, hi va haver més d'una vegada que un objecte en flames creuava el cel, i això va ser observat en èpoques molt diferents, fet que em porta a pensar que sí podria ser possible l'autenticitat d'algun d'aquests successos.

A continuació us deixo un vídeo on podeu escoltar més relats d'aquest tipus i fins i tot escoltar versions diferents d'alguns dels que he esmentat:

Marta Orte
1r Batx

13 de desembre de 2017

LA MALEDICCIÓ DE CASSANDRA

Cassandra, un personatge mitològic poc conegut, va patir una maledicció: podia veure el mal però no podia fer res per evitar-ho, la frustració de qualsevol mortal. Aquest va ser el destí de Cassandra durant la Guerra de Troia.

Cassandra era filla dels reis de Troia: Príam i la seva dona Hècuba. Formava part de la reialesa troiana. Era jove, però ambiciosa, i el seu objectiu era obtenir un do. Per això, resava dia i nit al déu Apol·lo, perquè li concedís el poder de la clarividència i així poder predir el futur.

Apol·lo es va enamorar de la jove així que va decidir atorgar-li el seu desig a canvi del seu amor. Cassandra, per sorpresa per a Apol·lo, va refusar el seu amor, cosa que el va fer enfadar. Ell, al veure's humiliat per una mortal, va decidir maleir-la. El seu càstig va ser el següent: ella podia endevinar el futur però no podia evitar-ho ja que mai ningú la creuria.
Cassandra
Poc després es va iniciar la Guerra de Troia, produïda per el rapte d'Helena per part de Paris. Cassandra va advertir als reis i al poble el que succeiria, però tal com Apol·lo havia imposat, ningú la va creure. Amb Laocoont, va intentar impedir que acceptessin el famós cavall de fusta pels troians el qual ocultava, a dins, l'exèrcit grec. Tot i així, tal i com havia maleït Apol·lo, els seus esforços no van servir per a res: ningú li va fer cas. A més a més, també va predir la mort del propi Laocoont però, tal i com va passar amb el cavall de fusta, ningú li va prestar la més mínima atenció, i a més a més, se la va considerar una llunàtica.

Ayax capturant a Cassandra
Quan la ciutat va ser vençuda pels grecs, va intentar anar a refugiar-se al temple d'Atena amb l'esperança de que mai més ningú la trobés. Tot i així, Aiax la va descobrir i se la va emportar al campament grec. Una vegada allà, els grecs es van repartir tot el que havien guanyat amb la seva victoriosa conquesta i Cassandra, va ser entregada al rei Agamemnon el qual la va convertir en la seva amant i esclava.


Poc després, Cassandra va preveure la mort del rei juntament amb la seva si aconseguien tornar a Grècia. Però, com era d'esperar, tal i com havia dit Apol·lo, ningú la va tenir en compte i els seus esforços no van servir. I finalment, tal i com ella havia predit, quan van arribar a Grècia, van ser assassinats per Clitemnestra, la l'esposa del rei.

Helena Osset
1r Batx

12 de desembre de 2017

L'HOMOSEXUALITAT I EL COMPLEX D'AQUIL·LES

Juntament amb Hèracles, Aquil·les, fill de Tetis i Peleu, és considerat el prototip d'heroi grec. Segons la mitologia grega, Tetis, la seva mare, el va submergir al principal riu de l'Hades, l'Estígia per fer-lo invulnerable a qualsevol arma, però que mentre ho feia l'agafava pel turmell, que mai va arribar a mullar-se i que, per tant, es convertí en l'únic punt vulnerable de l'heroi. Avui en dia l'expressió Taló d'Aquil·les fa referència la punt vulnerable d'una persona pel que fa al caràcter o destresa

Altres versions diuen que Tetis el submergí en foc esperant que el seu fill, Aquil·les es tornés immortal com ella però que el seu marit, Peleu, rei dels Mirmidons va entrar a l'habitació i la va interrompre. Furiosa, la mare del nen tornà a la seva antiga estança, l'oceà. Així, el nen acabà sent criat per Quiró, un vell centaure amic del seu pare, Peleu. Es diu que Aquil·les corria més ràpid que els cérvols salvatges. Va créixer i es va convertir en l'heroi més valent, hermós i ràpid de tots els herois. 

LA CÒLERA D'AQUIL·LES 
La Ilíada d'Homer es centra en un dels episodis que es produïren en el darrer any de la Guerra de Troia amb Aquil·les com a protagonista. Després d'un episodi en el que es baralla amb Agamèmnon, Aquil·les es retirà a la seva tenda i es negà a combatre contra els troians. La mare d'Aquil·les, Tetis, veient l'imminent derrota de l'excèrcit grec decideix demanar ajuda a Zeus, aquest lio concedeix la victòria als troians però deixa a Aquil·les al marge de la lluita. El cap de l'excèrcit grec, Agamèmnon, desesperat, li envià un ambaixador a Aquil·les demanant-li que lluités al seu costat, el seu fidel amic i cosí Pàtrocle. Aquest, sense poder resistir, va prendre posició en les files de batalla i acabà morint a mans del fill de Príam, Hèctor. Aquil·les profundament dolgut, sortí al camp de batalla i acabà assassinant a Hèctor.



Tetis demanant ajuda a Zeus - Jean Auguste Dominique (1811)


Aquil·les plorà atacat pel dolor de la mort i en el moment que li van portar el cos de Pàtrocle no va deixar que l'enterressin i pel contrari es llançà a sobre seu rodejant-lo amb els braços. La seva mare, Tetis, el consolà dient-li "Fill meu, quant de temps ploraràs amb la mirada perduda de pena, sense menjar ni dormir? Jeure amb dones i enamorar-se d'elles també és bo". Però Aqui·les no podia pensar en un altre cosa que no fos el seu company, a qui recriminà amargament el haver jugat amb la seva pròpia vida "No vas tenir consideració de la meva reverència a les teves cuixes, ingrat a despit dels nostres molts petons". 

Poc després Aquil·les acabaria morint a mans de Paris, germà d'Hèctor, qui foradà amb una fletxa guiada pel déu Apol·lo el taló d'Aquil·les. L'ànima de l'heroi s'uní a la del seu estimat en els Camps Eliseus. Les seves cendres es es van barrejar en una urna d'or i van ser enterrades pels grecs en una tomba comú. 




Pàtrocle - Jacques Louis-David (1780)
Aquil·les plorant la mort de Pàtrocle - Gavin Hamilton

L'HOMOSEXUALITAT

El terme que avui dia coneixem com a homosexualitat, no és aplicable a la Grècia clàssica ja que, la passió i l'amor eròtic entre dos home adults era considerada inútil i ridícula, però en canvi l'amor per definició dels homes a l'antiga Grècia era aquell entre un home adult i un de jove.

Aquest tipus de relació inclús era considerat un deure social. Es tractava, com ja he mencionat abans, de la relació entre un home (erastes) i un jovenet adolescent (eromenos). No hem d'oblidar que en aquell temps les opinions també estaven dividides a favor i en contra de la sexualitat entre homes. La paraula grega per definir aquest amor entre homes era paiderastia (paraula de la qual deriva pederàstia).


A l'entorn social podem apreciar com l'home grec havia de casar-se i tenir fills però també havia de tenir relacions afectives i sexuals amb altres homes com a complement necessari. Tots els grecs coneixien l¡història de Zeus amb Ganímedes, per exemple. O la d'Apol·lo i Jacint. No es tractava d'un tipus d'amor del qual no se'n pogués parlar, sinó que pel contrari se'n feia ostentació. Es tractava d'una necessitat social de la qual no es privaven ni poetes ni filòsofs grecs. 

Zeus i Ganímedes - Anton Raphael Mengs (1758/59)

Home oferint diners a un jove a canvi de sexe

Mort de Jacint - Jean Broc (1771-1850)
EL COMPLEX D'AQUIL·LES
a La Ilíada se'ns presenta un Aquil·les profundament dolgut per la mort de Pàtrocle. Aquest dolor s'entén, òbviament, perquè es tractava de dos amants. En l'actualitat, hi ha homosexuals que prefereixen ocultar la seva orientació sexual sota una aparença d'heroisme o d'invulnerabilitat, apel·lant en tot moment a la seva virilitat. És en aquest moment que podem parlar del complex d'Aquil·les, apel·lant a aquesta actitud defensiva i fins i tot violenta a la qual es referirà l'escriptor francès Pierre Audiat per primera vegada en la història.



Angie Pérez
1r BATX

11 de desembre de 2017

LA POLÍTICA GREGA ACTUAL

Tot i que la informació política d'aquestes setmanes està molt centrada en Catalunya i la Unió Europea, Grècia va ser el centre de totes les mirades l'any passat i fa dos anys després de la convocatòria de dues eleccions generals i un referèndum que van fer trontollar la UE i el mateix país grec, que va patir un corralito i va fer arribar al poder del país a Alexis Tsipras, representant d'un partit d'extrema-esquerra anomenat SYRIZA que va deixar els partits tradicionals totalment apartats del poder.

Alexis Tsipras, el candidat i Primer Ministre de Grècia per SYRIZA

Una societat molt empobrida, un percentatge d'atur molt alt (d'un 60% entre la població jove) i, per tant, una població enganyada pels governs dels partits tradicionals, van donar una victòria històrica a un partit, SYRIZA (Coalició d'Esquerra Radical), que s'autodefinia com a contrari a la troika, és a dir, contra el poder de la Unió Europea.

Aquestes eleccions, no només van portar als partits més radicals a ser un nou fenomen a Europa, sinó també va dur a la reflexió a la ciutadania europea: s'havien de continuar votant a aquells partits que sempre havien governat i que, corrompent i mal governant havien dut al poble a la ruïna econòmica?

Els resultats van ser aclaparadors per SYRIZA, que es va quedar a pocs escons de la majoria absoluta. A més, Nova Democràcia i el PASOK (equivalents a PP i PSOE, respectivament), els partits tradicionalistes, es van ensorrar: Nova Democràcia, el partit que governava, va quedar en segona posició i va perdre gairebé la meitat dels seus diputats; mentre que el PASOK, partit que va dur a Grècia a la ruïna econòmica feia deu anys, havia perdut, des de llavors, gairebé tres milions de vots i tots els seus diputats; és a dir, el partit va esdevenir anecdòtic. Cal destacar, també, l'arribada del partit neonazi que va entrar amb força convertint-se en la tercera força parlamentària.
Eleccions 2009: el verd és el PASOK, el Blau ND i el salmó SYRIZA
Eleccions 2015: el PASOK esdevé gairebé anecdòtic i SYRIZA és el partit destacat. El color negre representa el partit neonazi
CORRALITO - DES DEL 29 DE JUNY DEL 2015 FINS EL 3 D'AGOST

Amb les eleccions a la butxaca i amb el nou govern, SYRIZA i Tsipras van iniciar el mandat amb unes expectatives incertes. 
Les negociacions entre Grècia i la troika europea per resoldre l'ampli deute que tenia el país grec (1600 milions d'euros) cada cop empitjoraven fins al punt que van acabar fracassant.  Unes negociacions fracassades duien a Grècia a l'abisme, ja que ningú més a part de la UE era capaç de pagar el deute. És en aquesta situació econòmica gravíssima i una societat encara més empobrida com el president va anunciar que els bancs i les institucions financeres del país quedarien tancats i que s'imposaria un control de capitals, és a dir, que s'imposava un corralito de forma indefinida.


Davant la por de perdre els seus estalvis, els grecs van sortir a corre-cuita cap als bancs a retirar els seus diners
Les regles del joc imposades pel govern grec eren: només es podien treure 50€ per persona i dia, quantitat que va anar augmentant fins el dia que es va donar el corralito per acabat: el 3 d'agost. Dia en què bancs i borsa van obrir i van tornar a la normalitat.

EL REFERÈNDUM DEL MES DE JULIOL DE 2015 I LES ELECCIONS DEL SETEMBRE

Durant el corralito, el dia 5 de juliol, es va celebrar un referèndum per decidir si s'acceptaven les condicions de la troika després del fracàs de les negociacions. El resultat del referèndum va ser, contra tot pronòstic, molt favorable al govern.


Una bona participació i un resultat aclaparador en contra de la troika, van donar a SYRIZA les possibilitats de guanyar les eleccions del setembre

Com que era un resultat totalment excepcional, el govern va convocar unes eleccions pel 20 de setembre de 2015 per reafirmar la seva posició dintre el poder grec. Davant d'aquesta situació, SYRIZA va fer una campanya molt contundent en contra de la troika que, juntament amb el referèndum, li va donar moltes possibilitats de repetir victòria. I així va ser:


Una victòria aclaparadora
Tsipras va aconseguir una victòria molt important i àmplia, fet que el van portar de nou a presidir el govern de Grècia. Els partits tradicionalistes van continuar el seu declivi, i els neonazis van aconseguir pujar tan en vots com en escons.

Les eleccions del setembre van donar la composició parlamentària que hi ha avui actualment. Cal recordar, però, que a Grècia la situació sembla estar més calmada tot i que les enquestes donen a SYRIZA un davallada molt important i, curiosament, un nou ascens del PASOK i Nova Democràcia, els dos partits tradicionalistes. 

Amb la situació actual, tot és incertesa i el que pugui passar a les pròximes eleccions és, sens dubte, inexplicable.

Ferran Gil
1r Batx

8 de desembre de 2017

COM VESTIEN ELS ROMANS?

Introducció:
els romans acostumaven a vestir-se amb roba ampla i força còmoda, tot i així hi havia força diferència en la manera de vestir, tot variava de si erets: home,dona,nen i sobretot de la classe social en la què vivies.


ELS HOMES VESTIEN MOLT DIFERENT DE LES DONES:
Parlant de la vestimenta els homes podien anar de dos estils diferents, o amb túniques llargues fins els peus cobertes amb un mantell llarg agafat per una agulla o túniques curtes just per sota del genoll rivetejades amb un fil decoratiu. tenien aquestes dues opcions a causa de les estacions de l'any, però aquest privilegi només els podien gaudir una sèrie de homes, depenent de la classe social, ja que com més classe social, els pobres duien de llana fosca i tela més espessa, mentre que els rics la duien de colors clars i de tela més fina.

vestimenta dels homes
En canvi les dones sempre anaven en túniques llargues de lli . decorades amb sanefes o teixits amb fil de color, per sortir el carrer portaven l'estola,que era un vestit llarg fins els talons,normalment casi totes les teles només eren lli o seda, per els més privilegiats que era importada d'altres paisos.
Quant feia fred hi havia molts tipus de mantells, però el més solemne era un anomenat pal.la, que era una gran peça de tela, que podia ser rectangular o quadrada que es podia posar de diverses maneres.
vestimenta de la dona
La roba interior també era important i els homes i les dones portàven diferentes peces...
roba interior dona


roba interior home

Aqui podem observar com la vestimenta de la roba interior dels homes i les dones són completament diferentas..

Homes: els homes utilitzaven molt un estil peculiar
"subligaculum campestre", sobretot era molt utilitzat en la estació d'estiu tot i així a l'hivern també s'utilitzava molt.

Dones:en aquella época els homes preferien les dones amb pits petits, ja que era símbol de bellesa, per això la roba interior de la dona estava creada per donar la sensació de més bellesa.Els subjectadors més utilitzats eran els
"mamillare" que el que feia era cobrir els pits i presionar-los per evitar que creixessin.

Els pentinats de les dones: era dur el cabell larg, sempre recullit i normalment recollit derrera el clatell.

pentinats típics de l'època

Podeu trobar més informació a vestimenta romana


Nora Prado
4t ESO

6 de desembre de 2017

LA SOCIETAT GREGA

La societat grega era esclavista, per tant, era molt desigual. Hi havia dos grups de persones: els lliures i els esclaus.

Els lliures no pertanyien a ningú i podien ser propietaris dels esclaus, en funció de la seva riquesa. Els lliures es dividia per dues categories: ciutadans i no-ciutadans.


Ciutadans i no-ciutadans


- Els ciutadans tenien drets polítics, podien votar i elegir càrrecs públics. Pagaven els impostos i tenien la obligació de servir en l'exèrcit. Molts d'ells eren agricultors i comerciants. Constituïen una minoria. Al segle V a.C, a Atenes hi havia 400.000 habitants, de ciutadans només hi havia 40.000 habitants.

- El no-ciutadans eren emigrants residents a la ciutat. Eren homes i dones lliures,però no tenien drets polítics i no podien ostentar càrrecs públics. La majoria es dedicaven a l'artesania i el comerç. Alguns d'ell van arribar a obtenir grans fortunes.

Els esclaus estaven privats de llibertat i eren propietat dels homes lliures o de l'Estat. Ser esclau podies caure presoner de guerra, per ser fill de pare i mare esclaus, per dutes, rapte... etc. Les condicions de vida dels esclaus eren molt variades: no eren les mateixes per a un preuat esclau que exercia funcions de preceptor o metge, que per l'altre no especialitzat que treballés en l'agricultura o la mineria.

Les dones lliures no tenien drets polítics, així doncs, les dones estaven apartades de la vida pública, no podien votar, ni divorciar-se, ni tenir propietats... fins i tot, no podien parlar en públic. Estaven sotmeses a l'home. La dona estava obligada a ser representada per un tutor durant tota la seva vida. Durant la infància de la dona el tutor era el pare i durant la seva adolescència i la seva vida adulta el tutor era el seu espòs. Si la dona quedava viuda, llavors, el tutor era el seu germà. 


Les dones a la societat grega


Martina Vilar
1r Batx

5 de desembre de 2017

LA CASA A GRÈCIA

Abans de començar proposo mirar una mica aquest vídeo en el qual es duu a terme un passeig virtual per una casa rica grega:

 
EXTERIOR
Es sap que els grecs construïen la seva casa amb tova. Estaven repartides desordenadament i obeïen les irregularitats del terreny del qual disposaven. les entrades de llum es feien aparti de claraboies i unes finestres estretes les quals protegien la intimitat de la família, aquestes no s'utilitzaven per observar l'exterior, ja que estaven en posicions elevades, sinó només per a l'entrada de llum, i no tenien ningun tipus de cobertura, com les finestres o cortines actuals. Normalment la casa es construïa al voltant d'un pati exterior connectat a la casa a partir de una mena de porxo, aquesta obertura servia per airejar la casa i millorar la il·luminació. Aquest pati tenia una paret que separava la casa de l'exterior la qual era molt vulnerable al principi, això provocava que els lladres preferissin accedir per aquesta.
Les cases no eren molt properes a les famílies que les ocupaven, tot hi que hi havia totes les necessitats bàsiques, eren espais molt tancats, carregats, poc confortables i poc còmodes, per tan les famílies acostumaven a habitar fora d'aquestes.
Cap al segle IV a.C. el nivell de confort de les cases augmenta, això és degut a la demanda dels mateixos ciutadans. Arribant a l'època hel·lenística les cases dels rics ja comencen ha estar fetes de materials nobles.
INTERIOR
Les habitacions estaven distribuïdes al costat del pati exterior i hi havia un menjador "oikos" el qual es diferenciava de la sala de reunions "andron", la qual estava bastant decorada respecte a totes les altres parts de la casa i era principalment destinada a els banquets on es duien a terme els actes familiars i amb invitats, la "cuina", i les habitacions dels homes, que estaven separades de les de les dones i nens "gineceu" que estaven en la part més llunyana del carrer o en un segon pis.
Estaven constituïdes per mobles molt simples els quals permetien fer una vida social normal, com baguls, una taula on es menjava que era una mena de vetllador i divans on es menjava i dormia indistintament. Amb el pas de l'època hel·lenística augmenta la decoració, es varen incloure mosaics, gerros o vasos, i frescos, d'entre altres. També hi havia una mena de seient honorífic per el senyor de la casa o l'invitat més important. 
La majoria de cases, en els barris populars, eren molt petites i disposaven de dues o tres habitacions, de fet fins al segle IV a.C. no tenien cuina a l'interior i realitzaven els actes culinaris a fora amb un braser.
Les famílies més riques i nombroses disposaven de tots aquests luxes i de un segon pis, per a les habitacions dels fills i dones, i de diferents altars dedicats a diferents déus.
Aquesta és una representació d'una colònia de cases grega, per ordre podem veure representats el pati exterior juntament amb el porxo, la "cuina", i el menjador amb l'andron al costat, i finalment el gineceu situat en un segon pis.



Àlex Pujalt
1r Batx

4 de desembre de 2017

HARRY POTTER I LA TRADICIÓ CLÀSSICA

Com molts haureu pogut observar si heu llegit els llibres o heu vist les pel·lícules de la saga Harry Potter, el llatí apareix bastant sovint, per exemple en els encanteris o en els noms dels personatges, entre d'altres.

Per això, avui us parlaré sobre els significats d'alguns dels noms dels personatges que apareixen en la col·lecció de llibres escrits per J. K. Rowling, llicenciada en Clàssiques a la Universitat d'Exeter.

REMUS LUPIN

El professor de Defensa Contra les Forces del Mal, degut a la seva condició de licantrop (home llop), rep el nom de Remus (Rem en llatí, bessó de Ròmul, el primer rei i fundador de Roma) perquè aquest està relacionat al llop gràcies a la història dels dos nadons abandonats al Tíber i alletats per una lloba.

El cognom, fa també referència a llop (lupus, en llatí), pel mateix motiu que el nom.


MINERVA McGONAGALL

La professora de Transfiguració i cap de la casa Gryffindor té aquest nom gràcies a la seva personalitat i tarannà. Minerva, deessa de la saviesa, es caracteritza per l'ús molt freqüent de la raó, per sobre d'altres qualitats.
Minerva també és la divinitat protectora de la guerra entesa com una activitat d'estratègia i habilitat, no com a representació de violència incontrolada.


ALBUS DUMBLEDORE

Director que regeix Hogwarts en el temps que la saga de Harry Potter és escrita, rep el nom d'Albus (significa blanc en llatí) degut a que és el color de la puresa i la llum davant la foscor, qualitats que el defineixen.
La llum blanca és, a més a més, la que guia a Harry en el seu creixement i afinitat personal.


SEVERUS SNAPE

El professor de Pocions obté el nom de Severus, escollit a la perfecció pel seu significat: serietat i rectitud. És sempre lleial a ell mateix, a Dumbledore i al record de Lily Potter, i per molt que aparenti una faceta de duresa, darrere s'amaga un cor fidel i bondadós.


BELLATRIX LESTRANGE

La incondicional seguidora de Voldemort rep aquest nom degut a que representa el mal en el seu estat més pur, i el caràcter indomable. Bellatrix significa, en llatí, guerrera, que també defineix molt bé el personatge.


SIRIUS BLACK

Es podria considerar el nom del qual el significat és el més difícil d'apreciar. Sírius és l'estrella principal de la constel·lació Canis Maior (que significa "Estrella Gos"). Aquesta relació es fa amb el nom del personatge ja que té la capacitat de transformar-se en un enorme gos negre cada cop que la ocasió ho requereix. Es fa una mena d'honor a l'estrella associada als gossos (en l'antiguitat).




Un tràiler fet de parts de totes les pel·lícules de Harry Potter

Marta Orte
1r Batx

1 de desembre de 2017

LA CIUTAT ROMANA

Els primers assentaments romans mancaven de planificació, i el seu perfil seguia l'adaptació al medi físic, el que establia una estructura desordenada i caòtica.

La planificació urbana que es nota en les diferents ampliacions de Roma i en les ciutats de nova creació utilitzava el model hipodàmic, partia d'un traçat rectangular i geomètric amb carrils paral·lels i perpendiculars entre si. Cada quadrat formava una illa anomenada ínsula.

Els carrers de les ciutats romanes estaven pavimentades. A més hi havia aceres per als vianants.
Entre tots els carrers destaquen dues grans avingudes que recorrien de nord a sur (cardo) i d'est a oest (decumanus) la ciutat. Aquests dos carrers convergien en el centre del rectangle en el fòrum, l'autèntic cor de la ciutat.

El fòrum romà es va dissenyar com un espai rectangular porticat, que concentrava tota la vida pública. En ell es van aixecar els principals edificis de govern (assemblees i senat), de culte (temples), econòmics o judicials (basíliques i mercats).
Els edificis d'una ciutat romana eren: teatres, circs, basíliques, pous, clavegueres, temples, cúries, amfiteatres, termes, cases que formaven illes i aqüeductes.
En aquesta imatge podem veure una antiga ciutat amb els seus edificis principals.


Aquí com a exemple podem veure la reconstrucció de com era Bàrcino, Barcelona, a partir de les muralles que han perdurat de l'època romana.
L'antiga Bàrcino abans del segle III
sobreposada al plànol actual del barri Gòtic
Èlia Vilà
1r Batx

30 de novembre de 2017

LILITH LA PRIMERA DONA D'ADAM

La història de la primera dona és molt poc popular, comparada amb l'historia d'Eva, que és la promoguda per la religió cristiana. La creació de l'ésser humà està citada al Gènesis, el primer llibre de la Bíblia. Els jueus han interpretat el versicle que diu "Déu va crear home i femella els va crear" com l'origen de la humanitat. Però segons els mesopotàmics, les paraules d'abans d'Adam a Gènesis 2:23 on diu "Ara és ossos dels meus ossos i carn de la meva carn". Els mesopotàmics van interpretar en aquest versicle que la dona havia sigut creada.
La història narra com Lilith abandona el Edem, i abandona al seu marit, per anar amb el seu amant a la vora del Mar roig. La historia explica que Lilith esdevé dimoni, rapta els nens de llet, i és considerada la encarnació maligna de la bellesa i la mare de l'adulteri.

Lilith
Al llarg del temps també han aparegut altres mites, un d'ells narra com un grup de dimonis femenins amb característiques mig humanes i mig divinitats. El seu "hàbitat" és la nit, i les armes que feien servir eren la seducció i l'erotisme.
Els jueus van acabar adaptant el nom d'aquesta divinitat al significat de nit.

El motiu per el qual deixa l'Edem és quan han de tenir relacions sexuals i s'oposa a posar-se sota d'Adam perquè creu que és una manera de demostrar submissió, així que decideix abandonar-ho tot per no haver d'obeir cap autoritat, ni al seu marit ni a Déu. Degut a l'absència de la dona, Déu, crea Eva de la costella de Adam, al contrari que Lilith, que va ser creada de la pols igual que el primer home.

Lilith i el feminisme

A diferència de Eva que mostra tots els indicis de submissió, Lilith és el símbol del feminisme, de la igualtat entre l'home i la dona.

Amanda del Rio 
4t ESO

29 de novembre de 2017

LA ILÍADA D'HOMER

Tots hem sentit parlar de la guerra de Troia, i aquesta té origen en el llibre d'Homer "La Ilíada". És un llibre molt llarg, té més de 600 pàgines. No us en puc explicar tots els detalls, però aquí en teniu un tastet:

INTRODUCCIÓ
La Iliada d'Homer
La Ilíada es un antic poema grec escrit per Homer. Aquest és potser el poeta grec més conegut, que també va escriure la Odissea, un altre poema grec que és la continuació de la Ilíada. En grec, la paraula "Ilión" significa Troia, per tant, la Ilíada és la història de Troia. Es creu que aquest llibre ens explica tota la guerra de Troia, però realment és només l'explicació del desè (i últim) any de la guerra de Troia, i acaba abans que hi hagi el famós episodi del cavall de Troia. De fet, és la història de la baralla d'Agemèmnon, el cap davant de les tropes gregues i Aquil·les, l'invencible guerrer grec.

CAUSES DE LA GUERRA DE TROIA
Eris, deessa de la discòrdia, no és invitada a un casament, i decideix venjar-se donant una poma d'or, la poma de la discòrdia, a un príncep troià, Paris. Aquest ha de donar la poma a la deessa que considera més bella entre Hera, Atena i Afrodita. Les tres li ofereixen varis dons per poder guanyar, però Paris acaba preferint a Afrodita, que li promet la mà de la dona més bella del món. Aquesta és Helena, dona de Menelau, rei d'Esparta. Així doncs, Paris rapta a Helena i Menelau i molts altres pobles grecs s'enfaden, i decideixen anar a atacar Troia. A part, Troia és una polis molt pròspera, i molts reis volien conquerir-la.

ARGUMENT
Aquil·les es baralla amb Agamèmnon, el rei aqueu, perquè aquest li treu una esclava. Per aquesta raó, Aquil·les s'enfada i deixa de lluitar, i prega a Zeus perquè faci que els grecs perdin contra els troians.De manera que ara els troians estan guanyant la guerra, i els grecs s'estan començant a desesperar. Patrocles, el cosí preferit d'Aquil·les, se sent malament pel que està fent Aquil·les, i decideix vestir-se com si fos Aquil·les, i lluitar en nom seu. S'enfronta a Hèctor, germà de Paris, perd ja que no té gaire experiència de combat, i mor. Això fa que Aquil·les s'enfadi molt amb Hèctor, i va a trobar-se amb ell i el mata. Com a venjança, arrossega el seu cos inert al voltant de Troia. El rei troià, després, va fins a la tenda d'Aquil·les i li suplica que li torni el cos del seu fill. El llibre acaba amb els funerals de Hèctor i Patrocles, dels troians i els grecs, respectivament.
Això és tan sols un petit resum. Si voleu saber tota la història, podeu veure aquest vídeo:



Maria Erra
1r Batx

28 de novembre de 2017

PARAULES D'ORIGEN MITOLÒGIC

Crec que poques vegades ens hem parat a pensar en l'origen de moltes de les paraules que utilitzem en el nostre dia dia. El que no sabem és que alguns dels nostres mots tenen un origen mitològic. Tenint en compte aquesta curiositat, podem arribar a comprovar la gran influència de la cultura de l'antiga Grècia en la nostra quotidianitat encara que hagin passat milers d'anys.

Un dels exemples són els següents:

Quan diem que algú és caòtic/a, en referim a algú completament desordenat i confús. L'origen mitològic d'aquesta paraula ve del principi del món: segons la mitologia clàssica, el principi del món va ser format pel déu Caos. Segons ells, Caos no va instaurar cap ordre ni harmonia dins la natura, i els seus elements no formaven formes exactes i no estaven ordenats de cap manera.
El déu Caos
La paraula que utilitzem per a fer referència a la medusa: el famós animal invertebrat de vida lliure amb cos gelatinós i semitransparent, amb tentacles els quals el contacte amb la pell genera una irritació dolorosa, ve del famós personatge de la mitologia anomenat Medusa. Medusa era la terrible de les tres Gorgones i el seus cabells eren diferents caps de serp i no podien deixar de moure's.
Medusa representada pictòricament
Quan ens referim a una dona com a una harpia tenim la finalitat de descriure-la com a una dona perversa i sense bones intencions. Però el que no sabem és que el seu origen va molt més enllà. Les Harpies eren uns monstres alats els quals se'ls representa amb caps de dona i amb cos de voltors amb ungles molt fortes. Eren molt venjatives i eren capaces de encisar a qualsevol amb el seu cant. Relacionem la descripció negativa de la paraula amb les males intencions i el seu aspecte fastigós: el seu cabell era com un fregall, tenien les dents podrides i sempre feien pudor.
Dues harpies
Quan el sentiment que sentim és d'una por desmesurada el descrivim com a pànic. Aquesta paraula te a veure amb el nom de Pan: un sàtir que habitava als boscos i que tenia un aspecte tan repulsiu que espantava a tothom.
Pan representat en una escultura
La famosa paraula museu que tots sabem què significa: lloc on es guarden i s'exposen col·leccions d'obres d'art, d'història natural, d'objectes d'interès i altres curiositats amb finalitat cultural, prové de l'Olimp. Les muses, les quals eren filles de Zeus, eren les divinitats de les arts. Elles vivien a l'Olimp i encisaven els déus amb els seus cants. Eren les que inspiraven als poetes. Així doncs, relacionem l'art dels museus amb la inspiració que creaven als artistes.
les 9 muses 

Helena Osset
1r  BATX

27 de novembre de 2017

AFRODITA

Afrodita és la deessa de l'amor i la bellesa.

Afrodita
Segons una versió de mitologia quan Cronos va tallar els genitals a Urà, les gotes de sang van caure el mar i des de llavors les onades en va néixer la deessa. Per aquest motiu se l'ha representa dreta dins d'una petxina. Hi ha una altra versió que diuen que és filla de Zeus, és el déu suprem de l'Olimp, i Dione, una antiga deessa grega.

Quan va sortir del mar, Afrodita va ser portada pels vents Zèfir primer a Citera i després a Xipre, on les Hores la van vestir i la van portar fins la morada dels immortals. 

Afrodita es va es va casar amb Hefest, déu del foc, el qual era un déu lleig i anava coix. Afrodita el va enganyar i va tenir relacions amb dos déus: Hermes, missatger dels déus olímpics, i Ares, déu de la guerra.

Homer, escriptor grec, explica que un dia els dos enamorats, Afrodita i Ares, estaven junts, Hefest, gelós, els va parar una trampa, perquè el sol li va dir en Hefest que l'Afrodita l'havia enganyat. Mentre, Afrodita i Ares estaven junts es van quedar atrapats a una xarxa màgica que tenia en Hefest. Llavors Hefest va cridar tots els déus que veiessin el que havien fet aquest dos. Tots es van burlar d'ells, però per sort, Posidó, déu del mar, va demanar pietat. Afrodita i Ares van ser alliberats. Afrodita va fugir cap a Xipre, avergonyida.

Afrodita també va castigar gent, va castigar les dones de Lemnos perquè no la honraven i ella va fer que elles fessin un olor insuportable això va provocar que els marits la abandonessin, també va castigar les filles de Cínares obligant-les a prostituir-se amb estrangers.


Podeu trobar més informació:



Martina Vilar
1r Batx