CLÀSSICS A LA ROMANA

En aquesta entrada, us explicaré uns proverbis que he trobat en el llibre de llatí que fem servir a la classe.  A sota trobareu un "Prezi" amb els proverbis, les seves traduccions i què signifiquen.  En coneixeu alguns altres de proverbis llatins? Espero que us hagi agradat! :) Mariia Myhal  1r Batx

Es considera generalment que les roses representen l'amor, però el seu simbolisme varia segons el nombre de pètals i el color: vermell per la passió, blanc per la puresa, blau per lo impossible, daurat per el poder. També son relacionades amb la primavera, la regeneració, l'orgull, la victòria i el místic. Però s'ha de dir que existeixen innumerables interpretacions que depenen del context històric i cultural.  Per altra banda, hi ha milers de mites i llegendes que intenten explicar el seu origen. Ara explicaré els 4 mites més famosos. La primera versió diu que Cibeles va crear aquesta flor com a venjança contra Afrodita , perquè creia que la seva bellesa li feia competència. La segona diu que l'origen prové de la creació d'Afrodita, qui havia volgut posar a proba el seu poder creant alguna cosa igual de bella. També es deia que les roses provenien de la sang d'Afrodita quan corria cap a Adonis , ferit per un senglar. I l'última versió explica que Dioní

La paraula Tità, ve del grec. Els Titans en la mitologia grega eren uns éssers divins gegants. Segons la Teogonía d'Hesíode , Uranus , déu del cel va deixar dotze vegades embarassada a Gea o Gaia, la deessa de la Terra. Però Uranus, per por de que un fill seu fos més poderós que ell no deixava que els seus fills sortissin del ventre de la mare. Així que Gea va parlar amb els seus fills perquè es rebel·lessin i matessin el seu pare, però només s'hi va atrevir el més petit, Cronos . Aquest va sortir del ventre de la seva mare i castrà el seu pare, seguidament van sortir els seus germans de dins de Gea, que tots junts es van unir per mutilar a Uranus. La seva sang va tornar a fecundar a Gea que va donar a llum a les Eumènides o fúries. "Cronos castrant al seu pare Urà" de Giorgi Vasari Els Titans, van agafar el poder durant l'edat d'Or, el Tità més important que guiava els altres va ser Cronos. Cada Tità representava un element de la natura i gràcies a

Les Parques són la personificació del destí . Tot humà tenia la seva, però després el concepte es va tornar més abstracte i es va convertir en una divinitat femenina. Les funcions de les parques eren regular la vida de cada mortal, des del seu naixement fins a la seva mort, amb l'ajuda d'un fil. La primera filava, la segona cabdellava i la tercera tallava quan arribava el final de la vida.  Tan els antics grecs com els romans volien conèixer el seu futur i el van personificar en divinitats. Ningú podia fugir d'elles. Es representen com a tres germanes: Cloto, Laquesis i Àtropo. Les parques eren filles de Zeus (déu dels déus) i de Temis (deessa de la llei) i germanes de Les Hores. A Grècia se les coneix com a MOIRES. Se les sol representar amb la cara pàl·lida. El seu equivalent és diferent segons el lloc. A Grècia es diuen, Cloto, Làquises i Atropos. A les Nornes Nòrdiques, Urd, Verthandi i Skuld i a Roma s'anomenen, Nona, Dècima i Morta. Cloto, Là

La ciutat romana d'Empúries va néixer al costat de l'antiga colònia grega d' Emporion , cap a l'any 600 a.C., arran de les lluites contra els carteginesos. Al segle II a.C. hi havia només un camp militar al nord de l'antic fòrum grec, però més tard, al segle I a.C. es va convertir en ciutat, amb l'arribada d'itàlics i de colons romans veterans de Juli Cèsar . Així es va convertir en municipium , i es van enderrocar les muralles que la separaven de la ciutat grega, unificant-se i passant a anomenar-se Emporiae (en plural). Restes de l'antiga ciutat romana La nova ciutat va seguir els cànons urbanistics de la colònies romanes, organitzades en cardines i decumani . Més tard van construir la muralla i el fòrum. Hi havia un carrer principal (cardo maximus), que unia el fòrum i la porta principal del sud, que és l'única que es conserva en l'actualitat. També hi havia un mur que partia la ciutat en dues parts, i no se sap ben bé per

Minerva en la mitologia romana és la deessa de la saviesa, les tècniques de guerra i l'art també protectora de la ciutat de Roma i patrona dels obrers. Mite El mite diu que Minerva es la filla de Júpiter i Metis (deessa de la Prudència). Júpiter desprès de devorar a Metis va començar a sentir un gran mal cap, va recórrer a Vulcà que li va obrir el cap amb un cop de destral i dalla i va sorgir la deessa Minerva ja armada, uns anys després va ajudar el pare en la Gigantomaquia , on es va reconèixer la seva valentia  Minerva i Aracne Aracne era un teixidora molt bona de Grècia, fins i tot la gent comentava que la deessa Minerva li havia donat les habilitats per teixir tant bé. Però Aracne era molt vanitosa, i es va començar a comparar amb la deessa Minerva a qui li va llançar el repte de quina de les dues teixia millor.  Minerva, cansada de les provocacions, va baixar de l' Olimp  i va acceptar el seu repte. Van estar tot el dia teixint. Minerva va repr

Un dels mites més famosos i coneguts de la mitologia grega és el del judici de Paris, i és el que relataré a continuació. A l' Olimp  s'hi celebrava un casament, el de Tetis i Peleu , una deessa i un mortal. A la cerimònia hi havien assistit molts déus i d'altres divinitats, però ningú va convidar a la deessa de la discòrdia, Eris. Aquesta, enfadada i venjativa, va decidir sembrar la discòrdia entre els presents apareixent a la boda i deixant anar una poma daurada sense que ningú la veiés. A la poma hi havia una inscripció que deia: "Per a la més bella". Ràpidament i en veure el missatge que contenia, tres de les deesses més importants van decidir que eren les mereixedores d'aquella poma i van començar a barallar-se per la pertinença del fruit: Hera, deessa del matrimoni, Atena, deessa de la saviesa i la guerra i Afrodita, deessa de l'amor i la bellesa. Zeus, en veure que demanaven la seva opinió envers a la discusió i sense decidir-se per cap de le

Persèfone era una noia molt bonica, filla de Zeus i Demèter . Li agradava passar el seu temps lliure anant a collir narcisos amb les seves amigues, les nimfes. Un dia, el seu tiet Hades , que estava enamorat d’ella, va obrir la terra i se la va emportar al seu regne subterrani. Persèfone collint Narcisos La seva mare Demèter, estava desesperada per la desaparició de la seva filla, així doncs va emprendre una recerca per trobar-la. La va estar buscant durant nou dies, els quals no va parar ni un sol moment. El desè dia, ja cansada, va demanar a Hèlios , i ell li va explicar tot, fins i tot li va dir que Hades s’havia assegurat de la complicitat de Zeus. En saber-ho Demèter, trista, va abandonar l’Olimp i se’n va anar a Eleusis, sota la figura d’una vella. Un cop allà, va aconseguir ser acceptada com a serventa en el palau dels reis Cèleos i Metanira. Que li van encarregar que cuides del seu fillet, Demofont. Ella volia fer que el nen fos immortal, així cada nit el p

Pegàs era un cavall blanc, alat, que va néixer de Posidó i Medusa . El cavall va néixer del coll de Medusa quan Perseu la va matar al mar. Pegàs va desplegar les seves ales i va començar a volar. Perseu va aprofitar i hi va pujar a sobre, per així poder fugir de les dues germanes de Medusa. Després de néixer, Pegàs va portar el llamp de Zeus a l' Olimp . Atena va domar Pegàs, i el va regalar a Perseu perquè així pogués anar a alliberar Andròmeda , la filla dels reis d'Etiòpia, que havia estat lliurada a Posidó per poder salvar el seu poble. Pegàs Molta gent volia aconseguir a Pegàs, però ningú tenia èxit mai. , que era el príncep de Corint, sempre va tenir la obsessió d'atrapar el cavall alat.  Bel·lerofont   va passar la nit en un temple d'Atena, on se li va aparèixer la deessa amb una brida d'or. Ella li va entregar la brida i li va dir que així li seria molt més fàcil domar Pegàs. Bel·lerofont va fer cas d'Atena, i va anar al prat on soli

Gladiator és la pel·lícula basada en l'Imperi romà que més èxit va tenir després del clàssic Ben-Hur. El film va ser estrenat al 2000 i va ser dirigida per Rodley Scott. ARGUMENT: La història té lloc a la Roma Imperial, on l'emperador Marc Aureli li ofereix el tro al seu íntim amic Màxim. Prefereix oferir-li el tro a ell abans que al seu fill Còmode, amb el qual discrepen de moltes coses i no el veu preparat per a governar. Aquest es posa gelós i per a impedir-ho assassina al seu propi pare i així ell quedar-se amb tot el poder. Com a venjança, Còmode mana matar-lo a ell, qui aconsegueix escapar, i a la seva família, la qual no té la mateixa sort. Marc Aureli i Màxim, després de la batalla Màxim passa a ser un esclau de Pròxim, un comerciant el qual fa que lluiti com a gladiador a Roma. A mesura que comença a lluitar guanya popularitat, resulta ser un lluitador excepcional. El que no sap ningú és que el seu objectiu és arribar a que Còmode es pregunti qui és, i a

Els bessons entren a la gran ciutat i vencen el germà del seu avi, el cruel Amuli Els bessons, després que veiessin reconeguts el seu llinatge reial, decideixen fundar una nova ciutat allà on havien estat robats. Però immediatament va sorgir la disputa per quin dels dos germans donaria el nom a la ciutat i seria el rei, perquè no se sabia quin dels dos era el primogènit. Això és que la decisió es va deixar a la voluntat dels déus per mitjà de la consulta dels auguris.  Primer va semblar que afavorien Rem, perquè va ser el primer a veure sis voltors, però tot seguit Ròmul en va veure el doble. Ròmul, doncs, es va proclamar rei i va traçar els límits sagrats de la nova ciutat al voltant del Palatí, amb una arada tirada per un toro i una vedella. Rem, sense acceptar la seva derrota, va desafiar la naixent autoritat del seu germà saltant el solc que assenyalava el traçat de la futura muralla i aquest el va matar travessant-lo amb una llança. Així, Roma, tal com Ròmul va anomena

En el zodíac podem distingir els quatre grups: Els d'aigua, els d'aire, els de foc i els de terra. Jo avui us parlaré dels dos últims ja que m'han semblat molt interessants i he preferit aprofundir en aquests dos. Qui sap, potser un altre dia parlaré dels altres dos. FOC: Lleó  (Leo) es el cinquè signe zodiacal . Aquest correspon a les persones nascudes entre el 23 de juliol i el 23 d'agost. El seu glif simbolitza el cap i melena d'un lleó.  Els Leo els caracteritza la seva capacitat de lideratge i el seu fort caràcter. Solen ser molt creatius, sociables i molt ambiciosos, els quals poden arribar a ser molt tossuts també per defensar i aconseguir el que volen. Són les mateixes virtuts les que poden transformar-se en punts dèbils a causa d'excés. Físicament solen ser alts, forts i amb bons modals. Signe oposat: Aquari Àries : És el primer signe zodiacal, simbolitza renaixement i el seu glif simbolitza unes banyes de marrà. Forment part

Boca de la Veritat A Roma es troba la Bocca della Verità, una escultura de marbre, que és la claveguera més famosa del món. LA LLEGENDA: La llegenda ens explica que un marit que era una mica desconfiat, va portar la seva dona davant la boca de la veritat per mirar si havia estat fidel a ell. La seva dona que no ho havia estat, tenia por de posar la mà dins la boca quan al mateix temps tenia que dir la veritat, sinó la boca es menjava la seva mà. per no fer-ho, va fer veure que es desmaiava, i va caure a terra, el seu amant la va recollir del terra, i un cop desperta ella va jurar davant la boca de la veritat, el bisbe i el seu marit, apart de tota la gent que hi havia que només havia estat entre els braços del senyor que la va recollir de terra (el seu amant), i els del seu marit.  Aquesta llegenda és sols una de les moltes que hi ha sobre l'escultura. Fins al dia d'avui la gent ha especulat molt sobre ella. LOCALITZACIÓ: Església de Sa

Apol·lo era el déu de la música, la medicina, la bellesa masculina, la poesia i el Sol. Ell era fill de Zeus i Leto. Apol·lo va tenir 16 relacions amoroses: Dafne, Marpessa, Leucòtoe, Cirene, Hècuba, Cassandra, Coronis i Creüsa. El mite d'Apol·lo i Dafne Apol·lo va veure com Eros jugava a tirar fletxes amb un arc, i es va burlar d'ell. Eros, que s'havia enfadat molt, va llançar-li una fletxa d'or, que creava l'amor, al cor. I a Dafne, una nimfa del bosc, una fletxa de plom, que creava l'odi, al cap. Apol·lo es va enamorar de Dafne, però aquesta l'odiava per culpa la fletxa, i el rebutjava. Apol·lo la va començar a perseguir, i Dafne , cansada, va demanar ajuda al seu pare: Peneu. La nimfa es va començar a convertir en arbre. Apol·lo, que encara no acceptava que no la podria tenir mai, la va beneir fent que sempre tingués les fulles verdes, així sempre es podria mantenir jove.  Pintura "Apol·lo i Dafne", de Francesco