CLÀSSICS A LA ROMANA

Tetis era una de les 50 neriedes , filles de Nereu el déu de l'oceà. Tetis va ser una de les més iomportants de les seves germanes, en la mitologia grega va ser una de les deeses més grans del mar. Era consciderada una divinitat marítima i inmortal. Va ser criada per Zeus i la seva dona Hera, qui la va ajudar molt. Es diu que quan Tetis va ser més gran, Zeus va intentar conquistar-la però ella s'hi va negar mostrant respecte cap a Hera. Posidó també va intentar seduïr-la, però va deixar d'intentar-ho quan ell i Zeus es van adonar que el fill de Tetis seria més poderós que el seu pare. Zeus, que temia que Tetis es casés amb un déu i sigués més poderós que ell, la va fer casar amb un humà, Peleu . Al principi a Tetis no li feia gaire il·lusió casar-se amb Peleu però va acabar cedint el seu amor. Tetis i Peleu van tenir diversos fills, però Tetis els asfixiava quan acabaven de néixer ja que no volia que fossin humans com el seu pare. Van tenir el setè fill, Aquil·

Tot escoltant música catalana, em vaig trobar aquesta cançó dels Manel que porta per títol: Roma . Em va entrar la curiositat i la vaig estar escoltant una bona estona. Llavors em vaig fixar en la lletra, i em vaig adonar que el cantant està intentant imaginar-se com seria haver nascut a Roma, fa més de dos mil anys.  Pensant de què podia fer l'entrada, he tingut la idea de comparar la lletra de la cançó amb la història real de la civilització romana i la vida diària dels romans. Aquí teniu la lletra: Roma Si hagués nascut a Roma, fa més de dos mil anys, viuria en un Imperi, tindríem un esclau, i àmfores al pati plenes d'oli i vi i una estàtua de marbre dedicada a mi. Si hagués nascut a Roma, fa més de dos mil anys, no faria olor a xampú el teu cabell daurat, oferiríem bous als déus, brindaríem amb soldats i ens despertaria un carro pujant per l'empedrat. I els turistes es fan fotos on tu i jo vam esmorzar, són les coses bones de passar a l'eternitat, i una guia

Hèrcules estava casat amb la princesa Meraga, filla del rei Tebas, amb la qual tenia tres fills. Un dia va tenir una atac de bogeria i els va matar. Al recuperar el sentit de seguida es va penedir dels seus actes, així que va anar a consultar l'oracle d'Apol·lo , per així saber què havia de fer per poder esborrar el seu crim. L'oracle li va dir que havia de posar-se sota les ordres del rei Euristeu de Micenes. Quan li va haver explicat el rei va tenir por de què algun dia Hèrcules li robés el tron, així doncs li va posar 12 treballs, cada un més difícil que l'anterior. El primer va ser matar el lleó de Nèmea, i aconseguir la seva pell. Era una lleó monstruós que aterroritzava la població de Nèmea. Primer el va voler matar des de la distància, disparant-li totes les seves fletxes, però no va servir de res. Així que es va enfrontar a ell amb la seva maça, deixant-lo mal ferit. Al final va aconseguir matar-lo estrangulant-lo. Un cop mort, li va treure la pell i se la

INSULAE : Les insulae eren una illa d'habitatges, limitades pels carrers que tenien al voltant. Si l'illa era prou gran, també hi havia un pati interior. Els diferents habitatges d'una insulae , s'anomenaven cenacula . Aquests eren com petits pisos, però normalment no tenien ni aigua, ni lavabos, i hi havia poca ventilació. Només es trobaven uns lavabos a la planta baixa de l'edifici. A la planta baixa de les insulae hi podia haver tabernae , que eren botigues, tallers o magatzems, on a més també s'hi vivia. Per altra banda també hi podien haver habitatges, més luxosos, que es deien domus, perquè gairebé eren com una casa. En aquestes cases ja s'hi podia trobar més decoració, com mosaics. Aquests edificis solien ser de tres plantes, perquè al no estar gaire ben construits sovint s'ensorraven. A més també s'incendiaven fàcilment, perquè tenien les bigues de fusta i s'utilitzava el foc per escalfar i il·luminar la casa. Una insulae

Escultura Grega Escultura Romana L' escultura romana va rebre una gran influència de la grega . Moltes escultures gregues les coneixem gràcies a les copies romanes. Les romanes tenen un gran realisme, enfront a l'idealisme grec, tot i que en l'època imperial normalment tot tendia a ser sobre l'emperador del moment, August. La columna de Trajà va ser dissenyada per  Apol·lo de Damasc , l'arquitecte més important de l'imperi romà. Ell era amic de Trajà i coneixia l'art hel·lenístic. Va construir obres monumentals a Roma i altres punts de l'imperi, com el pont sobre el Danubi . Les seves obres més importants a part del pont són, el mercats de Quirinal, les Termes de Trajà , la Columna commemorativa i el Panteó d'Agripa .  Columna de Trajà Si ens fixem en les columnes, els materials més comuns eren el bronze, la pedra o el marbre. Els relleus de les columnes solien explicar esdeveniments històrics per la Roma imperial, com victòries

El llatí medieval fou la forma del llatí emprada a l'Edat Mitjana. Primerament utilitzat com a idioma per a l'ensenyament i com a llengua litúrgica de l'Església Catòlica medieval, però també com a llengua de ciència, literatura, lleis i administració. Però, cal esmentar que el llatí medieval no pot ser confós amb el llatí eclesiàstic. No es pot dir una data exacte en el pas del llatí vulgar al medieval, però consta al voltant de l'any 500 mes o menys.  Canvis en el lèxic, sintaxi, gramàtica i ortografia: El llatí medieval es caracteritza pel seu extens vocabulari, que es formà en prendre mots d'altres fonts. Va estar majoritàriament influenciat per la Vulgata, que va reflectir en moltes característiques lèxiques, sintàctiques i gramàtiques. També l'expansió del llatí en àrees com Irlanda i Alemanya, va influir en el lèxic i la sintaxi del llatí medieval. I una gran font en el desenvolupament del lèxic ha estat gràcies a les matèries com la ciència i

Afrodita (també coneguda com a Venus a la mitologia romana) en la mitologia grega se la presenta com la deessa de la bellesa,del amor, el desig i la reproducció, tot i que és una deessa rencorosa i en molts casos desagradable.                                                                                         N aixement Afrodita surt de l'espuma del mar El naixement de Venus , William- Adolphe Bouguereau, 1879 Afrodita mai va ser un infant. Va néixer ja essent adulta entre les escumes del mar. Va ser fruit dels genitals d' Urà després de que Cronos els hi tallés i els llancés el mar, les gotes de sang van caure al mar i de les ones fecundades es va crear aquesta deessa, el vent la va porta fins Xipre on Hores la va criar. Vida Adulta Afrodita mai va ser infant i se la retrata en les pintures com una noia adulta desitjable,  tot i que se la narra com una persona vanitosa, malhumorada i susceptible. Encara que és una de les poques deesses del panteó gre

Les Muses, les divinitats que inspiraven les arts d'escriptura i de la música, i també considerades com les "guardianes de la memòria". Les nou filles de Zeus i Mnemosine la deessa de la memòria. El seu origen és de Pièria, a prop de l'Olimp, però estaven situades al mont Parnàs, segons el mite, on estava el temple d'Apol·lo . CLIO (Κλειώ) - Musa de la història. - S'acostuma sortir amb una trompeta a les mans i un llibre. Al cap té una corona de llorer, que com a significat representa el símbol de la glòria dels herois. EUTERPE (Ευτέρπη) - Musa de la música. - Normalment està representada amb uns instruments musicals entre les mans. Protectora de l'art de tocar la flauta. TALIA (θάλλεω) - Musa de la comèdia. - Està representada amb una màscara de la comèdia, també sol dur a les mans un bastó de pastor i al cap duu una corona d'heura que significa immortalitat. MELPÒMENE (Μελπομένη)

Astèrix i Obèlix són una sèrie d'històries creades per René Goscinny i Albert Uderzo , a França. Història Astèrix va viure al voltant de l'any 50 aC al nord-oest de Galia, l'única part del país que no estava conquerida pels romans.  En el seu poblat hi ha un druida, en Panoràmix, que prepara una poció màgica que dóna als habitants del poble una força sobrehumana. En la majoria de llibres els romans intenten vèncer al poblat o aconseguir la poció per fer-ne ús, però tots els seus intents són fallits.  El poblat està envoltat per quatre campaments romans: Babaorum : el baves és un tipus de pastís.  Acuarium : fa referència als llocs d'exhibició dels peixos. Laudanum : el láudano és una planta. Petibonum : significa home petit, també és una novel·la de Julio Verne. Llatinismes a Astèrix Als llibres d'Astèrix podem trobar molts llatinismes. Aquí en tenim alguns amb els seus respectius significats.  Quid? = Què?