CLÀSSICS A LA ROMANA

Els arcs de triomfs que construïen els romans eren per commemorar alguna victòria, en canvi aquest, és per elogiar l'emperador August. És un arc honorífic dedicat a l'emperador   August , va ser construït a causa de que Luci Licini Sura , un ciutadà romà i que es pot trobar inscrit el seu nom a l'arc, ho va posar al seu testament. Està situat al municipi de Roda de Berà i es troba a uns 20km del nord-est de Tarragona a l'antiga Via Augusta, actualment a la carretera N-340. Es va construir a finals del segle I aC, pels anys 15 aC i 5 aC. El que permet afirma que va estar construït durant aquest període de temps és la tècnica de construcció, l'estructura del monument, l'escriptura que hi ha als capitells i la distribució dels elements. Però aquest arc no sempre ha estat igual, sinó que ha estat modificat varis cops, un dels primers cops que en tenim constància escrita és el 1525.  I entre el 1984 i 1992 va estar al punt de mira de diferents treballs de rece

El circ romà de Tarragona   El circ va ser l'espectacle més popular del món romà. El circ romà de Tàrraco té lloc entre la Via Augusta i el Fòrum provincial. Va ser construït a finals del segle I dC, durant el regnat de Domicià, en aquest recinte es celebraven principalment les curses de cavalls, organitzades pels sacerdots. Aquest té unes dimensions aproximades a 325 metres de llargada i 100 metres d'amplada i estava format per 30.000 persones. El circ de Tarragona es va conservar en us fins el segle V, moment en que es va convertir en un espai residencial. Però finalment va tornar a tenir la funció d'un circ. Actualment és conegut com el millor conservat del món. Planta del circ romà de Tarraco El teatre romà de Tarragona El teatre romà de Tarragona és format el temps de August. És situat a la zona del port de l'antiga Tàrraco i va ser utilitzat del segle I aC fins a la fi dels segles II dC. Aquest teatre és l'únic edifici d'aquestes característ

Fou una de les principals deesses, equivalent a la deessa romana Diana. Era filla del déu Zeus  i de Leto, germana bessona del déu Apol·lo . Fou la deessa de la caça i el regne animal, també fou la del part, la castedat, de la naturalesa i de les collites. Se la representa amb una túnica llarga i cabellera solta i molt llarga. Es diu que restà verge i eternament jove, com jove verge tenia molts homes i déus que estaven per ella, però només Orió  el seu company de caça tenia el seu cor, però ella, enganyada pel seu germà, el va matar. Es diu que fou una deessa amb molt caràcter i molt venjativa, ja que foren moltes les víctimes que patiren els seus atacs de còlera, com per exemple, els fills de Níobe. També es diu que fou una de les primeres dones que formava part en els combats amb gegants. Aquesta deessa era famosa per tenir al seu càrrec a vuitanta nimfes, les quals eren encarregades de ajudar-la a vigilar les muntanyes, boscos... Hi ha una llegenda que explica la història entr

Hèctor era fill de Priam i d'Hècuba, també germà de Paris . Estava casat amb Andròmaca  i tenien un fill en comú, Astianax . En teoría el rei era Priam, però Hèctor era qui dirigia els soldats i els assumptes més importants de la ciutat. Hèctor fou un dels millors herois de la guerra de Troia, i hagués fet el que fos per la seva ciutat, segons explica Homer a la Ilíada, és valent, noble i molt admirat per tot el poble troià. Era un gran lluitador i sabia dirigir molt bé l'exèrcit i va estar al capdavant del soldats troians. No és portava gens bé amb el seu germà Paris, ja que ell havia causat la guerra de Troia segrestant a Helena . Durant la guerra, es va enfrontar amb varis herois grecs, un d'ells és Àiax , el qual van tenir diverses batalles. Quan Aquil·les va deixar de lluitar, a causa de la baralla que va tenir amb Agamèmnon , Patrocle es va posar la seva armadura la qual tothom es pensava que era Aquil·les. Hèctor pensant que era l'heroi grec, van lluit

A la mitologia grega s'han explicat varis mites sobre éssers i monstres que no sabem gaire res d'ells. Éssers sovint, amb una part d'animal i la part d'un altre. Aquí en tenim uns quants: El CENTAURE, ésser mig humà mig cavall. S'alimentaven de carn crua, d'altres animals i representava el símbol de la natura més salvatge. Aquest ésser va sorgir a partir de la unió d'un núvol que va enviar-li Zeus, amb la forma de la deessa Era, i un núvol. El CÈRBER, és un gos amb tres caps que era l'encarregat de guardar les portes del regne d'Hades. La seva cua era la d'una serp. L'ESFINX, era un monstre que tenia el seu origen a Egipte. Tenia la cara d'una dona, les ales d'una àguila i el cos d'un lleó. Ella, feia desxifrar als vistgers un enigma, i si no el resolien bé, l'esfinx se'ls menjava. Fins que li van resoldre i es va suïcidar.  La GORGONA, una de les més famoses era anomenada Medusa. Un ésser amb urpes,

Les nimfes eren les divinitats menors de l'antiga Grècia associades a un espai natural concret com llacs, boscos i rius.  Eren filles de Zeus i sovint eren cridades per les reunions dels déus de l'Olimp malgrat que normalment només s'associaven amb Artemisa , la deessa de la caça i com a ajudants d'altres déus principals com Apol·lo o menors com Hermes. Eren venerades com genis femenins molt bells que no envellien ni morien per malalties i podien tenir els fills del déus fent que aquests també fossin immortals malgrat que elles sí podien morir.   Hi havia dues classes de nimfes: aquelles amb les quals en venerava la natura i aquelles associades a una localitat o raça. Les primeres es dividien en tres tipus segons el espai natural on residien: De l'aigua, anomenades Oceinades eren filles del déu Oceà i les Nereides, considerades filles de Nereu, les nimfes de l'interior. Es creia que les aigües a les que pertanyien inspiraven a aquell que en bevia i

Estàtua de l'emperador August Coneguda ara amb el nom de Saragossa és una de les moltes ciutats romanes que hi havia a Hispania . L'emperador August va fundar aquesta ciutat com a colònia després de guanyar una guerra, ja que va reorganitzar totes les províncies de la península. Va ser col·locada al costat d'una ciutat ibèrica anomenada Salduie a l'any 14 a.C. Aquesta nova colònia primerament, va rebre el nom de ''Colònia Caesar Augusta''. Acualment la Saragossa  que coneixem, segueix conservant moltes de les caraterístiques de la Roma Antiga. Es mantenen el foro , el port fluvial, el teatre, les termes i les muralles .  - La muralla que es conserva a Saragossa, són els límits de la ciutat. Les parets que rodejaven la ciutat medíen 3 quilòmetres, tot i que actualment solament se'n conserven 80 metres. Tenia aproximadament 120 torres petites, i també contaven amb quatre portes ubicades als eixos.  Teatre romà de Caesar Augusta - El

Així que algú moria, els seus familiars començaven els rituals fúnebres cridant el seu nom. Un cop rentat, banyat en oli i vestit amb les millors robes, el cos s'exposava durant diversos dies al pati de la casa als ulls de parents, amics i coneguts que hi acudien. Era un gest de pietat i també una mesura higiènica. Com també era de pietat fer-li l'últim petó o tancar-li els ulls.  El dia del funeral acompanyaven el mort a través dels carrers fins a la sepultura, amb músics, ploraneres professionals i un maniquí ajagut en un llit que simulava el difunt. Si el difunt era noble, en la processó hi participaven també actors o esclaus amb els rostres coberts per les imagines o màscares dels seus avantpassats, i es pronunciava un elogi fúnebre del mort en el fòrum. Després de donar-li sepultura, es feia un banquet fúnebre. Al cap nou dies es tancava el dol amb un sacrifici.  Sepultures al Museu de Badalona (S.G.). Làpida comúna trobada al columbari.  "Als déus de l'