28 d’abril del 2015

EL CONCEPTE DE BELLESA GREC

Els grecs tenien un concepte de bellesa bàsicament relacionat amb "l'ideal". Aquest concepte es basava en la proporció i sobretot en l'harmonia (tant espiritual com física, o relacionada l'espiritual amb la física); cosa que portaven a la perfecció. 

També creien que tot el que formava part del món real es podia relacionar amb proporcions matemàtiques (el número d'Or, etc.) així doncs, es creia que "l'home" estava compost de les mides ideals de qualsevol organisme de la natura. Aquesta idea es pot veure reflectida a moltes obres d'aquella època, especialment en escultures. 


Evolució de l' "ideal estètic" des de l' antiga Grècia fins a l' actualitat 
Exemple d' ideal estètic
 a l' antiga grècia 

En l'antiga Grècia, també va néixer l'ideal estètic. Així doncs, aquest ideal establia bàsicament la següent "norma": El cos humà havia de mesurar set vegades el cap (Idea de Policet al segle V a.C.). 

Tot i així, era molt diferent el prototip femení d'abans que l'actual, i no tant diferent el masculí antic que amb el d' ara. Les dones eren molt més robustes, però amb els pits petits. Normalment, les formes de la cara eren rodones o ovalades. Tant les orelles, com el nas, com els ulls, havien d'estar proporcionats. Els homes en canvi, possiblement no s'allunyaven tant d'aquest model "actual", es basaven en els gimnastes i atletes, i l'exemple clar n'era el David de Miquel Angelo. Podem dir que l'escultura va ser molt important en aquell temps, per arribar a definir els ideals. 

Hi va haver diferents èpoques en relació a l'escultura: 
  • Estil Arcaic (fins a la meitat del segle V a.C.): destacava per les cores i els curos i perquè pràcticament no hi havien nus. Estava inspirada en els egipcis. 
  • Estil Clàssic (fins al 338 a.C.): va ser l'època d' esplendor. S'identifica per la representació del cos humà nu, amb els valors idealistes i harmoniós. 
  • Època Hel·lenística: en destacava el moviment, el dinamisme i la musculatura (en les escultures masculines) destacada.
Escultura Arcaica 
Escultura Clàssica

Escultura Hel·lenística 


En conclusió, els prototips entorn als homes, no han canviat massa, en canvi, en les dones si que és pot veure un canvi. Tot i així, podem dir que el fet de voler crear "ideals" ja estava en ment dels humans des de fa anys, i que malauradament, moltes persones segueixen tenint aquesta perspectiva de la bellesa. 

Júlia Castro
4t ESO

27 d’abril del 2015

JANUS

Els déus primitius de Roma no tenien representacions artístiques i no eren més que manifestacions de la voluntat divina però amb el contacte amb altres pobles, sobretot amb el grec, van adoptar les seves divinitats i es van començar a representar.

Un dels déus primitius era Janus, el déu de les portes, començaments i finals. Degut a aquest motiu  se li va consagrar el primer mes de l’any i sovint portava una clau junt amb el nombre 365 el qual recordava l’any que ell iniciava.

Sovint se l'invocava al començar una guerra i durant aquesta el seu temple es mantenia obert; mentre que les portes d’aquest es tancaven quan Roma estava en pau.

Se’l representava amb dures cares que simbolitzaven la capacitat de veure el passat i el futur per actuar sàviament en el present. Aquest do li fou donat per Saturn en agraïment per acollir-lo a casa seva.

Escultura del Vaticà.

El déu tenia diversos apel·latius, els més destacats eren: Jano Patulsius que es feia servir per invocar la cara del déu que es trobava davant de la porta per qui desitjava atravessar-la. Per complementar es posava a l'altra banda de la porta una altra cara que invocava a Janus Clusivius, exposa la doble funcionalitat del déu.


El seu introduït per Ròmul, el seu nom apareixia en el càntics rituals dels salis, sacerdots creats per Numa Pompili. La seva popularitat es va mantenir a Roma, tant que en algunes ciutat com Volaterrae, Siracuse, Palerm, entre altres, van encunyar monedes amb el característic doble cap.

Valery Valencia
1r Bat

24 d’abril del 2015

L'OLIMP

En la mitologia grega i romana l’Olimp és el lloc on viuen els déus olímpics que en són 14:


1- Zeus és el déu dels deus, conegut com el més fort. Déu del cel i del tro, els seus atributs són el llamp, l’àliga, el roure i el toro.















2- Hera és la deessa del matrimoni la qual va ser la segona dona de Zeus. Els seus atributs són el ceptre i la diadema.
3-Hefest és el déu de l’artesania, fill de Zeus i Hera. Els seus atributs són la destral i el martell
4-Apol·lo és el déu de l’harmonia. Els seus atributs són la lira, el trípode, les fletxes i el sol.
5-Atena és la deessa de la saviesa. Els seus atributs són l’armadura, l’escut i la llança.

6-Artemisa és la deessa de la llum de la lluna, és la bessona d’Apol·lo. Els seus atributs són la lluna creixent, l’arc i les fletxes.

 7-Ares és el déu de la guerra, fill de Zeus i Hera. Els seus atributs són la torxa encesa, la llança i les armes en general.
8-Afrodita és la deessa de la bellesa i la seducció. Els seus atributs són la poma i la petxina.
9- Hermes és el déu de la fecunditat i dels morts. Els seus atributs són el casc alat, les sandàlies alades i el caduceu. 
10-Hèstia és la deessa del foc. El seu atribut és el foc de la llar.
11-Demèter és la deessa de la fertilitat. Els seus atributs són el ceptre, el tron i l’espiga.
12- Posidó és el déu dels oceans i germà de Zeus. Els seus atributs són l’ancora i el trident.
13-Hades és el déu dels inferns i germà de Zeus. Els seus atributs són el casc d’invisibilitat i el tron.
14-Dionís és el déu de la naturalesa i també del vi. Els seus atributs són el vi i la seva fulla.



Cadascun d’aquests déus viu en el seu palau personal en el qual poden fer servir la seva immortalitat i els seus avantatges, aquests palaus estan tapats per uns espessos núvols que no deixen veure res des de cap lloc, també des dels palaus els déus governaven la humanitat, això explica el mite.

Ariadna Rodrigo
1r batx 

22 d’abril del 2015

CURSES DE QUADRIGUES

Les curses de carros, es realitzaven durant tot el dia, des del primer  fins a l'últim raig de sol. Hi havien diversos tipus de carros; els de dos cavalls (bigae) que eren els que s'usaven més freqüentment, o de quatre cavalls (quadrigae) que s'utilitzaven amb menys freqüència. Cada equip (factio) li pertanyia un carro, els cavalls i les aurigues. Cada cursa competien quatre carros, de diferents factiones, i cada factio se li atorgava un color, el blanc, el verd, el blau i el vermell. La dificultat més gran en tota la cursa era fer la mitja volta passant el més a prop  possible de les metae, el perill era si les tocaves podies arribar un provocar un accident altament mortal, i si per contra tardaves massa en girar, el risc era estimbar-te amb un altre carro.



                                      Estàtua de la quàdriga de Lucius
Fragment d'una pel·lícula de Ben Hur on hi ha una carrera de quadrigues
Els aurigues (pilots) provenien en la gran majoria de casos de les classes més baixes, i gràcies a córrer aquest tipus de carreres podien ascendir alguna classe social ja que el premi si s'esdevenia campió era una important i gran suma de diners. Tot i així, molts morien en plena joventut ja que com ja he explicat anteriorment, eren molt perilloses eixes curses.
                                         A on es realitzaven les carreres: el circ
Com es continua fent actualment en les curses de cavalls, les persones que van a veure les curses, aposten una quantitat x de diners per un equip que creuen que serà el guanyador. Per tant s'hi movien molts diners en aquestes curses.

carrera de quadrigues de la pel·lícula Ben hur  

Jofre Palau
1r Batx

BANYS ROMANS

Els termes (balnea, d'aquí ve la paraula balneari que s'empra actualment) romans tenen l'origen en els grecs. L'estructura era igual que a l'antiga Grècia, tot i que s'anomenaven banys públics. Els edificis estaven proveits de diversos luxes. Els banys ocupaven unes 13 hectàrees d'extensió. Existien diversos tipus de banys, que es poden ordenar de freds a calents. Estaven dividits ens diverses sales: Frigidarium, que era una sala freda. El tepidarium, que era una sala amb banys calents. D'altra banda, hi havia l'hypocaustum, una sala amb calefacció. El laconium, una sala calenta i seca, segurament com la sauna. També hi havia un pati per a la pràctica de gimnàs, lluites i altres esports, i un caldarium amb banys de vapor.     
                                     
 Dibuix que exemplifica com eren les termes

Normalment les termes eren utilitzades pels romans a partir del migdia, tot i que estaven obertes durant tot el dia.  El principal objectiu era relaxar-se, després d'un cansat dia de feina.El preu per accedir-hi era accessible per les classes baixes, fins i tot. Doncs els banys, eren un punt d'encontre popular, dels pocs llocs que hi anaven totes les diferents classes(fins i tot esclaus) i els dos sexes. Algunes termes distingien entre ambdós sexes, separaven les termes en dos. En canvi, n'hi havia d'altres que no discriminaven per sexe a l'hora de fer els banys. Això provocava una mala visió del propietari per part de la societat, però sobretot, les dones estaven molt mal vistes si freqüentaven el local.



                                    Termes romanes que s'han conservat.
 
 Al principi les termes eren gestionades per rics ciutadans o empreses. Posteriorment però, en l'èpocaimperial, la gestió va anar a parar a mans públiques gràcies als dirigents. A Roma, els emperadors hi van recórrer per guanyar el suport popular ja que anar als banys era un petit plaer quotidià que podia fer tothom.
Plànol d'uns banys romans

Jofre Palau 
1r Batx

21 d’abril del 2015

EL DESAMOR D'HIPÒLIT I FEDRA

Fedra era un princesa grega, germana d’Ariadna, la qual va ser reptada per Teseu després d’abandonar a la seva germana per casar-s’hi. D’aquest matrimoni van haver-hi dos fills Acamant i Demofont. Fedra es va enamorar d’Hipòlit qui era un molt bon caçador, "conductor de carruatges" però rebutjava a totes les dones, era el seu fillastre. Hipòlit la va rebutjar i Fedra enfadada i rancuniosa es va suïcidar, va deixar una nota dient que ho havia fet a causa de que Hipòlit l'havia intentat violar. Teseu, el pare, en trobar aquesta nota va entregar al seu fill a Posidó el qual va enviar un monstre marí que va causar que resultés greument ferit. Artemisa va confessar que Fedra havia parat un parany a Hipòlit i que ell no havia intentat violar-la. Teseu, va anar a fer les paus amb el seu fill just abans de que morís.

El rebuig d'Hipòlit cap a les dones que se'ns explica en aquest mite, el podem veure representat a Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell però a diferència del mite ell també s'enamora de la seva madrastra. L'emperadriu (dona casada enamorada d'Hipòlit i madrastra d'ell) anys enrere va perdre el seu fill i al casar-se amb el pare d'Hipòlit remplança el buit que sent, amb aquest remplaçament justifica la història amorosa que sorgeix. La gent de la cort els veia tot sovint fins que van descobrir la seva història secreta. Després de la descoberta Hipòlit i l'Emperadriu tenen una conversa on diuen que s'han de separar perquè si no moriran els dos, Hipòlit li diu que prefereix morir que marxar del seu costat. Aquí podeu veure els diàlegs entre ells.
Aquest mite el va reescriure Recine, famós dramaturg barroc al 1677. Actualment Sergi Belbel l'ha portat a l'escenari basant-se en l'obra escrita per Recine i s'està representant al teatre Romea de Barcelona. 
Les crítiques són majoritàriament positives ja que el repartiment és molt bo.  



Ariadna Rodrigo 
1r batx

20 d’abril del 2015

CONSTRUÏM L'ANTIGA ROMA!

Durant l'època de l'antiga Roma, es van anar construint una sèrie d'edificis i construccions importants que encara, avui en dia, perduren. 

- El fòrum, que al començament era una part de la terra on hi havien aiguamolls, i on hi havia el foc sagrat. Fins que va esdevenir la plaça principal de la ciutat. 
Amfiteatre romà de Tarragona

- Els temples, era on se celebrava el culte de la religió imperial. Aquest culte, se celebrava a les portes del temple i aquests, acostumaven a ser de planta regular, i amb alguna planta circular alguns. 
Un exemple, vindria a ser: El temple de Vic.

- Les basíliques, edificis públics on es tractaven assumptes financers, cultes, reunions de ciutadans, com la seu de l'administració de la justícia. Respecte a l'estructura, per facilitar la il·luminació, hi havia forats a la part alta dels murs.
Un exemple, vindria a ser: La basílica de Sever, a Líbia.   

- Arcs de triomf, monuments en forma d'arc, per commemorar una victòria. Cada arc, estava dedicat a un general victoriós diferent. Normalment, els arcs de triomf estan separats de les muralles de les ciutats.  
Un exemple, vindria a ser: L'arc de Berà. 

- Les termes, el lloc preferit dels romans, era un edifici on es banyaven amb tranquil·litat i feien gimnàs. 

Circ
- L'amfiteatre, un recinte de forma circular on se celebraven els jocs i les lluites entre gladiadors. Era un lloc d'oci dels habitants de la ciutat. 
Un exemple, vindria a ser: L'amfiteatre de Tarragona. 

- El circ, un recinte també circular però més aviat allargat, on s'hi celebraven les curses de cavalls conduits per gladiadors. També pertanyia al sector de l'oci, és a dir, passaven les estones lliures allà. 

- El teatre, que al principi eren de fusta i desmuntables, més tard es van començar a construir de pedra i permanents. Aquests teatres, es dividien en tres diferents parts: la graderia (on estaven asseguts els espectadors), la orchestra (un espai on cantaven i ballaven els que actuaven), i les construccions de l'escenari. Els romans solien anar a veure comèdies.  






Aina Serra
1r Batx 

17 d’abril del 2015

PROCRIS I CÈFAL

Pasífae era filla d'Helios, i es saltava totes les normes per poder satisfer els seus desitjos. A més a més, entenia molt de bruixeria. Un dia, la va agafar un atac de gelos i va embruixar a Minos, fent que cada vegada que s'apropés a una altra dona ejaculés serps i escorpins que perseguien a la dona fins a matar-la. 

D'altra banda, Procris és una de les filles d'Erecte, rei d'Atenes. 

Procris estava casada amb Cèfal, però a canvi d'una corona d'or tingué relacions amb un altre home. Quan Cèfal ho descobrí s'enfadà molt i Procris marxà cap a Creta, on Minos la acollí i s'enamorà d'ella. Però Minos està embruixat, i per poder mantenir relacions amb Procris, aquesta li dona una herba de Circe per desembruixar-lo. A canvi però, Minos li va donar un gos que no deixava escapar mai la seva presa i una javelina que sempre donava en el blanc. 

Temps després, amb por de que Pasífae s'enfadés amb ella, va marxar a Atenes, on es reconcilià amb Cèfal. Un dia va sentir gelosia i el començà a espiar. Un dia el seguí de cacera, i sentint Cèfal un soroll entre les mates, pensant-se que era una presa, llençà la javelina que Minos li donà a Procris i la matà. 

Imatge en la qual podem veure
com Cèfal ha mort Procris

Una altra versió del mite explica que Cèfal fou raptat per Eos, la deessa de l'albada, que el desitjava. Però com que Cèfal estimava la seva dona i volia ser-li fidel, li va demanar que el deixés marxar. Eos acceptà a canvi d'un tracte: si Procris l'enganyava amb una altra, ell hauria de marxar amb ella.

Així doncs, Eos canvià a Cèfal d'aspecte i li donà uns regals amb els que podria comprar a la seva dona. Cèfal va anar a casa amb l'aspecte canviat, i en haver vist que la seva dona havia mantingut relacions amb un desconegut, es va treure la disfressa i Procris espantada va fugir a Creta. Allà, Artemisa va sentir llàstima per ella i li donà dues coses per sorprendre el seu marit: una javelina que sempre encerta en el blanc i un gos que mai deixa escapar les preses.

Procris es rapà el cap, es disfressà d'home i retornà amb Cèfal per desafiar-lo a la caça. Cèfal acceptà, i tornant, meravellat per la javelina i el gos del foraster, li demanà que li vengués. Procris li va dir que ho faria si abans tinguessin relacions junts. Cèfal acceptà, i en veure al foraster nu, va reconèixer a la seva dona i es van reconciliar. 

Però Procris, preocupada per si Cèfal marxaria amb Eos, el va començar a seguir un dia que anava de cacera, i pensant-se Cèfal que entre els matolls hi havia un animal, llençà la javelina i matà la seva dona.

Imatge en la qual observem com Cèfal
intenta treure-li la javelina a Procris
Ioana Sofrea 
1r Batx.

16 d’abril del 2015

DÈDAL I ÍCAR

Dèdal era un arquitecte atenenc, però també a la vegada era un artista i va construir el laberint de Creta. Ell va tenir dos fills: Ícar i Jàpige. Ícar era fill de l'arquitecte i una esclava. Ell i el seu pare van ser empresonats junts a una torre pel rei de l'illa, Minos

Rei Minos

Dèdal va construir el laberint de Creta per una raó. El déu Posidó es volia venjar de Minos i ho va fer de la següent manera: Va fer que confesses la seva passió zoofílica i així ho va fer. Posidó va muntar un toro, el mateix on s'hi havia posat Pasífae. La jove va complir el seu desig i finalment d'aquí en va sortir el Minotaure, meitat home meitat toro. Doncs el rei Minos va voler tancar aquest ser en algun lloc, i li va demanar a Dèdal que ho construís. El rei no va estar satisfet i per això va tancar a l'artista amb el seu fill en aquella torre. 

                                         La caiguda d'Ícar, Jacob Peter Gowy

Com que els va tancar a la torre de l'illa Dèdal va haver d'inventar algun artefacte per poder sortir, ja que no podia nadar. Així doncs va recollir plomes i va agafar cera per poder fer unes ales prou grans com per poder volar. Però abans de voler Dèdal va avisar al seu fill que no volés massa avall ja que l'aigua mullaria les ales i cauria, però també que no volés massa amunt perquè el sol desfaria la cera i les ales es trencarien. Quan van començar el viatge es van apropar massa al sol i les ales es van començar a trencar. Ícar va intentar moure els seus braços però no va poder volar, així va caure al mar i va morir. Dèdal es va poder salvar i va fer un enterrament a una illa, que ell mateix li va posar el nom d'Icària. Ell es va refugiar a la cort del rei Cocal perquè Minos no el pogués atrapar. I finalment el va matar mentre es banyava. 

Ícar i Dédal

Júlia Rama
1r Batx.

15 d’abril del 2015

EL TEATRE LLATÍ

A partir del. 1 a.C. a Roma el teatres es van començar a construir de pedra i seguint els models grecs, no com ho feien anteriorment de fusta i desmuntables.

S'edificaven com a edificis independents, en els quals la graderia (cauea) descansava sobre un sistema d'arcs i galeries de formigó, de manera que podien edificar teatres a qualsevol lloc, fins a les zones més planes sense dependre del relleu.
La façana exterior era formada de fileres d'arcs disposades en diversos pisos.
L'orquestra va esdevenir semicircular en el teatre romà. També va canviar-ne la funció: ara hi seien els espectadors més importants.
Els romans feien l'escenari (proscaenium o pulpitum) més ample.


planta d'un teatre
La scaena, es construïa tan alta com la cauea.La façana que donava a l'interior estava decorada a amb dos o tres pisos de fileres de columnes, tenia tres portes cap a l'escenari i servia de decorat permanent per a totes les obres.

Un dels teatres més destacats va ser el de Pompeu, amb una capacitat per a 27.000 espectadors.


I un dels més conservats va ser el de Mèrida, situat a la península Ibèrica, amb 5.500 espectadors.

Berta Malet
4t ESO

14 d’abril del 2015

NOMS RELACIONATS AMB ROMA I GRÈCIA A BARCELONA (2)

Carrers procedents de noms de  llocs:

Carrer d'Emèrita Augusta:Augusta Emèrita fou el nom romà de la ciutat de Mèrida fundada el 23 aC per Publius Carisius.

Carrer de Constantí: Va ser un escriptor de faules grec que va viure al segle VII aC i del que se'n desconeix la data exacta del naixement i la mort.
Es diu que va nàixer esclau.
Les seves faules varen ser recuperades per Demetri de Falèron cap al 300 aC.
Hi hagué diverses traduccions de l'obra en català a partir del 1550 (amb el títol Libre del savi he claríssim fabulador Isop estampat a Barcelona per Joan Carles Amorós).
Cena: Aquest àpat era el sopar. Es començava a fer sempre en el mateix horari; Començaven quan queia la tarda, i el sol s'amagava. 

Carrer de l'Atlàntic: La ciutat perduda de l'Atlàntida hauria estat un continent mític enfonsat sota les aigües a l'Antiguitat a causa d'un terratrèmol segons la mitologia grega. Anomenada també Atlantis, és el tema d'un dels poemes més coneguts de Jacint Verdaguer. Els atlants haurien estat una civilització molt avançada per al seu temps (9.000 anys abans de la Grècia clàssica).
Carrer del Vesuvi: és un volcà situat aprop de Nàpols que l'any 79 a.C va tenir una gran erupció que va acabar em tots els ciutadans de la ciutat de Pompeia.


Carrer de Cartagena: Ciutat urbana que va tenir lloc cap al 1400 aC . Cap al segle III aC és colonitzada pels cartaginesos, poble que procedia de Cartago, a Tunísia, i que es disputava l'hegemonia del mediterrani amb Roma. Després de les guerres púniques que van enfrontar Roma i Cartago, Roma va aconseguir el control de la ciutat. Tenia mines de plata a les rodalies (on en temps dels romans treballaren fins a quaranta mil homes). Fou capital dels dominis cartaginesos.


Carrer de Cartago: Cartago  és una ciutat de Tunísia. La nova ciutat va ser fundada sobre les ruïnes de l'antiga ciutat de Cartago, capital fenícia fins a l'any 146 aC, i després ciutat romana important. 

Laia Costa
4t ESO

ELS CONCURSANTS D'OT 2023 SI FOSSIN DÉUS DE L'OLIMP

El passat 19 de febrer va ser la final de la dotzena edició d'Operación Triunfo. Des de finals de novembre, per les xarxes socials, nomé...

Popular Posts