Calendari actual |
La característica més important d'aquesta etapa és el fet que es tractava d'un calendari lunar. L'any estava format per deu mesos, cada un dels quals constava de 29 dies i mig. Es contaven només els mesos de març a desembre i s'ignoraven els mesos de gener i febrer. Els noms dels mesos eren:
- Martius, en honor del déu Mart.
- Aprilis, potser per la deessa Afrodita (Venus en la civilització romana), o de aperire (obrir), perquè la terra s'obre en aquest mes.
- Maius, potser per la nimfa Maia, mare del déu Mercuri.
- Iunius, en honor de la deessa Juno.
- Quintilis.
- Sextilis.
- September.
- October
- November.
- December.
Tal i com veiem, els noms del cinquè al desè mes són derivats dels adjectius numerals corresponents. D'aquí ve la conservació dels noms catalans de setembre, octubre i novembre i desembre.
Reforma de Numa Pompili
Amb la reforma de Numa Pompili, es van afegir dos mesos més al calendari: l'onzè, anomenat Ianuarius (Gener), en honor al déu Jano, i el dotzè mes, anomenat Februarius (Febrer), en honor a Februo, déu de les purificacions. Així doncs, l'any acabava amb un mes dedicat a les purificacions i, de pas, als bons desitjos de cara al nou any.
Aquesta reforma, també va determinar el número de dies corresponents a cada mes, de manera que el calendari romà va passar a distribuir-se de la manera següent:
Calendari de Numa Pompili |
1. Martius: 31 dies.
2. Aprilis, 29 dies.
3. Maius, 31 dies.
4. Iunius, 29 dies.
5. Quintilis, 31 dies.
6. Sextilis, 29 dies.
7. September, 29 dies.
8. October, 31 dies.
9. Nouember, 29 dies.
10. December, 29 dies.
11. Ianuarius, 29 dies.
12. Februarius, 28 dies.
3. Maius, 31 dies.
4. Iunius, 29 dies.
5. Quintilis, 31 dies.
6. Sextilis, 29 dies.
7. September, 29 dies.
8. October, 31 dies.
9. Nouember, 29 dies.
10. December, 29 dies.
11. Ianuarius, 29 dies.
12. Februarius, 28 dies.
El resultat d'aquesta distribució dels mesos era un any de 355 dies. No existien mesos amb un número parell de dies perquè els primers romans ho consideraven de mala sort, excepte el mes de febrer. Per aquest motiu, l'any tenia 355 dies en comptes dels 354 del cicle lunar.
A partir de l'any 153 aC, el gener i el febrer van passar a ser els primers mes de l'any.
Reforma de Juli Cèsar
A l'any 46 aC, Juli Cèsar, va encarregar a un astrònom alexandrí anomenat Sosígenes la confecció d'un calendari solar.
Juli Cèsar i Sosígenes |
Aquest va establir un any de 365 dies: els mesos de gener, març, maig, juliol, agost, octubre i desembre tenien 31 dies; abril, juny, setembre i novembre, 30 dies; i el febrer 28 dies.
Per acomodar l'any al curs del sol, Juli Cèsar va ordenar que cada quatre anys s'afegís un dia més entre el 24 i el 25 de febrer.
Quan Cèsar va morir, es va donar el nom de Julius al mes que s'anomenava Quintilis. Més tard, August va donar el seu nom al mes sextilis.
5 comentaris:
Molt interessant! Aquí tens informació que et pot ser d'utilitat
http://www.antonijaner.com/index.php/entrades-etimologiques/item/421-per-que-comencam-l-any-al-gener
Moltíssimes gràcies, Toni, realment l'enllaç que has posat és molt interessant i acaba de donar informació molt pertinent a l'explicació de l'alumne.
És una entrada molt interessant. Jo vaig néixer al febrer i si ara haguéssim de tornar al calendari d'abans, se'm faria molt estrany! ja que seria l'últim!!! M'ha encantat l'enllaç d'en Toni, és molt interessant.Comencem l'any pel gener perquè fa molts molts anys es va adelantar una celebració i així es va fixar un diferent inici d'any. Que interessant tot!
Laura, m'ha agradat saber que el calendari no sempre ha estat igual, però una pregunta: per quina raó van reformar i canviar el calendari?
Sabia que els dies de la setmana estaven fets en honor als Déus, però no m'hagués pensat mai que els mesos també. M'ha semblat realment molt interessant. Com és que van canviar el calendari?
Publica un comentari a l'entrada