27 de desembre de 2015

TETIS

Tetis era una de les 50 neriedes, filles de Nereu el déu de l'oceà. Tetis va ser una de les més iomportants de les seves germanes, en la mitologia grega va ser una de les deeses més grans del mar.
Era consciderada una divinitat marítima i inmortal.
Va ser criada per Zeus i la seva dona Hera, qui la va ajudar molt. Es diu que quan Tetis va ser més gran, Zeus va intentar conquistar-la però ella s'hi va negar mostrant respecte cap a Hera. Posidó també va intentar seduïr-la, però va deixar d'intentar-ho quan ell i Zeus es van adonar que el fill de Tetis seria més poderós que el seu pare. Zeus, que temia que Tetis es casés amb un déu i sigués més poderós que ell, la va fer casar amb un humà, Peleu. Al principi a Tetis no li feia gaire il·lusió casar-se amb Peleu però va acabar cedint el seu amor.

Tetis i Peleu van tenir diversos fills, però Tetis els asfixiava quan acabaven de néixer ja que no volia que fossin humans com el seu pare.

Van tenir el setè fill, Aquil·les. Tetis va intentar de totes les maneres fer-lo inmortal, fins que un dia va decidir portar-lo al riu Estix. Per posar-lo a dins de l'aigua, el va haver d'agafar per el taló, però Peleu va arribar al llac i va veure Tetis posant Aquil·les dins l'aigua. Peleu, pensant-se que Tetis l'estava intentant matar, es va endur a Aquil·les i va abandonar Tetis.



Casament de Tetis i Peleu

Tetis, desde llavors, sempre va estar pendent del que feia Aquil·les. Va intentar protegir-lo de la guerra de Troia disfressant-
Tetis submergint a Aquil·les al riu Esfinx
lo de dona, ja que ella sabia que Aquil·les moriria en aquella guerra. Però ell tot i així va anar a la guerra amb armes i armadures que li havia donat la seva mare.


Paris va matar a Aquil·les a la guerra de Troia. Tetis va tornar al fons del mar amb la resta de les Nereides per plorar la mort del seu fill, en va guardar les seves cendres, i va cuidar el seu nét Neoptòlem.





Laura van Esch 
4t ESO

15 de desembre de 2015

ELS MANEL, ROMANS?


Tot escoltant música catalana, em vaig trobar aquesta cançó dels Manel que porta per títol: Roma. Em va entrar la curiositat i la vaig estar escoltant una bona estona. Llavors em vaig fixar en la lletra, i em vaig adonar que el cantant està intentant imaginar-se com seria haver nascut a Roma, fa més de dos mil anys. 

Pensant de què podia fer l'entrada, he tingut la idea de comparar la lletra de la cançó amb la història real de la civilització romana i la vida diària dels romans. Aquí teniu la lletra:

Roma

Si hagués nascut a Roma, fa més de dos mil anys,
viuria en un Imperi, tindríem un esclau,
i àmfores al pati plenes d'oli i vi
i una estàtua de marbre dedicada a mi.

Si hagués nascut a Roma, fa més de dos mil anys,
no faria olor a xampú el teu cabell daurat,
oferiríem bous als déus, brindaríem amb soldats
i ens despertaria un carro pujant per l'empedrat.

I els turistes es fan fotos on tu i jo vam esmorzar,
són les coses bones de passar a l'eternitat,
i una guia els ensenya el mosaic del menjador,
es retraten i passegen per la nostra habitació.

I ara un nen dibuixa a llapis a la sala del museu,
el braçalet de maragdes que t'embolicava el peu
i un submarinista troba els nostres gots i els nostres plats,
són les coses bones de passar a l'eternitat.



Viuria en un Imperi: l'imperi romà va anar del 27 a.C. al 476 d.C. Va començar amb l'emperador August i va seguir amb l'ona expansionista dels governants anteriors.

Tindríem un esclau: a l'imperi romà hi va haver esclavitud durant totes les èpoques de la seva existència. Les condicions dels esclaus eren terribles. 



Àmfores al pati plenes d'oli i vi: les àmfores s'utilitzaven per emmagatzemar i transportar productes alimentaris, com el blat, l'oli, etc. Però, sobretot, transportaven vi. El vi era una beguda molt abundant i en consumien a cada àpat.


Una estàtua de marbre dedicada a mi: els romans donaven molta importància a la decoració i mobiliari de les cases. Les famílies més riques tenien estàtues fetes de marbre. Es clar, dubto que alguna tingués cara dels cantants de Manel...

No faria olor a xampú el teu cabell daurat: les dones romanes no portaven mai el cabell curt. Sempre el portaven recollit amb trenes a dalt el cap o darrere la nuca. És veritat que hi havia botigues especialitzades en productes de bellesa, però dubto que el xampú amb olors ja s'hagués inventat. 

Oferiríem bous als déus: quan s'havien de fer ofrenes, generalment es sacrificaven mamífers petits, tot i que alguns déus exigien animals més grans. Per a Júpiter, sacrificaven animals blancs; per els déus subterranis, animals negres; a Ceres algun porc; i a Líber algun boc (el mascle de la cabra).

Un carro pujant per l'empedrat: Els romans van donar una gran importància a les vies de comunicació. Efectivament, estaven fetes de pedra (a més d'altres materials), per tant eren empedrats.

Aquestes són les coses que explica la cançó dels Manel, que tenen un punt de veritat. És cert que no aprofundeixen molt en la informació, però el que diuen és important. Gràcies a aquesta cançó podem aprendre una mica més sobre la vida quotidiana dels romans.

La següent cançó també és dels Manel. Aquesta no parla de Roma, però porta un títol en llatí: Captatio Benevolentiae. És la següent:

Captatio Benevolentiae
Provem d'encaixar en escenes boniques,
en ports de diumenge farcits de gavines,
en grans sobretaules on els avis canten,
en nits vora el foc abraçats a una manta.
Es tracta de ser els simpàtics del barri,
els que ballen i ballen fins que els músics parin
i irrompre arrogants lluint les millors gales
en discos amb dones amb feines estables.

I, a vegades, ens en sortim.
I, a vegades, ens en sortim.
I, a vegades, una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim.
I, a vegades, una carambola de sobte ens demostra que ens en sortim.

Busquem quedar bé en el retaule magnífic
dels que van pel món amb posat monolític
i afronten la vida mirant-la a la cara
i un dia, contents, compren flors a sa mare.
Intentem trampejar per ser persones dignes,
el pare modèlic que volen les filles,
el de la veu greu, el de la mà forta,
que paga un vermut i que arregla una porta.
I després tancar els ulls i sentir el món en calma
i dos ocellets fent piu-piu dalt d'un arbre
havent enllestit un gran epitafi
que arranqui somriures a tots els que passin.

I, a vegades, ens en sortim.
I, a vegades, ens en sortim.
I, a vegades, una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim.
I, a vegades, una carambola de sobte ens demostra que ens en sortim.

I, a vegades, ens en sortim.
I, a vegades, ens en sortim.
I, a vegades, una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim.
I, a vegades, se'ns baixa la verge i de sobte ens revela que ens en sortim.


I, a vegades, contra tot pronòstic una gran bestiesa capgira allò que crèiem lògic,
tot fent evident,
que per un moment,
ens en sortim. 


Captatio Benevolentiae significa voler el millor cap a l'espectador, mitjançant la falsa modèstia. Ens pot lligar bastant amb la lletra de la cançó, si tenim en compte expressions com: es tracta de ser els simpàtics del barri.

Aquí us deixo les dues cançons:



Laia Masnou
1r Batx

14 de desembre de 2015

ELS 12 TREBALLS D'HÈRCULES

Hèrcules estava casat amb la princesa Meraga, filla del rei Tebas, amb la qual tenia tres fills. Un dia va tenir una atac de bogeria i els va matar. Al recuperar el sentit de seguida es va penedir dels seus actes, així que va anar a consultar l'oracle d'Apol·lo, per així saber què havia de fer per poder esborrar el seu crim. L'oracle li va dir que havia de posar-se sota les ordres del rei Euristeu de Micenes. Quan li va haver explicat el rei va tenir por de què algun dia Hèrcules li robés el tron, així doncs li va posar 12 treballs, cada un més difícil que l'anterior.

El primer va ser matar el lleó de Nèmea, i aconseguir la seva pell. Era una lleó monstruós que aterroritzava la població de Nèmea. Primer el va voler matar des de la distància, disparant-li totes les seves fletxes, però no va servir de res. Així que es va enfrontar a ell amb la seva maça, deixant-lo mal ferit. Al final va aconseguir matar-lo estrangulant-lo. Un cop mort, li va treure la pell i se la va posar.

                                               Lleó de Nèmea (Berlín).

El segon treball era matar l'Hidra de Lerna. Era un serp que vivia al pantà de Lerna i que es dedicava a matar a tots els éssers vius que hi havia pels voltants. Aquesta serp tenia molts caps i cada cop que li'n tallaven un, en tornaven a sortir dos de nous. Hèrcules hi va anar acompanyat del seu nebot, Iolau. Mentre ell anava tallant caps de l'Hidra, el seu nebot els anava cremant perquè no tornessin a crèixer. Quan només quedava un cap Hèrcules va mullar les seves fletxes amb sang perquè estiguessin enverinades.
Aquest treball no li va ser reconegut perquè l'havia ajudat el seu nebot.

El tercer treball que Eristeu li va encarregar va ser capturar a la cèrvola Cerinea i entregar-li amb vida. Era una cèrvola de la deesa Diana, que s'havia escapat del seu carro. Va trigar un any en capturar-la a causa de la seva velocitat. La va aconseguir capturar quan la cèrvola estava bebent aigua en un riu. Després la va portar a Eristeu.

El següent treball va ser capturar el porc senglar d'Ermiant i portar-lo a Micenes. Era un porc senglar que arrasava els camps i que tenia aterrida a tota la població. Després de perseguir-lo durant unes quantes hores el va aconseguir acorralar i reduir-lo, per poder emportar-se'l.

                                   Hèrcules lluitant amb el porc senglar (Berlín).

La següent tasca que havia de fer era netejar els estables del rei Augias en un sol dia. Per fer-ho va construir un canal que desviava tota la brutícia als rius Alfeu i Peneu.

La sisena tasca era desfer-se de les aus del llac Estimfali. Eren uns ocells de bronze, que destrossaven els camps i mataven la població. Hèrcules va aconseguir fer-los fora amb uns cascabells de bronze que li va donar Atenea, i que van espantar tant les aus, que mai més van tornar per aquella zona.

En el següent treball Hèrcules havia de capturar el toro de Creta i portar-lo a Eristeu. El va agafar per les banyes i el va portar viu al rei, el qual es va espantar i li va ordenar que se l'emportés.

Hèrcules lluitant amb el toro.

El vuitè treball consistia en capturar les eugues del rei Diomedes i portar-les a Micenes. Diomedes alimentava les eugues amb carn humana, així que Hèrcules, per calmar la seva fam, els hi va donar al rei, i les eugues se'l van menjar. Després les va poder portar sense problemes fins a Micenes.

El treball que Eristeu li va encarregar després va ser robar el cinturó d'Hipòlita. Hipòlita era una reina amazona, que es va enamorar d'Hèrcules i li va entregar el cinturó voluntàriament.

El següent treball era robar el ramat de Geríon, que era un gegant. Per aconseguir-ho va tallar el cos de Geríon en tres trossos i llavors va portar el ramat fins a Euristeu, on va ser sacrificat per Hera.

Hèrcules aconseguint el ramat. 

La penúltima tasca que havia de fer era robar les pomes d'or del jardí de les Hespèrides, que estaven vigilades per un drac de 100 caps. Per aconseguir-ho va enganyar a Atles dient-li que li aguantava el cel mentres ell les anava a buscar. Un cop les va haver aconseguit les va entregar a Eristeu.

L'última feina que va haver de fer va ser capturar el gos Cèrber, l'encarregat de vigilar els morts. Gràcies a Hermes, Caronte el va portar amb la barca a través del riu Aqueront. Un vegada va ser a l'altra riba va tractar bé per primera vegada el gos, el qual va acompanyar-lo dòcilment.



Estel Iborra
4t ESO

8 de desembre de 2015

LES VIVENDES ROMANES

INSULAE:
Les insulae eren una illa d'habitatges, limitades pels carrers que tenien al voltant. Si l'illa era prou gran, també hi havia un pati interior. Els diferents habitatges d'una insulae, s'anomenaven cenacula. Aquests eren com petits pisos, però normalment no tenien ni aigua, ni lavabos, i hi havia poca ventilació. Només es trobaven uns lavabos a la planta baixa de l'edifici.

A la planta baixa de les insulae hi podia haver tabernae, que eren botigues, tallers o magatzems, on a més també s'hi vivia. Per altra banda també hi podien haver habitatges, més luxosos, que es deien domus, perquè gairebé eren com una casa. En aquestes cases ja s'hi podia trobar més decoració, com mosaics.
Aquests edificis solien ser de tres plantes, perquè al no estar gaire ben construits sovint s'ensorraven. A més també s'incendiaven fàcilment, perquè tenien les bigues de fusta i s'utilitzava el foc per escalfar i il·luminar la casa.

Una insulae romana

DOMUS:
Les domus romanes eren cases luxoses, per a la gent més rica de les ciutats. Estaven construides al voltant de un, o de diversos patis interiors, i tenien poques obertures cap a l'exterior. Les parts d'una domus romana eren les següents, tot i que podien variar:

  • Fauces: era l'entrada de la casa. S'hi podien trobar mosaics i bancs, on feien esperar les vistes. Al costat de l'entrada s'hi podien trobar unes habitacions que podien servir de tabernae o officinae.
  • Atrium: eren el pati central de la domus. Des d'allà es podia accedir a les diferents habitacions, tant les publiques com les privades. Aquest pati estava cobert, excepte la part central, on hi queia l'aigua de la pluja. L'impluvium conduïa l'aigua a una cisterna. També s'hi solia posar un lararium, que era un altar, dedicat als deus de la llar, lares i penates.
  • Culina: era la cuina de la casa. Solia ser una habitació petita, on s'hi trobaven els fogons, taules per preparar els aliments, i a vegades també hi podia haver aigua corrent. Per tant, al seu costat hi solien haver els lavabos.
  • Cubila: eren les diferents habitacions privades de la casa. Podien ser per als esclaus o per als senyors. Eren fosques i petites per poder mantenir la calor.
  • Triclinium: era el menjador. Solia ser la sala més cuidada de la casa, ja que era on es rebien els convidats. S'hi trobaven divans, per reclinar-se mentre es menjava. També hi podia haver un triclinium exterior, per l'època de bon temps.
  • Tablinum: Era la sala més important de la casa, on treballava el pater familias.
  • Perystilum: Era un jardí porticat, que es trobava gairebé a totes les domus. Al seu voltant hi solien haver més dependències privades. Estaven molt decorats amb tota mena de plantes, parterres, fonts, escultures, etc.

Una domus romana

VIL·LA URBANA:
Era un grup d'edificis units per passadissos coberts. En elles hi podien trobar tots els luxes, fins i tot sistema de calefacció. Les solien construir en llocs amb paisatges bonics. I al seu voltant hi havia zones ajardinades, horts i petits boscos.

Vil·la d'Oplontis, Campània

VIL·LA RUSTICA:
Era el centre de l'explotació agrària. Va començar essent tant sols un habitació al costat d'un corral i una cisterna per recollir l'aigua de la pluja. Mica en mica es van anar convertint en cases luxoses, on s'hi podien trobar totes les comoditats d'una domus.

A més també hi havia espai per tenir-hi totes les coses que es necessitaven per a l'activitat agrària: molins d'oli, eines, estables, graners, cellers, etc. 

Així també eren les cases de camp de la gent benestant.
Una vil·la rústica romana



Estel Iborra
4t ESO

7 de desembre de 2015

LA COLUMNA DE TRAJÀ

Escultura Grega
Escultura Romana
L'escultura romana va rebre una gran influència de la grega. Moltes escultures gregues les coneixem gràcies a les copies romanes. Les romanes tenen un gran realisme, enfront a l'idealisme grec, tot i que en l'època imperial normalment tot tendia a ser sobre l'emperador del moment, August.

La columna de Trajà va ser dissenyada per Apol·lo de Damasc, l'arquitecte més important de l'imperi romà. Ell era amic de Trajà i coneixia l'art hel·lenístic. Va construir obres monumentals a Roma i altres punts de l'imperi, com el pont sobre el Danubi. Les seves obres més importants a part del pont són, el mercats de Quirinal, les Termes de Trajà, la Columna commemorativa i el Panteó d'Agripa

Columna de Trajà
Si ens fixem en les columnes, els materials més comuns eren el bronze, la pedra o el marbre. Els relleus de les columnes solien explicar esdeveniments històrics per la Roma imperial, com victòries importants.

Trajà
La columna de Trajà és l'únic monument intacte del seu fòrum.



És una columna cilíndrica d'uns 4 metres de diàmetre, reposada sobre un pedestal en forma de dau, decorat amb detallats relleus d'armes.



La base és una columna simple, decorada amb motius ornamentals.

El fust format per 12 tambors cilíndrics de marbre, té 29'78 metres d'alçada, i el capitell dòric. També presenta una cinta en espiral de 200 metres de longitud plena de relleus. 

Sobre el fust hi havia una estàtua de bronze de Trajà.

Localització de la columna dins el fòrum


A l'interior hi ha una escala de cargol que permet pujar fins a la part alta. L'estructura en espiral d'aquesta escala dóna cohesió als dotze tambors de marbre de la columna.  

Escena bèl·lica






Tots els relleus mostren una seqüència narrativa de diverses accions bèl·liques. Aquests fets estan il·lustrats amb gran detallisme, igual que les construccions, les armes, els animals... Aquesta columna amb relleu és la més llarga que es va esculpí en l'antiguitat. 




En total hi ha 155 escenes, que van passant sense interrupció. Al ser feta en commemoració a Trajà ell i apareix 70 vegades, de manera realista però sempre amb més grandària superior a la resta de persones, sempre parlant a les tropes abans de la guerra.



Al llarg de tota la columna hi ha la sensació de profunditat que s'aconsegueix, donant grandàries diferents a les figures, podem veure-hi la superposició de caps a dimensions iguals, això es fa per augmentar al sensació de profunditat.




Avui en dia ja només veiem el marbre blanc, però en l'antiguitat era pintat, predominaven els colors vius. 





Aquí us deixo un vídeo de la columna de Trajà.


Irene Riera 
1r batx

4 de desembre de 2015

EL LLATÍ MEDIEVAL


El llatí medieval fou la forma del llatí emprada a l'Edat Mitjana. Primerament utilitzat com a idioma per a l'ensenyament i com a llengua litúrgica de l'Església Catòlica medieval, però també com a llengua de ciència, literatura, lleis i administració. Però, cal esmentar que el llatí medieval no pot ser confós amb el llatí eclesiàstic. No es pot dir una data exacte en el pas del llatí vulgar al medieval, però consta al voltant de l'any 500 mes o menys. 

Canvis en el lèxic, sintaxi, gramàtica i ortografia:

El llatí medieval es caracteritza pel seu extens vocabulari, que es formà en prendre mots d'altres fonts. Va estar majoritàriament influenciat per la Vulgata, que va reflectir en moltes característiques lèxiques, sintàctiques i gramàtiques. També l'expansió del llatí en àrees com Irlanda i Alemanya, va influir en el lèxic i la sintaxi del llatí medieval. I una gran font en el desenvolupament del lèxic ha estat gràcies a les matèries com la ciència i la filosofia. 

Literatura en llatí medieval:
La literatura abasta una àmplia gamma de texts, incloent-hi treballs diversos com sermons, himnes, llibres de viatges, novel·les, epopeies i poesies líriques. 

Primers autors en la literatura medieval:

La primera meitat del segle V es formaren grans activitats literàries de grans autors amb temàtiques cristianes com Gerònim d'Estridó i Agustí d'Hipona dels quals els seus textos foren de gran influència sobre pensaments teològics de la Edat Mitjana. A finals del anys 400 i principi dels anys 500 Sidoni Apolinar i Enodi de Pavía foren reconeguts pels seus poemes. Posteriorment sorgiren les històries sobre reis francs escrites per Gregori de Tours. 

Text en llatí medieval de la Càrmina Cantabrigiènsia


Melina Maschio
1r batx












AFRODITA

Afrodita (també coneguda com a Venus a la mitologia romana) en la mitologia grega se la presenta com la deessa de la bellesa,del amor, el desig i la reproducció, tot i que és una deessa rencorosa i en molts casos desagradable.

                                                                                       Naixement

Afrodita surt de l'espuma del mar
El naixement de Venus, William- Adolphe Bouguereau, 1879
Afrodita mai va ser un infant. Va néixer ja essent adulta entre les escumes del mar. Va ser fruit dels genitals d'Urà després de que Cronos els hi tallés i els llancés el mar, les gotes de sang van caure al mar i de les ones fecundades es va crear aquesta deessa, el vent la va porta fins Xipre on Hores la va criar.

Vida Adulta


Afrodita mai va ser infant i se la retrata en les pintures com una noia adulta desitjable,  tot i que se la narra com una persona vanitosa, malhumorada i susceptible. Encara que és una de les poques deesses del panteó grec realment casada però li és infidel al seu home sovint, el relat de l'Odissea es veu com prefereix a Ares al déu de la guerra. 

El Judici de Paris


El Judici de Paris és un relat de la mitologia grega on s'explica l'origen la Guerra de Troia.

Tots els déus i deesses havien estat invitats al casament de Peleu i Tetis (pares d'Aquil·les) menys la deessa Eris, que es va presentar més tard amb una poma daurada on hi posava " per la més bonica".

El Judici de Paris, Peter Paul Rubens 1638-1639
Afrodita, Hera i Atena creien que és mareixien la poma, van estar d'acord en porta el problema davant a Zeus, al que no voler el favor de ninguna deessa, li va deixar la qüestió a Paris de Troia.
Hera el va intentar sobornar amb el regne d'Àsía Menor,  mentre Atena li oferia fama, saviesa i glòria en la batalla, Afrodita en canvi li xiuxiuejà que si li atorgava la poma de la dona més bella, ella li donaria la dona immortal i més maca del món. Això va fer que Paris escollis Afrodita. Aquesta dona era Helena.
Paris va raptar a Helena i això va provocar la Guerra de Troia.


Solomon Yeboah 
1r Batx

3 de desembre de 2015

LES MUSES



Les Muses, les divinitats que inspiraven les arts d'escriptura i de la música, i també considerades com les "guardianes de la memòria". Les nou filles de Zeus i Mnemosine la deessa de la memòria. El seu origen és de Pièria, a prop de l'Olimp, però estaven situades al mont Parnàs, segons el mite, on estava el temple d'Apol·lo.


CLIO (Κλειώ)

- Musa de la història.

- S'acostuma sortir amb una trompeta a les mans i un llibre. Al cap té una corona de llorer, que com a significat representa el símbol de la glòria dels herois.

EUTERPE (Ευτέρπη)


- Musa de la música.

- Normalment està representada amb uns instruments musicals entre les mans. Protectora de l'art de tocar la flauta.



TALIA (θάλλεω)




- Musa de la comèdia.
- Està representada amb una màscara de la comèdia, també sol dur a les mans un bastó de pastor i al cap duu una corona d'heura que significa immortalitat.

MELPÒMENE (Μελπομένη)


- Musa de la tragèdia.
- És representada amb una màscara tràgica a la mà, va ricament vestida i està recolzada sobre una maça. 

TERPSÍCORE (Τερψιχόρη)

- Musa de la dansa.
- Representada amb una lira marcant el compàs. 

ÈRATO (Ερατώ) 


- Musa de la poesia lírica.
- Era representada amb una corona de roses i una lira. 

POLÍMNIA (Πολυμνία)

- Musa dels himnes i la geometria.
- Representada amb un rotlle de papir i amb una corona de perles. 

URÀNIA (Ουρανία)

- Musa de l'astronomia.
- Diuen que va vestida de blau perquè escriu poesies basades amb el cel, en el cap té una diadema i una capa plena d'estrelles, també es diu que ens els seus peus hi ha alguns instruments matemàtics, perquè també s'ha la considera musa de matemàtiques i ciències. 

CAL·LÍOPE (Καλλιόπη)

- Musa de la poesia èpica.
- Era la més important de totes, duia una corona per simbolitzar la seva superioritat i a les mans una trompeta per fer-se sentir, i també a la tauleta uns poemes per recitar.


Mariia Myhal
1r Batx

2 de desembre de 2015

ASTÈRIX I OBÈLIX

Astèrix i Obèlix són una sèrie d'històries creades per René Goscinny i Albert Uderzo, a França.
Història
Astèrix va viure al voltant de l'any 50 aC al nord-oest de Galia, l'única part del país que no estava conquerida pels romans. 

En el seu poblat hi ha un druida, en Panoràmix, que prepara una poció màgica que dóna als habitants del poble una força sobrehumana. En la majoria de llibres els romans intenten vèncer al poblat o aconseguir la poció per fer-ne ús, però tots els seus intents són fallits. 

El poblat està envoltat per quatre campaments romans:

Babaorum: el baves és un tipus de pastís. 
Acuarium: fa referència als llocs d'exhibició dels peixos.
Laudanum: el láudano és una planta.
Petibonum: significa home petit, també és una novel·la de Julio Verne.

Llatinismes a Astèrix
Als llibres d'Astèrix podem trobar molts llatinismes. Aquí en tenim alguns amb els seus respectius significats. 


Quid?= Què?


Veni, vidi, vici = Vaig venir, vaig veure, vaig guanyar



Oculus = ull


Errare humanum est = Equivocar-se és humà

Rosa, Rosa, Rosae, Rosae... = En "El combat dels caps" es mostra com els nens de l'escola aprenen la primera declinació llatina. És curiós perquè nosaltres a la classe també vam utilitzar la paraula Rosa,-ae per aprendre la primera declinació. 

Alea jacta est = La sort està tirada

Quomodo vales = Com estàs?

Morituri te salutant = Els que han de morir et saluden. Aquesta frase estava utilitzada pels gladiadors abans de començar els combats al circ.


Déus als Astèrix
Als llibres d'Astèrix i Obèlix sovint hi ha déus mencionats. 

Júpiter: era un déu de la mitologia romana. Es tractava del déu del llamp, la llum i el cel. Potser per això molts cops als Astèrixs es refereixen a Júpiter dients: Per Júpiter! Ens caurà el cel al damunt. 

Tutatis: era un déu de la mitologia Celta. Es tractava del déu guerrer i el protector de la tribu. És possiblement el més utilitzat per Astèrix.

Belenos: també era un déu de la mitologia Celta. Per ells, era el déu de la llum, el Sol i el foc. També es veu molt estimat als còmics d'Astèrix.

Neptú: era de la mitologia romana. Feia referència al déu dels mars i terretrèmols. 

Aquí us deixo un vídeo on es pot copsar el pas d'Astèrix per la civilització romana: 



Laia Masnou
1r Batx

23 de novembre de 2015

ZEUS

Zeus, en la mitologia romana anomenat Júpiter, és fill de Cronos i Rea. Va lluitar contra el seu pare amb l'ajuda dels seus germans gràcies a això va arribar a ocupar el seu tron a l'Olimp. 
Els seus atributs són : el llamp, l'àliga, i el ceptre.

Zeus és va casar amb Hera , però va tenir diferents embolics i fills amb altres dones ja fossin divines o mortals però també va mantenir relacions amb algun noi anomenat Ganimedes. Una de les seves dones era Mnemòsine deessa de la mèmoria. Amb ella va tenir nou filles. 
Sèmele

També va estar amb Sèmele era la filla del rei de Tebes. Zeus mantenia relacions amb ella d'amagat i estaven a punt de tenir un fill. 
Hera ho va descobrir i va intentar convèncer a Sèmele perquè deixes de tenir relacions amb Zeus. En no fer-li cas la va enganyar i li va dir que el seu amant no era Zeus. Després d'uns dies Sèmele i Zeus es van retrobar. Ella li va demanar que li demostrés que no es feia passar per Zeus. Va intentar convèncer-la perquè escollís una altra cosa per demostrar-li el seu poder però Sèmele no va voler. En demostrar-lo el seus rajos van cremar Sèmele i la van matar.
Bacus, Michelangelo 1496
Museo del Bargello, Florència

Zeus va arrencar el seu fill del ventre de Sèmele i se'l va cosir a la cuixa. Quan va créixer se'l va descosir de la cuixa i va néixer Dionís el déu del vi i de la festa.
Els seus atributs són el raïm, una copa a la mà o el tirs a la mà i una pantera negre.
Va descobrir la vinya i es va haver de guanyar un lloc a l'Olimp.

Sara López
4t ESO

16 de novembre de 2015

CUPIDO

És un dels símbols de Sant Valentí , se'l coneix com un nen alat i armat amb un arc i fletxes que són disparades a déus i humans i aquestes fletxes t'enamoren profundament.
En algunes ocasions porta també els ulls embenats per mostrar que l'amor és cec. Shakespeare va dir: " El amor no mira con los ojos, sinó con el espíritu; por eso pintaron ciego al alado Cupido."
A l'antiga Grècia Cupido era conegut com Eros, el fill d'Afrodita la deessa de l'amor.
A l'esquena portava dos tipus de fletxes: Unes daurades amb plomes de colom que provocaven un amor instantani i unes altres de plom amb plomes que provocaven la indiferència. 


Cupido
És diu que va ser el fill de Venus i Mart ( la deessa de l'amor i el déu de la guerra) Per això és va suposar que podia ser perfectament el seu fill. Cupido té la capacitat de crear l'amor i la tragèdia.

Mite de Cupido:
Un dia és va enfadar molt amb Apol·lo i va fer que s'enamorés d'una nimfa , però a la nimfa la va disparar amb la fletxa de la indiferència, finalment la nimfa va ser transformada amb un arbre de llorer. Venus és va començar a preocupar perquè el seu fill no creixia i va anar a demanar consell a l'Oracle de Temis que li va dir: " El amor no puede crecer sin pasión". 
Venus no va entendre res fins que va tenir el seu fill Ateros , ja que quan Cupido estava al seu costat creixia i es convertia amb un jove molt guapo, però quan estaven lluny tornava a ser un nen. 

Hi havia una noia anomenada Psique, era tan guapa que no trobava marit. El seu pare preocupat va demanar ajuda, però li van dir que la seva filla trobaria un marit a un precipici.
Venus estava molt gelosa de la bellesa de Psique i li va demanar a Cupido que s'enamorés de l'home més lleig.

Cupido va acceptar , però quan la va veure es va enamorar bojament de ella. Se la va emportar a un castell per casar-se amb ella però amb la condició que no el podia mirar els ulls. Una nit per culpa de les germanes de Psique el va mirar i en aquell moment cupido li va dir "El amor no puede vivir sin confianza"

Venus li va dir que no podia obrir la capsa però que l'havia de dur al infern.Psique finalment va obrir la capsa i va caure en un son de la mort. 
Cupido es va trobar el cos de Psique i li va tornar la vida.
Cupido i Psique
Sara López
4t ESO

13 de novembre de 2015

LA CAIXA DE PANDORA

Després que Prometeu robés el foc del déu Sol, com a venjança, Zeus va decidir crear Pandora. Per crear-la van utilitzar argila, i els diferents déus li van donar diferents virtuts (elegància, facilitat per seduir, bellesa, etc.) després Zeus li va donar vida.

Epimeteu tot i estar advertit, per el seu germà Prometeu, de les trampes que podia utilitzar Zeus per venjar-se, va deixar-se seduir per Pandora i s'hi va casar. 

Pandora tenia una caixa on hi havia tots els mals, i també coses bones, com l'esperança. Un dia Pandora empesa per la curiositat va obrir la caixa. De cop i volta totes les coses dolentes es van escampar pel món: el dolor, la pobresa, l'odi, les guerres, etc. Quan se'n va adonar es va espantar molt i ràpidament va tancar la caixa. En fer-ho però, va deixar tancada l'esperança, i va ser així com la humanitat es va quedar amb tots els mals, i sense esperança. 



Pandora obrint la caixa 

Aquest mite explica d'una forma ben curiosa el motiu de tots els mals que hi ha al món. Per altre banda però, també parla de l'existència de l'esperança, tot i que, curiosament, l'esperança està molt ben guardada i ningú la veu mai. 

És un mite molt bell, però molt trist, que ens presenta una humanitat totalment indefensa, enmig de desgràcies. 



Estel Iborra
4t ESO