Quan una persona romana moria, es seguien unes pautes normatives o procediments per rendir-li culte adequadament. Aquestes normes es recollien a la Llei de les XII Taules, un text que recollia normatives per contribuir a que la convivència entre els ciutadans fos bona.
Poc abans que la persona morís, ja començaven els rituals per acomiadar-lo del món dels vius. La família estava al seu costat i li feia un petó, per permetre que l'ànima marxés del cos, ja que es creia que l'ànima no podia quedar-se al món dels vius.
Un cop la persona era morta, se l'untava amb uns ungüents, se'l vestia, i es posava una moneda dins de la boca del difunt per pagar a Caront, l'encarregat de portar les ànimes al món dels morts. Els familiars el deixaven així a casa seva de tres a set dies.
Caront agafant la moneda de la boca d'una noia per pagar el viatge al món dels morts |
Passat aquest temps, el difunt es posava en una llitera i s'anava en processó, la pompa funebris, fins al fòrum de la ciutat, on els familiars i amics del difunt parlaven de les virtuts de la persona i les gestes que havia protagonitzat en vida. Si la persona havia estat important, la processó s'acompanyava amb flautes i trompetes.
Escultura en relleu d'una pompa funebris a l'antiga ciutat itàlica d'Amiternum |
Després d'aquest acte, el difunt es portava cap a la pira funerària per ser incinerat, un costum molt típic dels romans. Abans de la incineració, els familiars i amics deixaven els objectes preferits pel difunt dins del taüt, s'acomiadaven d'ell besant-lo, i s'incinerava fins que en quedaven les cendres, que eren refredades amb vi abans de deixar-les dins de l'urna.
Urna romana de ceràmica del segle I d.c. |
Mausoleu d'August, on hi ha enterrats August, Marc Claudi Marcel, Lucio César o Gayo César, entre d'altres. |
Un altre mètode era la inhumació, que consistia en enterrar el cadàver sota terra dins un taüt com es fa actualment. Tot i això, no era un mètode gaire popular entre els romans.
Jordi Isern
4t ESO
11 comentaris:
Hola Jordi! Realment m'ha agradat molt la teva entrada perquè tampoc m'havia parat a pensar mai en què feien abans quan una persona moria o què se'ls i feia, com ara això de la moneda. Ha estat bé saber-ho, ja que ho desconeixia per complet.
Però el que he estat pensant varis cops quan he llegit la teva entrada, és que, com tu has dit, poc abans que la persona morís ja començaven els rituals per acomiadar-lo del món dels vius. Però, i si la persona moria de cop? O algú el matava? Bé, jo m'imagino que passaven directament al ritual de quan la persona ja era morta.
Bona entrada! :)
És molt peculiar com cada cultura "celebrava" la mort. A mi també m' ha sobtat això de que abans que morís ja és fessin rituals...
És super curiós com es realitzava un enterrament. Que tot i tenir tantes coses en comú de l'antiga roma una part de la mort tambè. Molt curiós!
Crec, que és un tema molt interessant, ja que ho podem comparar amb el dia actual, ja que ara també s'enterra o s'incinera als morts. El que et volia preguntar és si hi ha una raó especial per deixar el mort a casa entre 3 i 7 dies? Perquè ho feien?
Hola Lioba! La veritat és que no sé del cert què passava si algú es moria de cop o el mataven, però suposo que llavors es creia que la seva ànima s'havia quedat dins del cos, i que per culpa d'això no podria descansar mai eternament. Però com dius, ja devien passar directament als rituals de quan era morta.
Primer de tot diré que a mi això de la mort no m'agrada gaire i em fa certa cosa, potser per això no sabia res d'aquest ritual el qual m'ha acabat resultant molt interesant. Jo la única cosa que sabia sobre "les morts" era això de k'home amb la barca que els transporta i sabia que havien de donar-li una moneda però desconeixia que la moneda la tinguessin des que encara eren vius i molt menys que la duien dins la boca. L'entrada m'ha agradat molt tot i estar relacionada amb la mort. :)
Xana, deixaven el mort a casa seva uns quants dies perquè els seus familiars i amics poguessin acomiadar-se d'ell abans de l'incineració.
Ostres! Jo de les morts dels romans només sabia això de la moneda i el Caront. És molt curiós els rituals que feien abans de que una persona es morís i tots el passos que feien quan ja estava morta. M'ha agradat molt l'entrada, tot i que em fa una mica de cosa tot això relacionat amb la mort.
És molt interessant saber que quan algú és moria havien de seguir una sèrie de normes, i tampoc sabia que les haguessin de seguir. El fet de posar una moneda a la boca del difunt per pagar a Caront és un ritual molt curiós. Tenir el difunt tants dies a casa hi a la vista, crec que actualment seria una mica desagradable i per mi esgarrifant. Llegint la teva entrada veus com ha canviat els enterrament des d'aquell moment fins ara.
Molt curiós. Però, se sap si el ritual era el mateix tant per la gent rica com per la gent pobra?
A mi també m'ha sobtat molt tots els rituals que es feien quan algu es moria. Jo també coincideixo amb la Judit en el fet que jo trobaria esgarrifant tenir un cadàver a casa durant unsa quants dies. I Jofre, crec que el ritual era el mateix, però en el cas de les persones riques s'hi afegien alguns elements.
Publica un comentari a l'entrada