CLÀSSICS A LA ROMANA

L'Antiga Grècia s'utilitza com a referència del món de parla grega de l'antiguitat.  Molts historiadors consideren que la cultura de l'època de l'Antiga Grècia és el fonament i la base de la cultura occidental , ja que va influenciar de manera molt important en la cultura de l'Imperi Romà, de la qual després es va estendre a diverses parts d'Europa.  L'Antiga Grècia va aportar un estil d'art que va estar elaborat pels antics artistes grecs dels quals sempre el van recrear basant-se en una bellesa natural i el món ideal. Mapa de l'Antiga Grècia Durant el gran període de tota l'Antiga Grècia podem distingir 4  etapes diferents : -L'etapa geomètrica o època fosca: Es data entre els segles: XII-VIII a.C. Aquesta etapa rep aquest nom (la geomètrica) ja que el seu art es considera molt primitiu, cúbic, simètric... i referint-se a època fosca a causa de la poca informació que en tenim d'ella. -L'època arcaica: Es t

Persèfone era una donzella molt bonica, nascuda d'un dels múltiples amors de Zeus. La seva mare era Demèter, deessa de l'agricultura. Un dia mentre Persèfone estava collint narcisos en un prat, la terra es va obrir de sobte i en va sortir el seu oncle Hades, que la va raptar i se l'endugué al seu regne subterrani amb la pretensió de fer-la la seva esposa. Demetèr es va desesperar buscant a la seva filla, ja que Hades no va deixar rastre i ella no va poder saber el que li havia passat. A les nits ella no dormia, només es dedicava a buscar la seva filla il·luminant-se amb una torxa, però malgrat buscar per tot arreu no va trobar res. Al desè dia, va demanar-ho a Heli,  el sol, que li ho explicà tot. El rapte de Persèfone per Hades En saber tota la veritat, Demèter va abandonar l'Olimp i, tota trista es va dirigir a Eleusis. Quan va arribar al palau va ser acceptada com a serventa i li encomanen el seu fillet Demofont. Demèter amb la intenció de fer-lo imm

Les Parques eren, en la mitologia romana, les personificacions del destí. Filles de Júpiter, la seva mare hauria estat la titànide Temis o, segons altres versions, la deessa de la nit Nix. Les Parques eren tres dones de vegades representades com joves donzelles, altres, com velles severes, la seva tasca consistia en escriure el destí de tots, mortals i déus. Elles estaven presents als naixement i filaven els fils de la vida, definint el futur de cada persona o déu. L'origen de les Parques es troba en la mitologia grega, on se les coneixia com les Moires. Aquestes eren divinitats relacionades amb els naixements, ja que en aquests moments decidien el destí dels nadons, predestinant alegries, desgràcies i fins i tot la mort.  Tota la vida d'un ésser era determinada mitjançant un fil de llana que variava depenent dels moments feliços o els tràgics. La llana blanca o daurada representava moments d'alegria i felicitat, mentre que la llana negra representava els fets do

La ciutat de Pompeia  està situada prop de la província de Nàpols. Aquesta és molt coneguda per la violenta erupció del volcà Vesubi (de 1281m d'alçada), que va deixar tota la ciutat enterrada, el dia 24 d'agost del 79 d.C. Tot i que abans de la seva erupció es va produir un terratrèmol en senyal d'avís, l'any 69 d.C. El volcà Vesubi a part d'enterrar Pompeia també va enterrar una ciutat molt propera a aquesta: Herculà; part d'Estabia i de Campània, situades també prop del volcà. Volcà Vesubi Quan el magma del volcà es va posar en contacte amb la pluja de cendra que alliberava el volcà Vesubi, va fer que la lava comencés a ascendir per a arribar a l'exterior i enterrés les ciutats. L'erupció volcànica va sorprendre els habitants d'aquelles ciutats i per això quan al segle XVI es van descobrir les ruïnes de les ciutats es van trobar amb persones, els quals la lava havia convertit en pedra. Abans es creia que els habitants de la

Es troben les restes d'un vaixell romà  naufragat a Colònia fa 2.000 anys. Les restes arqueològiques, compostes per taules de fusta de roure de dos metres de longitud, han estat serrades en quatre parts per facilitar-ne el rescat, ja que es troben a dotze metres de profunditat. Els equips que treballen sota el mercat central de Colònia (oest d'Alemanya) han aconseguit introduir una placa de metall per sota de les restes, el qual el primer fragment va ser extret avui per una grua. "Hi ha moltes possibilitats que ens trobem davant la barcassa romana més antiga mai trobada al Centroeuropa", va assegurar el director de l'Oficina de Patrimoni Arqueològic de Colònia, Gerd Hellenkemper. Experts de la Universitat de Colònia consideren que la barcassa dataria de fa uns 2.100 anys, ja que la seva fusta procedeix d'un roure de la regió alemanya de Renània del Nord-Westfàlia que va ser talat sobre l'any 140 abans de Crist.Així, els vuit metres quadrats de f

En aquesta entrada descobrireu l'origen curiós d'algunes paraules comunes d'avui dia que no hauríeu dit mai que procedissin d'on ho fan. Pànic Pànic prové del grec "panikón", abreviació de "dêmia panikón", 'terror causat per Pan', una divinitat silvestre grega a qui se li atribuïen sorolls d'origen desconegut de muntanyes i valls. Hermafrodita D'acord amb la mitologia grega, el déu Hermes i Afrodita van engendrar a Hermafrodit. Aquest era un noi expert com el seu pare i tan bonic com la seva mare, però insensible al crit de l'amor, per la qual cosa va deixar passar el crit de la nàiada Salmacis quan, enamorada d'ell, se li va oferir. Davant de tal menyspreu , Salmacis va aconseguir que els déus unissin el seu cos al d' Hermafrodit de tal manera que en formessin un de sol conservant els dos sexes. Aquest és l'origen de la paraula" hermafrodita" . Hermètic   Hermes Trismegistes és la f

Segons la mitologia grega, les Tres Gràcies són les filles de Zeus i de la nimfa Eurínome. Elles es diuen: Eufròsine (brillant), Talia (flor) i Aglaia (bellesa), elles tres viuen al Mont Olimp amb els altres déus però amb qui més es solien ajuntar era les Muses. Una d'elles, Aglaia es va casar amb el déu artesà Hefest. Les Gràcies juntament amb les Muses inspiren els artistes i poetes. A l'Antiga Grècia les Gràcies representaven la joventut, l'amor, la bellesa i l'alegria de viure i una vida intensa en tots els aspectes lúdics, la dansa, la música, el desig i la sexualitat fora del matrimoni, etc. Pels renaixentistes  en canvi, encarnen la castedat, l'amor i la bellesa. Rafaello Sanzio va pintar un quadre de les Tres Gràcies al 1500-1505, que està actualment exposat al museu Condé.      Les Tres Gràcies,  Rafaello Sanzio Alguns especialistes s'han dedicat a analitzar aquest quadre i han pogut veure com era originalment. La dona de la dreta dissi

El llatí, tot i que sembla una llengua molt antiga, és una llengua que està molt de moda! Fins i tot, als Estats Units, s'ha posat de moda (és cool ) estudiar llatí. Molts de vosaltres, lectors d'aquest bloc, esteu estudiant, estudiareu o estudiàveu llatí (o grec, fins i tot). A més, segurament, moltes persones us han preguntat per què estudieu aquesta llengua, sovint considerada una llengua morta. A continuació, repassarem alguns dels arguments que podeu donar a les persones que us preguntin això, i a més, podreu saber tots els beneficis que us aportarà o us ha aportat estudiar aquesta llengua a l'institut. Com molts sabreu, el llatí és una llengua que ha donat origen a la nostra llengua (tant el català com el castellà) i, per tant, l'aprenentatge de llatí serveix per entendre millor i aprendre més aspectes sobre les nostres llengües maternes. Fins i tot, encara tenim moltes paraules dins la nostra llengua que no han canviat gens del llatí, anomenades llatinisme

Avui en dia, vivim en una societat en la qual ens preocupem molt pel nostre físic i l' aparença que podem causar a la gent del nostre entorn. Segur que ara que parlem tant sobre els romans, ens hem preguntat alguna vegada si ells també es preocupaven pel seu aspecte. Segurament, la primera resposta que ens ve al cap és que no es preocupaven per res, però estem molt equivocats. Hi ha molta informació en aquest blog . A l'Antiga Roma es feia ús dels cosmètics i aquests eren utilitzats tan per les dones com pels homes. Si algun home s'obsessionava massa amb aquest tema, s'hagués pogut donar el cas que aquest quedés en ridícul davant de tothom durant l'època de la República. Hi havia societats molt conservadores que només permetien l'ús d'algun perfum i la depilació per qüestió d'higiene. Tot i això, molts homes es preocupaven per la cosmètica, així que aquests es maquillaven, es pentinaven i es feien banys i massatges.  La depilació era molt f

El mite de la caixa de pandora comença quan Prometeu , amic dels mortals, roba el foc que Zeus tenia en el carro. En aquest moment, Zeus va decidir venjar-se, així que va manar als déus que fabriquessin una dona capaç de seduir qualsevol home.  Prometeu amb el foc a la mà Zeus, va enviar una dona, Pandora, a casa de Prometeu. Malgrat tot, qui es va enamorar d'ella va ser Epimeteu, el germà de Prometeu.  El germà d'aquest sabia que d'alguna manera Zeus es volia venjar de Prometeu  però tot i així, Epimeteu es va casar amb Pandora . Pandora tenia una caixa, la qual contenia tots els mals que podien omplir el món de desgràcies. Malgrat això, la caixa també obtenia virtuts, com per exemple l'esperança . La història diu que en aquella època, no hi havia pobresa ni malalties.  En un moment determinat, guiada per la curiositat, Pandora va obrir la caixa i d'aquesta manera es van escapar tots els mals que fins aquest moment van romandre dins de la caixa.

Com ja sabeu, avui en dia hi ha diferències socials, per molt que es lluiti perquè no sigui així. Bé doncs, ja a l'antiga Roma hi havia de diferències socials. Roma es va formar quan unes quantes famílies de la regió de Laci es van unir per habitar conjuntament un mateix territori. Entre aquestes famílies no hi havia cap diferència, totes tenien la mateixa importància i el mateix poder. Al cap d'un temps les diferències van anar apareixent per diverses raons: l'augment demogràfic de la ciutat, provocat per les persones que venien de la resta del Laci i d'altres poblats més llunyans. Una altra raó va ser el creixement econòmic desigual.  Les diferents classes socials de Roma es basaven en el naixement i en la riquesa de la família o fins i tot d'una sola persona. Al llarg de la història aquestes classes van anar canviant i transformant-se amb l'ascens d'una classes superior.  La primera diferenciació que va haver-hi va ser entre homes lliures i e

Han canviat molt els complements d'ara amb els dels romans? Ara ho veurem! Els romans solien portar només un anell que s'anomenava anulus i el portaven en el dit índex. Aquest anell els servia de segell, com ara nosaltres tenim la nostra pròpia firma.  Les romanes era tot el contrari, portaven moltes, moltes joies, com per exemple anells, (òbviament diferents als dels romans), agulles  de pit  ( fibulae ), arracades ( inaures ), braçalets ( armillae ), collarets ( monilia o troques ) i algunes dones portaven cadenes d'or als turmells ( periscelis).  braçalet i polsera femenina anell  En aquesta imatge podem observar tipus de joies i de quin material estaven fetes: A continuació, en aquest vídeo ens ensenya algunes joies actuals inspirades en les joies romanes: AlbaPrieto 4t ESO

Molts dels usuaris d'aquest bloc que se'ls preguntés l'origen del dia de Sant Valentí, si hi hagués l'ocasió, respondrien que és celebrat gràcies a la publicitat dels centres comercials, entre d'altres coses. Encara que si mirem enrere, podem descobrir que això no és així. Sant Valentí no és una simple celebració del món occidental.            El cor, la millor manera actual de representar aquest dia Hem d'anar fins l'any 270 d.C. per veure el principi d'aquesta celebració tan famosa ara els nostres dies. Aquella època, era Claudi II qui governava i qui va prohibir als homes el fet de casar-se i tenir fills, per així ser més bons soldats i estar plenament dedicats a la que era la seva feina: posar atenció a la guerra i els seus treballs. Quan d'això se'n va fer ressò en Valentí, un sant cristià, va revelar-se i començar a casar les parelles joves en secret, sota el ritual de l'Església. Quan l'emperedor Claudi se'n va a

L'armadura és una vestimenta que és formada per diferents peces que sovint eren metàl·liques  però també podien ser d'altres materials com el cuir ja que eren molt resistents, que eren utilitzades, com tots sabem, en les diferents guerres a les que assistien. Bàsicament eren compostes per dues peces en concret, la cuirassa creada per protegir el tors, i l'altre per cobrir l'esquena. Cuirassal L'armadura és originaria de l'època egípcia, on l'armadura constava d'un cas, una cuirassa però en aquest cas de tela forta o fins i tot amb algunes parts del cos al descobert o d'altres amb plaques metàl·liques. Més tard, els grecs també van adoptar aquest costum però utilitzaven un altre tipus de vestimenta.  Portaven una  cuirassa composta tant per cuir com per peces metàl·liques però a més d'això també duien una túnica bastant curta acabada amb plecs simètrics o per altre banda també podien arribar a utilitzar com els romans una peça de

El tercer emperador romà i el tercer membre de la dinastia juli-clàudia que va governar des del 37 fins al 41, va ser  Gai Juli Cèsar August Germànic , conegut com Calígula.   Ha estat un dels emperadors que ha marcat història, això sí, negativament , ja que era egocèntric, dèspota i cruel.  Va morir  molt jove, als 29 anys per alguns dels seus propis guardaespatlles. Era el fill més petit de Germànic i d'Agripina la Gran. A més, fill adoptiu de Tiberi. Calígula Per què li deien Calígula?   Aquest nom va ser idea dels soldats de les legions ja que quan era petit el disfressaven de legionari i el calçaven amb "càligues" (una mena de sandàlies militars romanes). Els soldats es burlaven d'ell i Calígula quan ja era gran odiava aquest sobrenom. A partir de quan va governar?  Qu an va morir l'emperador Tiberi, l'any 27, el testament va designar a Calígula (com hereu) i a Tiberi Gemel (el nét de Tiberi). Però Calígula com que era molt ambiciós, d

Segurament, molts de vosaltres haureu anat a Roma... O si més no, n'haureu estudiat bona part de la seva història. A continuació, us explico una curiositat sobre una estàtua que hi ha als carrers de la Ciutat Eterna. Pasquino  és una de les estàtues parlants de Roma. Tot i que va ser convertida en un símbol per aquesta ciutat i restaurada durant els segles XVI i XIX, forma part d'una escultura hel·lènica del segl e III a.c. Fins el 1501 va estar situada en un petit carreró, però llavors van decidir moure-la cap a un emplaçament més cèntric, a la Piazza di Pasquino. Hi ha investigacions que afirmen que representava un guerrer grec, d'altres a Menelau  sostenint en els seus braços a Pàtrocle, un heroi vençut Guerra de Troia, altres estudis que apunten que representa a Àiax  sostenint el cos inert d'Aquil·les, també vençut a la Guerra de Troia i finalment altres interpretacions que és una representació d'Hèrcules en la seva lluita contra els centaures.