CLÀSSICS A LA ROMANA

Recordant  vells i bells temps, mirant fotografies de quan era més petita, vaig veure que tenia moltes fotografies a l’antiga escola on anava abans  de començar primer de batxillerat i havia passat tots els meus anys  d’aprenentatge  allà. Parlo de l’estimada escola Sant Lluís Gonçaga , localitzada a La Garriga. Bé, abans de que us pregunteu perquè redacto la meva vida i els meus records escolars, aniré al gra i explicaré el perquè ho estic fent. Resulta que cada any, a la primavera, cada curs amb el seus tutors es feia una foto de grup a l’entrada de l’escola. Analitzant totes les fotografies dels darrers setze anys, a part de veure l’evolució dels meus companys i meva també he notat que un missatge de l’edifici mai canviava, deia així:  Initium sapientiae timor domini.             El principi de la saviesa és el temor del senyor. Hi ha una cosa que al principi no entenia referent a aquesta frase, si aquesta escola és una escola religiosa, per què té aquest missatge q

Segur que després d'haver parlat tant sobre els romans, és a dir, ara que sabem quines eren les seves conductes envers tot i, en aquest cas, envers les dones estaria bé parlar una mica sobre la seva sexualitat, que després de tot ens podem imaginar bastant bé com era. He trobat una pàgina,  anomenada  arteguias ,  on he trobat molta informació .  La societat romana, com és evident, era molt promiscua i liberal . Tot i això, encara que costi una mica de creure, estava regida per unes normes ètiques i de conducta. En aquella època no sabien gaires coses sobre l'amor, no el valoraven tant com ho fem nosaltres en els nostres dies, així que si un home i una dona estaven casats i aquesta tenia relacions sexuals amb una altra persona ho veien totalment normal, tenint en compte que els ciutadans lliures tenien una gran llibertat sexual .  Un matrimoni Per aquest motiu, un ciutadà podia tenir perfectament relacions sexuals amb la seva dona a la llar, també amb un home al

Molts mites són coneguts per a tothom, però a continuació explicaré el mite d' Apol·lo i Daf ne, ja que mai n'havia sentit a parlar i em sembla bastant interessant.  Apol·lo , el déu del sol i la música va veure   Eros  que jugava a tirar fletxes amb l'arc. Apol·lo anteriorment va matar a una serp amb fletxes i al sentir-se tant orgullós de sí mateix i veient com Eros utilitzava aquestes armes va burlar-se d'ell, així que Eros va voler venjar-se d'ell. El que va fer va ser agafar dues fletxes, una d'or que creava l'amor i una altre de ferro que creava l'odi, així que va llençar la fletxa d'or al cor d'Apol·lo i la de ferro a Dafne, una nimfa que sempre havia tingut a pretendents i que els havia rebutjat ja que ella volia estar soltera al igual que la germana d'Apol·lo, Àrtemis . Apol·lo va quedar completament enamorat de Dafne i la perseguia a tot arreu i aquesta, en canvi l'odiava, però el déu seguia intentant-ho de t

Cada 9 anys 7 joves nois i 7 joves noies ateneses eren enviats a Creta , on es trobaven amb el Minotaure i allà, eren sacrificats. Teseu fill d' Egeu fart d'aquesta situació va decidir anar a batir-se contra el Minotaure, el seu pare li avia dit que si tornava viu i tot anava bé poses les veles blanques i així ell no hauria de passar angoixa mirant el seu vaixell sense saber si el seu fill era viu o no, si anava malament hauria de posar les veles negres. Quan va arribar al laberint del Minotaure (pels que no ho sabeu el Minotaure era un monstre amb cos de persona i cap de Toro que s'amagava al mig d'un laberint) Ariadna,  filla de Minos,  va donar a Teseu un fil de llana llarguíssim que hauria d'anar deixant anar durant el seu camí, d'aquesta manera ell podria tornar enrrere si es girava i recollia el fil de llana (no us recorda cap conte?). Teseu s'endinsà al Laberint i quan va sentir els passos del minotau re el va matar agafant-lo de les ban

El neoclassicisme  és un art que es va formar a la segona meitat del s. XVIII. Va començar en conseqüència dels descobriments que es van fer a la ciutat de Pompeia , que portava anys enterrada sota la destrucció del volcà Vesubi, que ho havia deixat tot petrificat. La ciutat de Pompeia havia quedat sepultada i oblidada i, en estar tot petrificat, s'hi van trobar coses que normalment no es conservaven: persones petrificades, ous, gossos, mobles, roba, decoració de les cases, sabates... Això va fer que es posés de moda tot el que fos antic, i així es va crear l'art neoclàssic. Els neoclàssics creien que l'art perfecte era el dels antics i el copiaven. Els escultors ho tenien bastant fàcil ja que el marbre es conservava bé, però s'equivocaven en fer les escultures sense pintar, ja que els antics les pintaven però la pintura no s'havia conservat. Volien copiar i estaven innovant. Escultura de Maria Paulina Bonaparte Els arquitectes També ho tenien b

Hola, som les noies de 4t d'ESO de l'institut Can Record. Aquest any hem començat l'itinerari de llatí, la nostra professora és la Majka Llibre Massaguer. Estem il·lusionades en poder participar en aquest bloc. És el nostre primer any en aquesta assignatura i trobem que estaria molt bé poder compartir opinió amb vosaltres, per això ens ha semblat una gran idea poder començar junt amb vosaltres a formar part d'aquest bloc.

Després de llegir i comentar l'entrada "Heavy metal en llatí", que podeu veure al final de tot, vaig buscar altres bandes que toquessin alguna cançó en aquest idioma. Tot seguit vaig trobar un grup anomenat Rosa Cruz (o Rosa Crvx en llatí). Aquest és un grup francès que interpreta les seves cançons en llatí a més a més d'escriure les seves lletres basant-se en els textos alquimistes.  Integrants de Rosa Crvx Rosa Cruz es caracteritza pel seu estil gòtic i per la seva inclinació cap a tot això tenebrós i contundent. Els integrant van ser acusats de profanar llocs històrics del Sud de França i antigues tombes amb la fi d'obtenir més informació per a les seves investigacions.  Algunes cançons que podem trobar d'aquest grup són:  - Noctes insomnes ("Nits sense dormir") - Proficere ("Avançar") - In Tenebris ("En la foscor") A continuació us deixo la lletra de l'ultima de les cançons juntament amb el

Heu sentit mai a parlar sobre el mite d' Eurídice i d'Orfeu ? I sobre la història bíblica de Lot? Si les coneixeu, podreu observar les clares semblances dels dos mites encara que no pertanyen a la mateixa religió. Tot i així, deixeu-me explicar-vos una mica sobre cada mite: Orfeu, era fill de d'Apol·lo i es va enamorar d'una nimfa anomenada Eurídice. Finalment, la nimfa es converteix en l'esposa d'Orfeu encara que, el seu matrimoni no va durar gaire ja que un dia, Eurídice va ser atacada i ferida mortalment per una serp. L'home, endut per la tristesa i la desesperació va decidir descendir a l'inframón per a buscar a la seva estimada i fer-la tornar de nou a la vida terrenal.  Gràcies a la seva cítara i el seu gran encant musical va aconseguir el permís d'Hades i Persèfone per a poder endur-se'n a la seva dona amb una condició: Orfeu havia de caminar sempre per davant  d'Eurídice, sense donar-se la volta per mirar-la en cap moment.

Actualment hi ha una gran desconeixença en allò que tracta de les curiositats i impulsos dels déus. Així com la que tractarem avui, la gelosia d’Hera. Júpiter i Io,  Correggio. 1530 Hera, anomenada pels romans com Juno, era filla de Cronos i Rea, esposa de Zeus, mare de Mart, d'Hefest, déu del foc, d'Hebe, deessa de la joventut, i d'Ilitía, deessa dels parts. Però d’entrada, deessa de l'Olimp. Hera era deessa del matrimoni i la protectora de totes les dones casades. Per aquesta raó, Hera era tractada com una dona gelosa i plena de venjança. Tanmateix, Zeus era profundament infidel a Hera, per consegüent, ella es prenia una venjança personal cap a la descendència sorgida d'aquestes relacions. Hera era la filla gran de Cronos i Rea i va ser empassada pel seu pare, igual que els seus germans, fins que Zeus va ser deslliurat de les malediccions paternes i va poder salvar els seus germans.  Un cop Zeus va vèncer la gran batalla de la Tauromàquia, es

Són moltes aquelles persones que consideren que el llatí és ja una llengua morta, i que per molt que molts estudiants l'estudiïn diàriament mai més tornarà a ser una llengua viva. Durant molts segles, el llatí va ser la llengua més important pels romans i també per aquells cultes posteriors que volien escriure. Són molt textos en llatí que s'han trobat fa ben poc i que anoten tot allò que els  escriptors volien dir. És ben veritat que actualment el llatí no és una llengua parlada per la majoria de persones, ja que cal dir que és l'idioma oficial del Vaticà. Fa ben poc, Benedicte XVI amb la carta apostòlica en forma de Motu Proprio Latina Lingua  va instruir la Pontifica Academia de Latinidad. Segons el Papa, té com a finalitat " sostenir l'esforç per un major coneixement i un ús més competent de la llengua llatina, tant en l'àmbit eclesial com en el més ampli món de la cultura". Per tant, podem tenir la seguretat de dir que el llatí és encara una lle

Com que acabem d'iniciar el 2013 he pensat en parlar sobre supersticions,  ja que donant voltes al cap he caigut en què precisament hem començat l'any 20 13 en dimarts ! Sabíeu que els romans eren molt, però que molt supersticiosos?  A l'antiga Roma, la paraula superstició es deia superstatio,  que significava una "ubicació superior als déus", els quals eren més poderosos que els humans. Creien molt en les supersticions ja que consideraven que els déus tenien moltes formes d'avisar els humans. Però, com eren aquestes supersticions? Creien que el raig de Júpiter fonia els diners en una borsa i que la deixava intacta. Creien que els genis dolents penetraven els cossos humans i els inflaven tres cops. I perquè això no passés, els sacerdots recomanaven menjar ceba o all cada matí. Les dones procuraven tallar-se les ungles els dies de mercat, en silenci i sempre començant amb el dit índex, sinó creien que els donava mala sort. Donava

L'Art d'estimar , més conegut com Ars Amandi o Ars Amatoria  és un poema didàctic. El va escriure Publi Ovidi Nasó . Aquest escriptor és un poeta romà molt conegut per aquest llibre i sobretot també per Les Metamorfosis, un recull de relats mitològics de l'antiga Grècia i Roma. Va viure entre el segle I a.C. i el II a.C. Feia sobretot poesia eròtica i mitografia, literatura dels mites. Ars Amandi és un poema escrit en llatí. En aquest llibre Ovidi dóna consells sobre les relacions amoroses i tot el que les envolta, com trobar-les, com conquistar les dones, com fer l'amor, com evitar que algú et robi la parella, entre d'altres temes relacionats. Tot i que és un escrit didàctic, que dóna consells per millorar, està escrita en forma d'elegia, un tipus de poema dedicat a lamentar-se ja sigui per la mort d'un ésser estimat, per la pèrdua de la felicitat anhelada, per la bellesa o per algun mal que hi ha dins la teva vida. Està dividit en tres llib

Al final de la Guerra de Troia , Venus va dir a Enees, el seu fill i d'Anquises,  que se n'anés amb la major quantitat de gent que pogués a les costes d'Itàlia per continuar amb el seu llinatge.  Això és el que va fer i va marxar, amb el seu pare, el seu fill i altres persones que havia pogut convèncer, cap a un altre territori, el qual conqueriria. Allà va tenir varies lluites amb el rei Llatí, fins que es va casar amb la seva filla, La vínia, i així les baralles van acabar. D'aquest matrimoni en va sorgir un fill anomenat Ascani .  Ascani va fundar la ciutat d'Alba, amb la qual es va donar la dinastia Albana. Uns dels reis d'aquesta ciutat, Procas, va tenir dos fills: Numitor i Amuli . Ja que el primer era l'hereu del tron, Amuli l'expulsa del territori juntament amb tots els fills mascles de la família, i nomena a l'única filla, Rea Silva, vestal, és a dir sacerdotessa de Vesta; d'aquesta manera Amuli s'assegurava que no hi haur