30 d’abril del 2013

EM SENTO SEGURAAAA!

Clàssics, segurament tots heu rigut en veure aquest anunci:

simplement per la manera com canta l'home

I sí, us entenc però anem una mica més enllà. 
Si ens fixem el petit, lleig homenet que li llença l'arma al senyor actor principal (Pepe Reina) porta ulleres! A l'antiga Roma moltíssima població, més de vells que de joves, tenia alguna ametropia. 

Que què és l'ametropia? és el defecte de la refracció de l'ull per la qual les imatges no es formen degudament a la retina, per posar-vos un exemple, la miopia, l'hipermetropia o l'astigmatisme ho son. 

Per tant, com jo feien els romans amb problemes de vista!?
Marc Tul·li Ciceró, un gran polític filòsof i escriptor (del qui vaig parlar a la meva antiga entrada) als seus últims anys va escriure una carta a Atticus (un altre polític amic seu) que ja no podia veure i que necessitava ajuda d'altres persones per llegir. 

Per tant, una solució podia ser demanar a algú altre que llegir per ell. 



Marc Tul·li Ciceró

Plini, un antic advocat, escriptor i científic va relatar que Neró mirava les lluites dels gladiadors a través del cristall d'una maragda, que no li millorava però li calmava la vista. 
Per tant, una altra solució seria mirar a través del cristall d'una maragda.



maragdes

A l'antiga Xina es van conèixer uns vidres semblants a unes ulleres per veure-hi millor però si us ho expliqués, això seria un bloc de xinesos.

ROMANETS! què en penseu d'aquesta entrada? què faríeu vosaltres si no tinguéssiu ulleres però sí problemes de vista? 

He de dir que aquesta només és la primera entrada sobre aquest anunci, ja sabeu que sempre tinc coses a dir!!

Mariona Lucas
4t ESO

29 d’abril del 2013

FÚRIA DE TITANS

Fúria de titans és una pel·lícula de 1982, adaptada al mite de Perseu. Dirigida per Desmond Davis.

Segur que heu sentit a parlar d'aquesta pel·lícula de l'època romana, però, sabeu de què tracta?

Perseu és un semideu, fill de Zeus i una humana. Quan Acrisi (el marit de la mare de Perseu) s'assabenta d'això, mata la seva dona i enterra el seu cadàver al mateix taüt que el seu fill i els tira al mar. En aquesta acció, passa un pescador, Dictis i adopta el nen.

Ela habitants d'Argos, destrueixen una estàtua dedicada a Zeus i el seu germà Hades decideix venjar-se d'ells i els mata, inclosa la família de Dictis (família adoptiva de Perseu) i avisa als soldats que en el pròxim eclipse de sol, el dimoni Kraken apareixerà i destruirà la ciutat, i l'única manera d'evitar-ho seria sacrificant la princesa Andròmeda.

Perseu lidera un grup format per 8 soldats i 2 caçadors amb l'objectiu de salvar la ciutat, i venjar-se de la mort de la seva família, per evitar que el seu oncle aconsegueixi enderrocar el seu pare. Llavors Perseu, junt amb els seus forts guerrers, comença un viatge ple d'emocions. Ha de combatre amb dimonis, bèsties i monstres. Només sobreviu si accepta el seu poder com a déu, i aconsegueix derrotar Medusa.

També cal dir, que ara farà 3 anys es va fer la mateixa pel·licula, amb el mateix argument, basat en el mite grec de Perseu. Aquesta pel·lícula està dirigida per Louis Leterrier, i protagonitzada per Sam Worthington (com a Perseu), Gemma Arteton, Liam Cunningham, Mads Mikkelsen, Liam Neeson (com a Zeus) i Ralph Fiennes (com a Hades).

Aquí us deixo el tràiler de la pel·lícula de 2010:




Irene Sànchez
4t ESO

26 d’abril del 2013

EXPRESSIONS USADES PRINCIPALMENT EN L'ÀMBIT JURÍDIC (V)

Com tots sabreu, a la nostra llengua, hi ha moltes expressions que hem adaptat directament del Llatí i s'anomenen Llatinismes. A continuació, us passaré uns exemples d'expressions que s'utilitzen en l'àmbit jurídic

De facto
Significa "pràcticament" o "de fet". 

Ex: Ell és el director, però de facto els professors són els qui manen. 

De iure

Significa "de dret" i és el contrari que de facto

Ex: De iure el dictador té el poder en aquell país, tothom el va votar.

Dura lex, sed lex

Significa "la llei és dura, però és llei".

Ex: Van detenir-lo per haver robat una poma, dura lex, sed lex.

Ignorantia legis non excusat

Significa "la ignorància no eximeix el compliment de la llei".


Ex: No sabia que no es podia anar sense samarreta per Barcelona i per això li van posar una multa, ignorantia legis non excusat.

In dubio pro reo
Significa "en cas de dubte, es va a favor de l'acusat".


Ex: Un noi culpava l'altre d'haver-li robat, però com que no hi havia proves d'això, el jutge va dictaminar que in dubio pro reo i el van deixar lliure per falta de proves.

Patria potestas
Significa "el poder que té un pare sobre el seu fill".

Ex: El pare té la custòdia del seu fill per patria potestas.

Persona non grata

Significa "persona no benvinguda".

Ex: Com que sempre crida molt a la biblioteca, és una persona non grata allà.

Sub iudice

Significa "en mans del jutge".

Ex: Tothom va declarar i ara el cas està sub iudice.

Pacta sunt servanda
Significa "les coses pactades obliguen".

Ex: Van venir a Espanya, però com que pacta sunt servanda, els van expatriar.

Anna Solà
2n Batx

VENI, VIDI, VICI

Que n'hi ha d'expressions llatines... un munt. Però, alguna vegada havíeu escoltat l'expressió veni, vidi, vici

Aquesta expressió significa: vaig arribar, vaig veure, vaig vèncer. 

L'utilitzava molt Juli Cèsar, general i cònsol de la República Romana. Segons Suetoni, un escriptor de l'època imperial, la a escriure després de la batalla de Zela, en la qual va derrotar el Regne del Pont. 


Juli Cèsar

Regne del Pont



Veni, vidi i vici són de la primera persona del pretèrit perfet  dels verbs en llatí: venire, videre i vincere. Actualment s'utilitza aquesta expressió per representar com de ràpid que s'ha fet una activitat o qualsevol cosa amb èxit. 

Moneda amb el gravat de Juli Cèsar i l'expressió llatina 


Hi ha un grup de música que es diu com aquesta expressió. Les seves cançons més conegudes són: Que mal i Viviendo la noche. 

Aquí us deixo la cançó Viviendo la noche: 



Podeu posar en els comentaris alguna frase en català en què utilitzeu aquesta expressió llatina, per veure'n el seu ús.

Mireia Linares
4t ESO

25 d’abril del 2013

LLATINISMES I: EXPRESSIONS ADAPTADES A L'ORTOGRAFIA CATALANA

Aquest grup de llatinismes són expressions d'origen morfològic divers que s'han adaptat a l'ortografia catalana i s'usen com a sintagmes nominals en diferents àmbits.

accèssit: En un certamen, recompensa atorgada als participants que no han quedat primers però si que ho mereixien.
EX: L'Ivan va guanyar el primer premi de literatura, i el Sergi un accèssit.

addenda: Notes addicionals a peu de pagina.
EX: Gràcies a l'addenda vàrem poder entendre el poema.

àlies: Sobrenom que se li dona a algú.
EX: L'àlies de l'Arnau és "Muri".

àlter ego: Persona en qui un altre hi té tanta confiança com en si mateix.
EX: La meva germana és el meu àlter ego.

esnob : Persona que imita les maneres i opinions d'aquells a qui considera superiors.
EX: Aquell és un esnob, només vol aparentar alguna cosa que no és.

lapsus: Error que es comet per inadvertència parlant o escrivint.
EX: Vaig tenir un lapsus a l'examen de llatí.

maremàgnum (mar grossa): Gran confusió.
EX: Ara mateix la meva vida és un maremàgnum, no se que estudiar.

ínterim: Mentrestant.
Ex: Jo estava estudiant ínterim la meva germana estava llegint.

memoràndum: Nota que t'escrius per recordar alguna cosa.
EX: M'hauré d'escriure un memoràndum per recordar l'examen de Llatí.

plus: Més.
EX: Em pujaran la nota gràcies al plus d'haver fet el treball voluntari.

postdata: Escrit que es posa després de la firma en una carta per aclarar o dir algun aspecte que se t'ha oblidat.
EX: Quedem demà a les 11:00. 
Postdata: quedem a l'illot.

quid: L'important d'una qüestió.
EX: El quid de la qüestió és saber si anirem a Roma o no.

quòrum: És el nombre mínim de vots que hi ha d'haver.
EX: No vàrem poder fer la votació perquè a la reunió ni hi va haver el quòrum necessari de membres.

rictus: Obertura de la boca produïda per la contracció dels músculs de la cara que dóna la sensació d'un riure forçat.
EX:Mentre la professora explicava, va veure un rictus a la cara de l'Arnau.

súmmum: És al grau més alt d'alguna cosa.
EX: Aquesta madalena és el suúmmum de les madalenes.

vis còmica: Facilitat que té una persona per a fer riure als altres.
EX: Amb aquest noi riem una barbaritat, és increïble la vis còmica que té.

ultimàtum: Les últimes condicions per una negociació, que si es trenquen, s'anul·la el pacte.
EX. El professor va enviar un ultimàtum a l'alumne abans d'expulsar-lo per mala conducta.

Adrià Gendre
2n Batx

ELS AMFITEATRES ROMANS

Segurament, haureu vist més d'un amfiteatre romà, essent el més conegut el Colisseu, però saps que fins ara s'han trobat més de 230 amfiteatres repartits per tota la geografia de l'antic Imperi. Segurament estareu d'acord amb mi que quan més gran era aquest edifici més reconeixement hauria de tenir aquesta ciutat. 

Com molts sabeu aquest edificis eren dedicats al lleure i a l'oci dels ciutadans romans, com ara podria ser anar a un estadi de futbol, bàsquet... Encara que no si fessin les mateixes coses. El tema dels amfiteatres crec que és ja molt conegut, per això aquesta entrada només és per a parlar sobre curiositats d'aquests, ja sigui a l'actualitat o al passat. 

Un partit d'Hoquei sobre gel 
celebrat a l'Amfiteatre de Pula
Sabíeu que hi ha un amfiteatre, l'Amfiteatre de Pula, que actualment és utilitzat per a concerts i per representar obres de teatre, aquest és un dels monuments millors conservats de Croàcia.  I fins i tot s'ha arribat a jugar-hi partits de hoquei sobre gel a dins, al mateix lloc on fa uns 2000 anys s'hi celebraven lluites de gladiadors. Aquest Amfiteatre és un dels sis més gran que existeixen amb una capacitat per a 20.000 espectadors.  

A baix podeu veure un vídeo curt on és veu com construeixen la pista de gel i també els dies del partit, amb tot l'Amfiteatre ple. Si us hi fixeu bé hi ha un dels jugador que diu, que en estar jugant allà s'ha arribat a sentir com un gladiador.


Aquest cas a lo millor pot semblar més normal, ja que la forma de l'amfiteatre pot ser molt semblat, i l'espectacle que s'hi dona també, estem parlant de l'Amfiteatre d'Arles, a França, on a l'interior s'hi fan corregudes de bous, és tot una plaça de Toros.

Inici d'una correguda de Bous a l'amfiteatre d'Arles
Un dels amfiteatres més rentables actualment és l'Amfiteatre de Verona, que amb una capacitat fins a 30.000 espectadors s'ha convertit en un dels llocs més coneguts de l'Opera, on han actuat famosos destacats. Una de les imatges més impactants que he trobat és aquesta, on és representa una opera de Verdi, amb decorat Egipci.

Interpretació d'AIDA, una òpera de Verdi a l'amfiteatre de Verona
Un altre amfiteatre també dedicat a les corregudes de Bous, és l'Amfiteatre de Nimes, en el qual anteriorment és trobava edificat al seu interior un barri amb 100 pisos i dos capelles, però ja des del 1863 s'ha convertit en una plaça de toros, encara que també és utilitzat per altres espectacles musicals i teatrals. A de més té capacitat per més de 16.000 espectadors, i compta amb coberta mòbil i sistema de calefacció.


Correguda de Bous a l'Amfiteatre de Nimes
Què us ha semblat, coneixeu aquest amfiteatres, i el que s'hi feia?
Cristian Martinez
4t ESO 

24 d’abril del 2013

LES CLÀSSIQUES ENS TORNEN BOJOS!!!

Nois, està clar que les clàssiques ens han tornat ben bojos, com deia l'Obèlix: Delirant isti romani!!

LES SATURNALS

Ara arriba la primavera i Nadal queda una mica lluny, però està bé tenir coneixements sobre què feien els romans al Nadal, oi?

Les saturnals, del llatí Saturnalia, eren unes de les importants festivitats romanes. Se les va arriba a nomenar "festes dels esclaus", ja que en elles els esclaus rebien racions extres, temps lliure i altres prebendes. Les saturnals eren el nadal i el carnaval  celebrats juntament. Probablement eren les festes de les finalitzacions dels treballs del camp, el temps per descansar de l'esforç quotidià.

Aquestes festes es celebraven per dos motius: En honor a Saturn, déu de l'agricultura, i com homenatge al triomf d'un victoriós general (festa del triomf).

Va ser introduïda al voltant del 217 aC, per elevar la moral dels ciutadans després d'una derrota dels cartaginesos. 
Se celebrava, oficialment, el dia de la consagració del temple de Saturn , el 17 de Desembre, amb sacrificis i banquet públic festiu.
Ja que aquesta festa era molt apreciada pels ciutadans, es va allargar 7 dies  del 17 al 23. Encara que a finals del segle I, va acabar fastiguejant-se 5 dies.
Aquestes festes estaven dirigides per un sacerdot, el qual era escollit en un col·legi de sacerdots.

En aquestes festes, es decoraven les cases amb veles i llums, i s'encenien veles. Com ara, els familiars i amics es feien regals, ja que el nadal està basat en les festes Saturnals.



Irene Sànchez
4t ESO

23 d’abril del 2013

EL DIA DE SANT JORDI

Com tots sabeu, avui 23 d'abril a Catalunya (i molts altres llocs, com a Anglaterra, Aragó, etc...) es celebra la Diada de Sant Jordi

Però, tots sabeu per què es celebra Sant Jordi, oi? Molts es saben la llegenda, però pocs saben tota la història d'aquest cavaller...

Jordi de Capadòcia és el nom d'un soldat romà de Capadòcia, és a dir, de l'actual Turquia. Aquest va ser màrtir i més endavant un sant cristià. 

Segons diuen, va viure entre els anys 275 o 280 i el 23 d'abril de 303 i durant l'Edat Mitjana va guanyar molta popularitat.
Sobre ell s'han creat moltes històries, fins i tot la famosa llegenda d'ell amb el drac.

Com que a cada part del món, la història és explicada a la seva manera, per això podem trobar diverses interpretacions de la llegenda del drac.

                          Sant Jordi i el drac, pintat l'any 1504 per Rafael 
Alguns historiadors laics han considerat que aquesta història té moltes més arrels antigues que les cristianes.

També s'ha considerat, que la història de Jordi i el drac s'assembla molt al  mite grec de la princesa etíop Andròmeda i el seu salvador i futur marit Perseu, que va vèncer la gorgona Medusa. 
És a dir, en ambdós casos, hi ha elements comuns com: 
  • El drac/gorgona decapitat/da.
  • Una princesa.
  • Una recompensa (en un cas, el matrimoni i en l'altre la conversió de la ciutat).
Però... per altra banda, no teniu curiositat de saber què feien els romans en aquest dia?  El 23 d'abril els romans celebraven una altra festa, anomenada la Vinàlia Urbana. Aquesta festa es feia en honor a Júpiter i Venus. Les cerimònies es feien en honor a Venus, i els homes provaven el vinum spurcum que era el vi conservat de l'anterior tardor. En el cas del déu Júpiter, se li oferia una libació especial ja que aquest és el déu del temps atmosfèric, per tant consideraven que d'ell depenia la collita.

En aquest dia, les vulgares puellae (dones vulgars) i les meretrices (les prostitutes) es reunien al temple del  pujol de Venus Ericina, on feien l'amor. I a més, oferien a la deessa murta, menta i joncs amagats entre els rams de les roses. Això ho feien a canvi de bellesa i favor popular a més, que de que els concedís ser encantadores i enginyoses.

Tot i així, com que avui és Sant Jordi, us parlaré una mica sobre la rosa, una flor molt simbòlica en aquesta dia.
Els antics grecs i romans, identificaven aquesta flor amb les deesses de l'amor, és a dir, amb Afrodita o Venus

A l'antiga Roma, quan es discutien assumptes condifencials es col·locava una rosa a la porta  de l'habitació. 

                                                                 
Per acabar, com que no em vull allargar molt més, us deixo que gaudiu en aquest dia tant especial un parell de poemes d'amor de l'antiga Grècia i Roma:


Eros, de duro corazón,
si quemas mi pequeña alma
demasiado seguido, se volará.
Ella tiene alas también.
MELEAGRE (s. II aC.)

Si mi beso te ofende
entonces castígame con los tuyos.
ESTRATÓ (s. II dC.)


Odi et amo. Quare id faciam?
fortasse requiris
Nescio, sed fieri sentio et excrucior.
                                     CATUL (s.I aC)

Puc odiar i estimar. Com em passa, 
potser que em preguntis.
No ho sé; veig que, emperò, passa així 
i em turmento.

Bona Diada de Sant Jordi!!!!
De tot el que us he explicat us ha sorprès alguna cosa? Havíeu sentit a parlar mai sobre el mite grec d'Andròmeda? L'havíeu relacionat amb la llegenda de Sant Jordi? 

Angi Johana Chang 
4t ESO

22 d’abril del 2013

ÈDIP REI

Èdip rei és una tragèdia grega escrita per Sòfocles en el moment d'esplendor de l'Atenes democràtica. En les seves obres parla de la naturalesa humana, el patiment i la possibilitat d'error dels humans. A més, ell és el que introdueix al teatre un tercer actor i en aquesta tragèdia que ara explicaré es veu clarament el seu interès per parlar del destí, que ningú pot fugir d'ell i que en un moment o altre, tot i que vulguem escapar-nos, acabarà passant el que el destí desitgi.

Sòfocles
El mite comença quan Laios i Iocasta, reis de Tebes volen tenir un fill i van a consultar a l'oracle per saber quin seria el destí del seu fill si nasqués. L'oracle els diu que si el noi arriba al món, aquest assassinaria Laios i després es casaria am Iocasta. Sense voler-ho però, Iocasta es queda embarassada i dona a llum a un nen que l'anomenen Èdip

Davant l'advertiment de l'oracle, els pares es veuen obligats a abandonar el seu fill en mans d'un pastor que el durà a una muntanya per a què sigui devorat per les feres. El pagès no va poder deixar el nadó allà i va decidir donar-lo a un altre pagès que el va dur a Corint, un poble a l'altre costat de la muntanya on la reina i el rei estaven intentant tenir un fill però no se'n sortia.

Èdip va créixer amb ells, i quan va fer-se gran, les discussions sobre l'herència al tron van esdevenir un problema ja que ell era el més gran dels germans, però no era fill de sang dels reis (cosa que Èdip desconeixia). En veure això, Èdip va dirigir-se a l'oracle per saber què passaria i aquest li va dir que mataria el seu pare i es casaria amb la seva mare. Quan va sentir les paraules de l'oracle, Èdip va marxar lluny de Corint per a evitar aquell fet.

Esfinx
Pel camí es troba amb un carruatge que no el deixa passar i es disputen en una batalla on Èdip acaba matant els acompanyats i a l'home que comandava el carruatge que era Laios, rei de Tebes i el seu propi pare. Èdip, després d'aquesta batalla arriba a Tebes, es troba amb l'Esfinx, un monstre que no el deixaria passar ni restar viu si no responia correctament a una pregunta, que era la següent: "Quin és l'animal que primer camina a quatre potes, després amb dues i finalment amb tres?". Èdip, per sorpresa de tothom, va encertar la resposta i va fer així que l'Esfinx marxés per fi d'aquella ciutat. Gràcies a la seva actuació, es converteix en el rei de Tebes i es casa amb Iocasta, reina vídua del poble i, recordem, la seva pròpia mare.

A causa de la mort del rei de Tebes no venjada, s'origina una pesta i Èdip promet trobar el responsable de la mort de l'antic rei i castigar-lo durament.

Després d'un temps, Èdip acaba descobrint el que semblava impossible; que el responsable de la mort del rei fos ell, i que a més, fos el seu propi pare! En descobrir això, Iocasta, desesperada es suïcida i Èdip es buida les conques dels ulls.


Diuen que les tragèdies tenien un objectiu catàrtic, és a dir, fer reflexionar al públic que gaudia de l'obra. Us sembla que funcionava? Reflexioneu sobre el tema, què us sembla?
Per cert! sabríeu endevinar la pregunta que l'Esfinx realitza a Èdip?

Clàudia Martínez
1r Batx

19 d’abril del 2013

EL JULIVERT I L'ALCOHOL

El julivert és una planta de la família Apiàcia. I segur que sabeu sobre quina us estic parlant ja que és molt comú el seu ús a la cuina mediterrània. A més, es troba en zones temperades i creix amb abundància en horts, jardins, al bosc, en murs, etc.


julivert
Però us preguntareu què té a veure això amb els romans o grecs.

Antigament els romans i grecs assistien a les festes amb una corona d'aquesta herba. Però, per què precisament amb aquesta planta?  Ho feien ja que consideraven que gràcies al julivert no s'emborratxarien, ja que aquest absorbiria els vapors etílics.

Banquet

Els grecs rendien culte a Dionís i oferien begudes alcohòliques als seus déus i als soldats abans de que entressin en combat. O també  l'utilitzaven per facilitar les seves relacions socials.



soldats romans en combat

No obstant això, impedien l'ús d'aquesta substància a les dones. I deien que els efectes d'aquesta substància tenia a veure amb Dionís, el déu del vi, de la vegetació i l'esperma.

Per altra banda, als romans els encantava el vi. El vi en principi, era barrejat amb aigua abans de beure'l ja que no controlaven gaire la fermentació i sinó els pujava molt. I gràcies a l'expansió de l'Imperi Romà, això va donar lloc a l'ús de l'alcohol arreu del món.  

Us ha sorprès l'ús del julivert a l'antiga Roma i antiga Grècia? Què en penseu que les dones no poguessin beure?

Angi Johana Chang
4t ESO

18 d’abril del 2013

JOCS ROMANS

En aquesta entrada bàsicament parlaré sobre alguns jocs en els que solien jugar els nens, però també la família.

El fet de jugar a Roma anteriorment era molt normal, ja que la gent i els nens ho feien habitualment, tant a casa com al fòrum o bé al carrer ja que el clima que tenien era l'indicat per tal de poder fer-ho fora de casa. Aquests jocs són practicats avui en dia, però això sí, amb alguns canvis i són els següents:

Gravat de joves romans jugant
  • Tabvla lvsoria: Seria el nostre "tres en ratlla", ja que l'objectiu per guanyar es alinear 3 fitxes en una taula de 3x3.
    D'aquest joc hi ha dos models de taules, una quadrada, que és la mateixa que la nostra o bé una circumferència com la de la foto de sota, però el procediment es el mateix sempre.
Joc de Tabvla Lvsoria 
Tabvla Lvsoria en forma de circumferència








  • Capvt avt navis: Avui dia seria l'origen del nostre joc "cara o creu", però antigament els romans hi jugaven amb parelles, i es tractava de llençar una moneda i al caure no la podia veure ningú. A partir d'aquí els jugadors escullen o caput o navis, i guanya aquella que encerta la moneda. Es van fent parelles i eliminant a partir de que un s'equivoqui fins que només quedi un guanyador definitiu.
Joc de Capvt avt navis

  • Diggitis micare: Aquest joc tracta d'endevinar números, es a dir, es situen els dos jugadors un davant de l'altre, i es posen una mà a l'esquena. A la vegada els jugadors han d'ensenyar la mà i ha de marcar un número amb els dits, i l'objectiu del joc es que els dos jugadors diguin un número del 0 al 10 i guanya aquell que endevina quin número es la suma del dos números que han marcat els dos amb els dits.
Nens jugant a Diggitis micare
  • Fvnem traere: Es formen dos equips que estiguin bastant equilibrats de nombre de jugadors i es fa una ratlla per tal de marcar els límits dels equips. Els jugadors agafen una corda i l'agafen cada equip per un extrem amb el propòsit de fer que els de l'altre equip traspassin la línia límit.
Joc de Fvnem traere
  • Orbis o Trochvus: L'orbis és un joc que tracta de comprovar l'habilitat dels jugadors i que es basa únicament en fer girar un cèrcol amb l'ajuda d'una guva. Normalment era jugat individualment però quan eren un grup de nens es feien uns objectius per tal de que hi hagués un guanyador, i la més lògica era que el cèrcol no caigués.
Noies jugant en grup a Orbis

Per ampliar una mica més la informació enllaço una presentació en què apareixen altres jocs típics dels romans:


Què us semblen, són molt similars als nostres, oi?

Carla Espinosa
4t ESO

17 d’abril del 2013

SACRIFICIS ROMANS


L'Antiga Roma va practicar diverses formes de sacrificis humans en els primers segles que després van subsistir transformades sota la forma de les sagnants morts circenses. El gladiador sembla haver estat pres dels etruscos com una forma de mort ritual en combat.

Durant els primers anys de la República, les persones que no havien complert les seves promeses o enganyat a uns altres eren ofertes als déus. Els romans oferien presoners de guerra i les verges als ragis i larvae.

També a l'Imperi Romà l'estesa pràctica de matar als fills (filicidi) es relacionava amb la patria potestas que autoritzava els pater famílies a «vendre, matar, oferir als déus, subordinar a qualsevol ocupació i devorar als fills».

Segons Plini, els sacrificis humans van ser abolits per decret senatorial de l'any 97 a. C. i l'Imperi Romà va prohibir aquests ritus a tot arreu considerant-los bàrbars.

No obstant això, diversos investigadors han considerat que les morts circenses adoptades pels romans van ocupar un lloc social similar als sacrificis humans. La crucifixió de milers d'esclaus en la Via Sacra en ocasió de l'aixecament d'Espàrtac , també ha estat assimilada als sacrificis humans, encara que més bé formarien part dels càstigs imposades pel codi penal de l'Antiga Roma.

Judit Micó
4t ESO                                       

"GROENLÀNDIA" AL TNC


El passat divendres es va organitzar una de les últimes sessions d’una fantàstica obra teatral del dramaturg Jordi Faura a la sala tallers del Teatre Nacional de Catalunya. L’obra en qüestió, que rep el nom de Groenlàndia, no pot deixar indiferent als seus espectadors. 

Essencialment aquest fenomen és apreciable a causa de la captivant i complexe trama que actua a mode de crítica social dels interessos humans i del xoc cultural que actualment és visible en aquelles cultures que no volen adaptar-se a allò que nosaltres anomenem occident.

Referent a l’argument, l’obra centra la seva acció en algun moment de segle XXI, on les principals fonts de petroli s’han esgotat, i consegüentment només són accessibles a una petita i afortunada part de la població. Els personatges principals, caracteritzats en una magnífica representació, es concentren en una família que pertany a aquesta ínfima part. La matrona, Roma, que ha estat diagnosticada d’una malaltia mortal per la qual només hi ha un antídot possible: una flor que creix al nord de Groenlàndia, zona representada com un entorn increïble on encara no han arribat els efectes nocius de la humanitat, no vol desaparèixer sense conèixer el seu net.

Utilitzant aquesta base, l’obra, plena de referències èpiques a l’època clàssica, com ara els noms dels personatges, mites o l’evident idea de la creació de Roma, intenta posar-nos en context en la situació d’una dona que accepta el seu destí i intenta complir els seus desitjos d’una manera molt egoista i amenaçant sense comptar amb els seus dos fills, Ròmul i Rem, caracteritzats: un amb una gran supèrbia, i l’altre amb una senzillesa natural. 

 

Altrament, cal comentar que l’obra pateix d’una estranya i xocant necessitat de mostrar escenes plenes d’imatges brutes i inesperades, però tot i així, cal tenir present la independència d'aquest teatre i les importants referències que fa a allò clàssic.
Al capdavall, és una obra molt interessant que és capaç de captivar qualsevol que la vegi. I, si més no, des del punt de vista de l'evolució de la cultura romana als nostres dies, encara molt més.

I tu, on veus el reflex en la teva vida diària de la passada cultura clàssica?

Àlex Alemán
1r Batx

16 d’abril del 2013

AS ROMA

En aquesta entrada us parlaré de l'equip de futbol italià la RomaDel que us parlaré, més profundament és del significat del seu escut.



Com podeu observar a l'escut es veu una lloba alletant dos nens petits. Aquests dos nens són Ròmul i Rem els creadors de la ciutat de roma. Ara us explicaré la història d'aquests dos nens:

Rea Sílvia es queda embarassada del déu Mart i dóna a llum bessons, Ròmul i Rem. Amuli, empresona la noia i ordena llançar els dos infants al riu Tíber. Però l'atzar o el destí salva la vida dels nens perquè el riu es desborda i els ajudants del rei han d'abandonar el cistell a l'aigua més calmada d'un toll. Allà els troba una Lloba, atreta pel seu plor. L'animal els salva i els alleta. Fins que un pastor anomenat Fàustul els troba i els porta a casa seva, on ell i la seva dona Larència els crien com si fossin fills seus. 

Els bessons van créixer com uns pastors. Els germans Ròmul i Rem van ser els fundadors de la ciutat de Roma. Finalment, seria només Ròmul qui la fundaria, convertint-se aixi en el seu primer rei. Aquesta llegenda popular sobre la fundació de Roma neix a començaments del segle VI aC.


Ara explicaré una mica més de l'escut. A principis dels vuitanta, amb en conjunt romanista al, possiblement, millor moment de la seva història va canviar radicalment el seu escut pel que teniu a dalt. Fins a mitjans dels anys noranta encara era utilitzat pel club fins que, a poc a poc, va ser substituït per l'actual i va caure en l'oblit.

Les lletres de l' escut signifiquen: Associazione Sportiva Roma.

Ivan Bóveda
1r batx

ELS CONCURSANTS D'OT 2023 SI FOSSIN DÉUS DE L'OLIMP

El passat 19 de febrer va ser la final de la dotzena edició d'Operación Triunfo. Des de finals de novembre, per les xarxes socials, nomé...

Popular Posts