LES SUPERSTICIONS ROMANES

Com que acabem d'iniciar el 2013 he pensat en parlar sobre supersticions,  ja que donant voltes al cap he caigut en què precisament hem començat l'any 2013 en dimarts!

Sabíeu que els romans eren molt, però que molt supersticiosos? 

A l'antiga Roma, la paraula superstició es deia superstatio, que significava una "ubicació superior als déus", els quals eren més poderosos que els humans. Creien molt en les supersticions ja que consideraven que els déus tenien moltes formes d'avisar els humans.


Però, com eren aquestes supersticions?

  • Creien que el raig de Júpiter fonia els diners en una borsa i que la deixava intacta.
  • Creien que els genis dolents penetraven els cossos humans i els inflaven tres cops. I perquè això no passés, els sacerdots recomanaven menjar ceba o all cada matí.
  • Les dones procuraven tallar-se les ungles els dies de mercat, en silenci i sempre començant amb el dit índex, sinó creien que els donava mala sort.
  • Donava mala sort viatjar pel mar amb les ungles i els cabells tallats.
  • Creien que donava mala sort casar-se un divendres o en el mes de maig.
  • Tot i que no temien la mort, creien que donava mala sort pronunciar la paraula  "mort", per això mai ho feien.
  • S'intercanvien regals per Cap d'Any perquè creien que això donava bona sort.
  • Creien que donava molta mala sort que un gos negre volgués entrar a les seves cases.
  • Creien que si se'ls creuava pel camí una llebre tindrien mala sort.
  • Creien que els déus descarregaven la seva còlera contra la roba penjada i per això enviaven als seus amos calamitats.
  • Evitaven pel matí trobar-se a un coix de peu dret.
  • Si et topaves amb un llindar en sortir de casa, millor era no sortir i tornar-hi ràpidament.
  • Si en un banquet es parlava d'un incendi, creien que donava massa mala sort, per tant havien de tirar aigua a la taula.
  • Per lliurar-se dels mals pensaments es passaven per darrere l'orella un dit mullat en saliva.
  • Quan hi havia llamps, per conjurar la mala sort xiulaven.
  • Creien que donava mala sort que caigués una serp de la teulada al pati, o que es trenqués una biga, o fins i tot que es vessés l'oli, el vi o l'aigua.
  • El nen romà dies després del seu naixement, rebia un amulet conegut com la bulla, que era tipus de penjoll amb una càpsula feta de metalls nobles o comuns (depenent de quina classe pertanyia el bebè) i aquest amulet tenia la funció de protegir les malediccions, desgràcies i malalties del nen. El nen havia de portar aquest amulet fins als 15-18 anys. No obstant això, molts adults també portaven un tipus d'amulet similar a aquest.
bulla

I vosaltres, sou molt supersticiosos? Què en penseu de les supersticions romanes? Potser això ho feia la religió per poder controlar millor la societat, o no?

Angi Johana Chang
4t ESO

10 comentaris:

Nadia alsinet ha dit...

Molt interessant! No sabia que els romans fossin tan supersticiosos! Jo la veritat és que sóc molt supersticiosa, però no tant com els romans...com podien creure que si es vessa el vi o l'aigua donava mala sort?
També he trobat semblança entre una superstició nostra, la del gos negre, lo únic que nosaltres la tenim amb els gats...

Mireia Linares ha dit...

Quan has dit que eren supersticiosos no em pensava que ho serien tant! Això de tallar-se les ungles els dies de mercat, lo del dit mullat amb saliva... Bé, cada societat té les seves supersticions i cada un o és més o menys. Jo no sóc gaire supersticiosa, pel que fa a un punt de vista més personal.

Bona entrada Angi!

Laia Fernández ha dit...

Quines supersticions tan estranyes. He de dir que m'han agradat totes molt, però la que més m'ha cridat l'atenció ha sigut la que diu que "Creien que els genis dolents penetraven els cossos humans i els inflaven tres cops. I perquè això no passés, els sacerdots recomanaven menjar ceba o all cada matí". Una entrada molt curiosa!

Clàudia Martínez ha dit...

Bona entrada! Jo no puc dir que sigui gaire supersticiosa però de totes maneres prefereixo no temptar a la sort. I no sé si deu tenir alguna cosa a veure amb la religió, perquè avui dia tenim moltes supersticions com la del gat negre, que aquí dona mala sort però a països com a Irlanda és més bé al contrari tot i tenint que la religió que predonima és la mateixa que aquí.

Bona entrada!!:)

Paula Campelo ha dit...

Avui en dia hi ha molta gent supersticiosa i que creu molt en aquesta mena de coses. Òbviament, sabia alguna cosa sobre les supersticions del romans, però no sabia que arribaven a tal punt. Crec que eren una mica exagerats, i com has dit tu mateixa al final de la entrada, aquests pensaments els transmetia la religió per, d'aquesta manera, tenir molt més controlada la gent.

Una de les supersticions dels romans que més m'ha impressionat és la que diu que les dones es tallaven les ungles els dies de mercat i començant sempre per l'índex, ja que sinó portava mala sort. També m'ha sorprès la que diu que quan tenien mals pensaments es passaven el dit mullat en saliva per darrera l'orella per lliurar-se d'ells. Sincerament crec que no tenen gaire sentit.

Hi ha una superstició que diu que si un gos de color negre tenia la intenció d'entrar a casa teva donava mala sort, i avui en dia hi ha una superstició molt semblant que diu que si se't creua un gat de color negre per davant també és símbol de mala sort.

Una entrada molt interessant Angi, dóna molt a pensar!

Martí Vilalta Grau ha dit...

Una entrada molt interessant! Actualment hi ha molta gent que creu en les supersticions pero no n'havi sentit mai a parlar sobre les romanes tot i que suposava que n'hi harien d'haver per força.
Algunes d'aquestes m'han sorprè ja que no han variat gaire fins l'actualitat com per exemple una seria la del gos negre que vol entrar a casa teva i nosaltres això ho pense, amb els gats.
Molt bona entrada Angi.

Cristian Martinez ha dit...

Una entrada molt interessant! El meu numero preferit és el 13, amb això t'ho dic tot, jo crec que les supersticions estan per trencar-les. Hi han algunes supersticions que són molt "estranyes", i algunes que s'assemblen més a les que tenim a la nostra societat.

Molt Bona Entrada!


Llúcia Gómez ha dit...

Una mica supersticiosa sóc... però tant? Hem sembl una exageració, ja que si segueixes totes les supersticions al peu de la lletra vol dir que tens mala sort tota l'estona! El que no encenc és com es creien la superstició de la roba penjada... és ben curiosa!

Bona entrada Angi!:)

Brian V. ha dit...

Avui dia encara hi ha gent supersticiosa però jo crec que les nostres supersticions no son res comparades amb aquestes. hi han algunes molt estranyes.

Adrià Sanchez ha dit...

Molt bona entrada Angi, penso que està molt bé aquesta entrada perquè avui en dia encara hi ha gent supersticiosa! Però crec que això era excessiu, tot i això eren gent normal com nosaltres avui en dia sols que amb uns costums diferents!

Molt bona entrada Angi!