CLÀSSICS A LA ROMANA

La llegenda de Faó i Safo sorgeix a partir d'un fragment escrit per Safo de Lesbos , que va ser una poetessa que va viure entre els anys 610 i 580 a.C. Faó de Mitilene era un home vell i lleig de l'illa de Lesbos que es guanyava la vida portant mercaderies i viatgers amb la seva barca. Un tarda, una dona pobra, bruta i amb clares mostres de no poder pagar-li ni un sol viatge li va demanar que la portés a una localitat de l'Àsia Menor. Faó, tot i estar molt cansat i saber que no guanyaria res, va accedir a portar la dona. Quan van arribar Faó li va diners perquè pogués sobreviure i ella, com a agraïment, li va donar un perfum. Va ser llavors quan el remer va descobrir que la vella era la deessa Afrodita , pel que, tornant cap a Lesbos, es va refrescar la cara amb el perfum. En aquell moment es va convertir en l'home més bell de la terra. Faó i Safo, Jacques-Lois David Totes les dones de Lesbos sospiraven per Faó. Una d'elles era Safo, la bella filla

Segurament ja haureu sentit moltes coses sobre la mitologia grega i romana, així que, he estat buscant un mite que no n'hagués sentit tant a parlar. En aquest cas, parlaré sobre el mite de Prometeu i Pandora , que forma part de la mitologia grega.  Prometeu és una de les divinitats de la mitologia grega. Traduït  el seu nom significa "previsió" o "prospecció". Han fet moltes versions del seu mite, en algunes apareix com a un tità i en altres com a fill d'un tità. Prometeu té un vincle amb l'aparició dels sacrificis als déus, el control que tenen els homes sobre el foc i per últim l'aparició de la dona .  Prometeu encadenat mentre una àguila  li menja el fetge.  Prometeu li va lliurar el poder del foc als homes i aquesta acció no va agradar gaire a Zeus, tenint en compte que els homes es podrien comparar amb els déus, de manera que, per venjar-se, va avisar a Vulcà i li va demanar que creés a la dona. Va pensar que si creava una

A l'antiga Grècia era conegut com "Eros", el fill més petit de la deessa de l'amor, bellesa i fertilitat Afrodita . En canvi a l'antiga Roma és conegut com el déu de l'amor, fill de Venus i Mart. Amoret era ajudant de la seva mare, s'encarregava de portar l'amor als mortals. A l'espatlla portava dues classes de fletxes una d'amor i l'altre de indiferència. Venus quan va anar passant el temps veia que el seu fill no creixia així que va anar a consultar a l'oracle de Temis el qual li va dir " L'amor no creix sense la passió". Venus o  va entendre el que volia dir fins que va néixer el seu altre fill Anteros deu de la passió. Amoret va començar a créixer fins a convertir-se en un elegant jove, però quan se separava del seu germà tornava a ser un nen. Només va créixer de manera normal quan va trobar el seu amor.    Venus i Cupido , d'Alessandro Allori Psique i Amoret Psique era una bellíssima pr

Explica la història que Pigmalió era un escultor i per tant la majoria del seu temps era empleat en esculpir pedra. Fins que un dia va esculpir una estàtua d'una noia, que representava a Venus tant bonica que ja no va voler separar-se d'ella mai més. Se'n va enamorar de tal manera que va resar als déus de l'Olimp que el deixessin casar-s'hi. Va passar un temps i estava tant desesperat que va acabar demanant a la pròpia Venus que li fes l'honor de buscar-li una noia idèntica a la que ell havia creat per poder-s'hi casar. La deessa va pensar que era un acte de molt respecte per part seva i va decidir donar vida a l'estàtua. Aquesta va acostar-se a Pigmalió i abraçar-lo, ell va batejar-la amb el nom de Galatea i es van casar.  Amb el temps van tenir una filla a la qual van posar de nom Pafo i que era tant bonica que fins i tot Apol·lo se'n va enamorar.                             Pigmalió esculpint la seva dona És una història molt

Generalment, en tota la Península Ibèrica hi ha molts   monuments romans. Per això, avui ens centrarem més en els temples que es construïren en l'època romana. Únicament ens basarem en els dos més destacats: El Temple de Vic, i el Tempe d'Èvora.  TEMPLE ROMÀ D'ÈVORA Aquest temple és un dels més famosos d'Èvora i una marca de l'època romana. També s'anomena Temple de Diana, ja que al s. XVII, un sacerdot portuguès va escriure una llegenda en referència a la divinitat romana.  El temple va ser construït al s. I a.C, encara que als s. II i III, va ser modificat.  Aquest temple conté, actualment, catorze columnes de granit. Recents excavacions, demostren que aquest temple va estar rodejat d'una conca hidrogràfica. TEMPLE DE VIC Aquest temple va ser construït al s. II a Vic. És un temple en honor a Júpiter , del llatí, Juppiter  (déu suprem del cel, del llamp i cap del panteó), a Juno (esposa de Júpiter) i a Minerva (deessa de les ciències

Com bé tots sabem, TV2 és una de les cadenes espanyoles més cultes. Ofereix una àmplia varietat de sèries i documentals que informen sobre molts aspectes, tan antics com més moderns. En aquest cas, han creat una sèrie que tracta d'oferir al públic el fascinant món de la mitologia. Tot i que és anomenada una sèrie, no segueix una història amb els seus protagonistes, si nó diferents mites que omplen de riquesa la cultura clàssica. Tracta des del retorn d'Ulisses fins a Aquil·les i la Guerra de Troia.  A continuació, us deixem el darrer capítol que han fet, El retorn d'Ulisses i les seves sorprenents aventures. Mitos y leyendas - Ulises (Odiseo) Ver vídeo Mitos y leyendas - Aquiles y la guerra de Troya Ver vídeo Mitos y leyendas - Dioses y héroes en la mitología griega Ver vídeo Aquesta sèrie la fan cada diumenge a les 00:00h, a TV2. Us recomanem i us incitem a veure-la per tal de poder entendre la mitologia clàssica des d'una forma diferent, donant-

Tots sabem alguna cosa o altra dels romans, però tot són realitats, és a dir, fets que han marcat la història, anècdotes que ens influeixen avui en dia, sabem que parlaven altres llengües i fins i tot, com s'organitzava la societat en aquella època. Però el món dels romans ens amaga moltes coses. Casualment he trobat un parell de curiositats d'aquest gran imperi. - COMAM FICTICIAM PONI   (posa't perruca) Sabeu que els romans s'avergonyien de ser calbs? Doncs si, fet curiós però real. Se'n sap poca cosa, per exemple: l'emperador Calígula, al passejar pel carrer no deixava que el veiessin des de dalt, ja que no volia que es fixessin en la seva calba. Juli Cèsar també s'avergonyia de ser calb, així doncs es tapava una mica amb una corona de llorer. Altres es feien pentinats estranys per tal de tapar la calba. Representació de Juli Cèsar coronat amb llorer Ara que he mencionat la corona de llorer , us n'explicaré alguna cosa. Corona de

Sabíeu que els romans distingien tres tipus de petons? Existeixen molts petons , cadascun amb significats diferents. Anomenar-los tots seria gairebé impossible, perquè  estic segura  que qualsevol  persona podria parlar d’un altre petó que per a mi encara és desconegut.  Sense donar importància  a els petons actuals, destacaré una curiositat romana que tracta del mateix.  1- L ’osculum que es fa a la galta i es com ara un petó d’amistat. 2- El basium , que és un petó d’amor i es fa en els llavis. 3- El suavium , que són els petons de passió  que es fan els amants, aquest últim, també als llavis. Actualment, analitzant les cerimònies de casaments tradicionals, podem destacar el petó dels nuvis just quan s’han casat. Aquest fet, és originari de l’antiga roma, un petó d’aquest tipus era com un símbol de la firma d’un contracte. Anna Vallhonesta 1r Batx

L'altre dia navegant per Internet vaig trobar una web en què parlaven sobre l'evolució de la música , i em vaig preguntar si a l'Antiga Roma, ja escoltaven algunes melodies i vaig aprofitar aquesta inquietud per fer la meva primera entrada. Els romans, en un principi, no s'havien parat a pensar mai en això de la música ja que eren massa bàrbars i guerrers per centrar-se en aquest tema. Les primeres idees van arribar a partir dels Etruscs , però de manera violenta i sense cap principi. Mapa de la situació dels Etruscs Més endavant, els Arcadis van portar a Itàlia les primeres lletres gregues i la música instrumental, amb què es tocava amb lira o en dos instruments anomenats trigon i bregon . Va acabant arribant la flauta semblant a la qual avui en dia tenim acompanyada amb un altre instrument, els címbals coneguts ara com els plats, gràcies al sacrificis que feia la  deessa Cibeles.                        Numa Pompili , el segon rei de Roma, va demanar

Durant l'època romana tots els tipus de maquillatge i d'ungüents estaven molt ben considerats entre els romans ja que gairebé tots n'utilitzaven a més de tenir una gamma molt àmplia de perfums, ja que per les dones era una forma més de bellesa. Per exemple, abans de sortir de casa totes les dones romanes es maquillaven i a vegades  fins i tot els homes es pintaven els ulls i les parpelles per causar bones impressions.  Les dones s'acostumaven a pintar de colors clars com el blanc i el rosat i es ressaltaven el llavis en carmesí. I fins i tot per estar per casa les dones romanes es maquillaven com a una costum que tenien per fer saber que eren dones lliures enlloc de esclaves. PER QUÈ ES MAQUILLAVEN? Les romanes, influenciades per la moda grega, es maquillaven per canviar el color del seu rostre cap a un color més clar o més rosat.   AMB QUÈ ÉS MAQUILLAVEN? Per aconseguir els tons vermellosos les dones romanes ho podien fer de dues formes. 

Aquest estiu jo he tingut la sort de poder fer una petita visita de la ciutat de  Roma, l'actual capital d'Itàlia i antiga capital de l'imperi romà. És la ciutat amb més història, cultura i on podem trobar més restes. Jo, us faré encinc cèntims de la ciutat perquè us en feu una idea. La ciutat de Roma té una curiosa història sobre la seva creació, que de ben segur quasi tots sabeu. El mite de Ròmul i Rem .  Aquest mite parla sobre el naixement de dos germans bessons, que essent només uns petits nadons van ser llençats al riu Tíber.  Estàtua de Ròmul i Rem amb la lloba. Roma Una lloba els rescata i els alleta fins que un pastor els troba, i els cuida com si fossin els seus fills. Els bessons es van fer grans, i van descobrir la seva procedència reial. A partir d'allà van decidir crear una ciutat on havien estat trobats, van crear la majestuosa ciutat de Roma. Una de les restes romanes més importants de hi ha en aquesta ciutat, és el Colisseu ,   l'amf

Els jocs de la fam (en anglès en l’original “ The Hunger Games ") es un llibre escrit per l’autora Suzanne Collins . Explica com la guerra ha deixat transformada Amèrica del Nord en el país de Panem , dividit en dotze districtes controlats pel tirànic poder del Capitoli. Sense llibertat i en la pobresa, ningú pot sortir dels límits del seu districte. El Capitoli ja va destruir el tretzè districte per la seva rebel·lia, i com commemoració d'aquest fet i per recordar al poble que ha de ser submís, cada any, dos representants de cada districte, una noia i un noi seran obligats a subsistir en un medi hostil i ser tancats en un estadi a l'aire lliure on els vint-i-quatre lluitaran a mort entre ells fins que quedi un sol supervivent. Són els "Jocs de la Fam", un horrible espectacle televisiu. La novel·la utilitza la frase Panem et Circenses per definir la creació del país de Panem (on es desenvolupa el llibre). Aquesta frase fou dita en el segle I

En el món romà les joies tenien moltíssima importància. S'utilitzaven milions d'ornaments! Quantes més joies et posaves i més cridaves l'atenció, millor era. (Que presumits, oi?!) Els romans ho feien ja que això els  indicava un nivell social més elevat (sobretot a les dones). Utilitzaven or, plata, pedres precioses, etc., però cada ornament amb el material adequat. Com per exemple, els collarets i  braçalets els acostumaven a fer d'or i pasta vítria. Braçalet d'or i vidre romà de color blau- Segle II- III A.D Però no creieu que la  joieria tenia només la funció d' enriquir l'aspecte, també tenia la funció de protecció ! Els homes utilitzaven molts amulets. Com ara portaven un anell petitó d'or que segons ells els donava moltíssima sort. Per altra banda,  s'ha de dir que els homes lliures també utilitzaven un anell com a segell. Anell romà d'or - Segle III aC. Per les dones, com hem esmentat anteriorment, la joieria tenia

Les llengües romàniques , també anomenades llengües neollatines, provenen del llatí vulgar. Hi ha una ciència que estudia les llengües romàniques, és la ciència romanística. Aquestes llengües es parlen en un territori, antigament anomenat, Romània, és a dir, el que ara és conegut per el sud d'Europa. Mapa de les llengües romànqies d'Europa Mapa de les llengües romàniques al món Els primers textos escrits en alguna llengua romànica, que encara es conserven, daten de finals del segle VIII principis del segle IX. Aquests són: L' Endevinalla veronesa : aquest text va ser trobat a la Biblioteca Capitual de Verona al 1924. Es quasi segur que el còdex procedeix de Tarragona. Actualment es troba a Pisa (Itàlia). S'ha deduït que l'autor va ser un amanuense veronès.  Fragment de l'escrit, l'Endevinalla de veronesa Els Juraments d'Estrasburg : és un text d'origen francès; de fet es diu que és el text que marca el naixement de la llengua

A la Guerra del Peloponès, Atenes lluitava contra Esparta amb la fi d'expandir les seves terres. És per aquesta raó que els nobles, que fins al moment eren els que lluitaven per les seves terres, van demanar ajuda al poble, a canvi de veu i vot. Aquestes primeres reformes que es van fer a Atenes van anar desenvolupant-se, fins que al segle V es va esdevenir una  democràcia directa , és a dir que tos tenien el mateix poder i que per prendre una decisió s'havia d'establir una reunió. Tot i així, aquesta democràcia no era tal i com la coneixem ara. Els que tenien dret a votar solament eren homes adults que fossin ciutadans i que haguessin acabat l'entrenament militar. Això excloïa a les dones, esclaus, nens, metecs i aquells que no hagin pagat totes les seves deutes.  L'estructura de la democràcia atenenca es pot representar de la següent forma:  Distribució de la població d'Atenes per grups socials A la punta de la piràmide podem veure que es troba l

Amb l'expansió de l'imperi, els romans van conèixer uns déus i uns cultes diferents dels que practicaven a Roma, concretament els orientals. Aquests cultes, com a funció, pretenien emplenar i satisfer l'espiritualitat que la religió romana no acabava de transmetre. Aquí doncs, destaco a la deessa Isis que és el culte més important que es va introduir.  Isis és una de les principals deesses egípcies denominada deessa de la maternitat i del naixement i protectora de les mares, dels nens i de la família en general . Segons els especialistes, el seu nom en jeroglífic egipci significa "tro". Molts egiptòlegs opinen que aquesta identificació del nom és més aviat degut a una evolució tardana, tenint en compte que en diverses tribus africanes s'usava aquest nom per identificar el director o bé el cap de la tribu. Deessa Isis (estàtua romana) Podem observar, encara que no d'una forma nítida i clara, que a la vestimenta de l'estàt

Per entendre l’educació a l’antiga Roma, abans que res hem de comprendre l’objectiu. La idea, no era més que perpetuar la societat tradicional i la forma de viure, valorant-la, on els pilars bàsics (la família, la religió i la política) tenien un valor fonamental. A Roma, les mares s’encarregaven de l’educació dels seus fills. En primer lloc, els ensenyaven a llegir i a comptar i, sobretot els iniciaven en les principals llegendes mitològiques.  No obstant, a partir dels set anys, el nen passava a dependre del pare, bàsicament, l’inculcava els valors masculins de la societat romana i l’ensenyava, entre altres coses, el cultiu de la terra i l’ús de les armes ; la nena, malgrat tot, es quedava a casa amb la mare, la qual la iniciava en les tasques domèstiques . Un professor barbut assegut al centre instrueix als estudiants que sostenen pergamins Durant els segles III i II a.C., en mantenir un fort contacte amb la cultura grega, els nens romans van passar a rebre