Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: abril, 2012

LES DONES ROMANES

Imatge
Què van ser les dones dins la societat romana? El que està clar és que la condició de la dona en la família i en tota l'antiga Roma mereix una dedicació a part. Com ja sabem, Roma va ser una societat patriarcal i això va provocar que les dones mai tinguessis l'oportunitat d'emancipar-se. Així, que per aquest a raó, les fèmines es trobaven des de la seva infantesa i fins al moment del seu casament sota l'autoritat d'un parent baró proper (podia ser l'avi, el pare, un oncle,...). Quan la dona es casava, però, deixava de for mar part de la família per posar-s e sota l'autoritat del pater familias, el seu m arit. Les tres gràcies Si el marit moria, se li designava un tutor, que normalment era un familiar (un germà, un fill, un cunyat,...), o un home escollit per ella. Si la dona tenia sort de poder escollir el seu tutor, gaudien d'una gran llibertat. Si es fa un cop d'ull a la condició feme nina en les diverses civitli

EL MITE DE PÍRAM I TISBE

Imatge
Píram i Tisbe són dos amants de la mitologia grega i romana. L'adaptació més famosa la va fer Ovidi a Les metamorfosis. Píram i Tisbe són dos joves de l'antiga Babilònia -antiga ciutat de Mesopotàmia, l'actual Iraq. Vivien un al costat de l'altre i, encara que els seus pares els ho havien prohibit, mantenien el contacte gràcies a una esquerda que van trobar a la paret que separava les cases. Cada cop s'estimaven més però la frustració de no poders-se veure creixia cada cop més fins que, un dia, van decidir que s'escaparien una nit, assegurant-se de que ningú els veiés, i es trobarien en el monument de Nino. Aquella nit, Tisbe va arribar primer i, esperant, va veure com una lleona s'apropava amb la boca ensangonada. Ella, espantada, es va amagar derrera una roca però se li va caure el mocador que portava. La lleona el va veure i el va estripar i deixar tacat de sang. Quan Píram arribà, va veure el mocador i, pensant-se que la lleona havia matat

EL TEATRE GREC I

Imatge
El teatre neix d'unes antigues festes religioses dedicades al déu Dionís , les Grans Dionísies , celebrades a l'última setmana del mes de març. En aquestes festes tres autors representaven tres tragèdies (enllaç) i un drama satíric (enllaç), que podien estar unides per el mateix tema. La pròpia obra teatral estava formada pe r els actors , normalment dos homes que representaven el paper dels diversos personatges servint-se de màscares i vestits variats. També podem destacar el cor , un grup format per dotze membres o coreutes , que sovint participaven en l'acció de l'obra cantant. Mascares pròpies de la tragèdia i la comèdia Les dues formes essencials del teatre grec eren la tragèdia i la comèdia . La tragèdia tenia com a personatge principal un heroi que personificava els valors humans i s'havia d'enfrontar a conflictes de difícil resolució. Aquest tipus de personatge provocava en l'espectador una catarsi, gracies a la qual s&#

EL SOLDAT FANFARRÓ - PLAUTE

Imatge
Els de primer de Batxillerat ens hem de llegir El soldat fanfarró , obra d'un dels dramaturgs romans més importants que van existir a l'antiga Roma, Plaute , un autor molt versat en la comèdia. En aquesta entrada us explicaré qui era Plaute i us faré un resum de la primera escena de l'acte II d' El soldat fanfarró , on comença la trama argumental. De la biografia de Titus Marcus Plautus se'n saben molt poques coses amb certesa. Sembla que va néixer a la regió d'Úmbria , Itàlia, a la ciutat de Sàrsina, entre el 259 i el 251 a.C. Quan era jove es va traslladar a Roma per dedicar-se al teatre, segurament com a actor al principi. Devia començar a escriure les seves primeres comèdies cap al 215 a.C. Va tenir un gran èxit entre el públic de la seva època, i la seva carrera al teatre es va allargar fins la seva mort l'any 184 a.C. Es van atribuir a l'autor  130 comèdies, de les quals només vint-i-una van resultar ser autènticament seves. L'argument d&

VENUS A VULCÀ

Imatge
Avui us presento un sonet que va escriure el rector de Vallfogona . T racta de Venus que es queixa a Vulcà perquè sempre l'ha està espiant. El nom real del rector de Vallfogona és Francesc Vicent Garcia i va nèixer al 1579 a Tortosa. Va ser el primer escriptor de poseia catalana barroca. La seva obra es mou en tots els gèneres (poseia, teatre i prosa).  Va adquirir una enorme fama i es va mantenir inalterada, superant les censures de la Inquisició, fins al triomf de la Renaixença. Llavors la critica el va acusar de tenir ell la culpa de la castellanització literària i de la decadència de la literatura catalana. Aquest és el poema: SONETO XIX Venus á Vulcano Marit impertinent que preteneu, Cuand ab tan gran rigor me perseguiu, Y axí vostra deshonra descubriu, Com si fentho, guanyaseu jubileu? Per vida vostra, que no me enfadeu; Perque si altra volta os hi atreviu, Mentres que bellugar vos veurán viu, La esquena os palmará algun tirapeu. Y

MOLTES FELICITATS!

Imatge
Segurament, molts de vosaltres haureu cantat una cançó per felicitar l'aniversari a algú en català, castellà o anglès oi?  Doncs nosaltres, els alumnes de Primer de Batxillerat, hem aprofitat les classes de traducció per traduir-ne una i us la volem ensenyar: Natalis felix,  natalis felix, tibi desideramus omnes, natalis felix! Aquesta idea va sorgir quan una alumna de la nostra classe va demanar que li cantéssim la cançó i vam decidir traduir-la per fer-la més divertida i adequada a la classe! És l'Alba, demà és el seu aniversari, canteu-li aquesta cançó si la veieu per l'institut!  Anna Solà 1r Batx

MÚSICA A L'ANTIGA ROMA

Imatge
Moltes coses del nostre voltant, per a no dir gairebé totes, tenen alguna relació amb Roma, com per exemple les arts. En un principi, els romans no solien cu ltivar les arts . Una de les arts era la música , i aquesta, no era una excepció. Les primeres idees musicals provenien dels Etruscs però, no tenia cap principi fins que Rómul i Rem van ser educats per Fàustul . La música d'aleshores, es limitava a una espècie de lira . Després dels temps de Ròmul, es tocava la flauta i el plat en tots el sacrificis a la deesa Cíbele on a més, homes molt guapos cantaven himnes en honor al déu de la guerra. Lira Es diu, que no va ser fins l'any 510 que es va inventar un tipus de comèdia que consistia en recitar versos acompanyats de flautes i algún instrument de corda. 50 anys després, la música a Roma es va introduir a totes les festivitats , on cobrava sempre la major resplendor. De seguida es va fer anar a Roma músics de diferents llocs, sobretot provenien de Grèci

MEDUSA

Imatge
Medusa era filla de Forcis i Ceto, tenia dues germanes més (les gorgones), ella era diferent, era l'única mortal i la més bella. Les seves germanes, en canvi, eren simples monstres, amb mans metàl·liques i ullals afilats. Els seus ulls emitien una llum tant forta que qui les mirava directament es convertia en pedra. La bonica cabellera de Medusa La bellesa era tant gran que va arribar a enamorar a Posidó, i ell va decidir seduir-la (per alguns va ser considerada violació). La va seduir al temple d'Atenea i per això hi va haver una gran rivalitat entre Atena i Posidó. Ella es va enfadar moltíssim quan va descobrir que tot havia passat al seu temple i la seva reacció immediata va ser la de castigar Medusa i la va convertir en monstre, igual que les seves germanes. Com que no hi estava conform e, Afrodita, que tenia enveja de la preciosa cabellera de Medusa, va fer que en comptes de cabells tingués serps, així va ser desterra da a viure a les terre s

SALARI

Imatge
Tothom qui llegeixi l'entrada, haurà sentit a parlar dels salaris. Però, segurament, no tothom haurà parat a pensar d'on ve realment aquesta paraula, oi? La paraula salari significa la suma de diners que rep una persona per un cert període de treball. Aquesta paraula prové de la paraula salarium dels nostres avantpassats romans, ja que significa el pagament amb sal (amb espècie) que rebien els treballadors després de treballar unes jornades determinades.  Tot i així, els diners que es podien pagar a un soldat o un treballador també es podien anomenar stipendum o solidata , una paraula procedent del pagament amb solidus , una moneda d'or soldada. A més, les famílies romanes van adoptar el costum de pagar els seus esclaus domèstics amb una petita porció de sal, que també anomenaven salari. Aquesta manera de pagar el  treball amb sal, alhora prové dels antics egipcis, que ja pagaven als esclaus amb sal, ja que desde sempre ha estat un bé molt preuat per

LA REPÚBLICA (II)

Imatge
Si bé l'altre dia us vaig explicar les classes socials durant la República romana, avui us explicaré com durant aquest període es va donar una gran expansió de Roma gràcies a les guerres púniques i les civils que més endavant portaria l' Imperi Romà .  L'expansió romana per la península itàlica després de sotmetre el Laci es pot dividir en tres parts: Guerra etrusca o de Veïs (396 a.C.), amb la qual Roma aconseguí el domini del nord d'Itàlia. Veïs fou una ciutat d'Etrúria. En resposta a la conquesta romana de Fidenes (colònia de Veïs) la ciutat va començar una guerra contra Ròmul. Guerres contra els samnites (343-290 a.C.). Durant anys els pobles montanyosos dels Apenins havien lluitat per expandir-se cap a les terres baixes de Campània  i la costa tirrena. A final de les tres fases d'aquest enfrontament, Romà fundà la colònia de Venúsia a Apúlia (regió d'Itàlia) per frenar els samnites i, així, assimilats per la cultura romana. Roma ha ocupa

LA MÀSCARA D'AGAMÈMNON

Imatge
La màscara d'Agamèmnon és un objecte arqueològic descobert per l'arqueòleg prussià Heinrich Schliemann a l'excavació a l'acròpoli de Micenes al 1876. L'objecte descobert és una màscara funerària d'or, dipositada sobre la cara d'un dels cossos trobats a la tomba V. La famosa màscara d'Agamèmnon trobada a l'acròpoli de Micenes. La màscara data entre el 1550 i el 1500 aC. Uns 300 anys abans de la vida d'Agamèmnon. Aquest fet suposa qüestionar-se si la màscara i el rostre retratat en ella pertanyen al gran rei. Tot i així, la relíquia ha seguit mantenint el seu nom. Schliemann va descobrir al cap de 3 mesos de la seva investigació, un conjunt de sis tombes de fossa vertical, anomenat el Cercle A. Aquest contenia 18 individus sepultats en una espècie de fosses i un conjunt d'aixovars funeraris.  Les tombes de fosses, eren excavades a terra, a uns 4 o 5 metres de profunditat. Aquestes constaven d'un sòl, parets i sostre.

MITES CURIOSOS

Imatge
Com el títol d'aquesta entrada indica, tractarem de veure un mites interessants, divertits o si més no, curiosos. Començarem amb un mite relacionat amb Ares . Ja tots coneixem qui és Ares/ Mart, oi?                             Actor interpretant Ares  Estic convençuda que sí, tots som molt llestos. Avui voldria explicar una petita anècdota que he trobat sobre Ares i una de les seves relacions amb Afrodita , deessa de la bellesa. Resulta que Ares s'havia tancat amb Afrodita per tenir-hi relacions sexuals . Per assegurar-se que cap persona els interrompís, hi va deixar a la porta a Alectrió, vigilant. Resulta que aquest es va quedar adormit i Helios, el déu del sol, es va colar a l'habitació. Ares, Venus i les tres gràcies , pintura de Jacques-Louis David Només us diré que des d'aleshores Alectrió canta cada matí a les sis del matí en forma de gall . Gall. Podria ser Alectrió? Aquesta no és l'única història div