28 de febrer del 2011

AFRODITA, ÀRTEMIS, DEMÈTER, DIONÍS

Nosaltres hem fet un treball sobre Afrodita, Àrtemis, Demèter i Dionís, i ara us deixem amb el prezzi del nostre treball.

Aquí trobareu la informació més important sobre aquests déus.


EL MITE DE LA QUIMERA

Cos de cabra, cap de lleó i cua de serp.

La Quimera és un animal que té el cap de lleó, cos de cabra i cola de serp. També se la va descriure amb tres caps, el de lleó, un de cabra al llom i finalment un de drac a la cua. La quimera és filla de Tifó i Equidna. Era un monstre molt temible que principalment aterroritzava la ciutat de Lacia. El seu origen es troba a les regions d'Àsia Menor. Amisodares, rei de Caria, la va criar com si fos la seva mascota i va fer de Pàtara el seu lloc. Això va fer que es guanyés l' enemistad amb els pobles veïns perquè semblava que la quimera no estava molt domesticada i atacava els ramats dels altres i a vegades altres persones.

El més aterrador de la Quimera era que, a part de que era molt ràpida, escupía foc per la boca, el qual feia molt difícil de vèncer. Llavors Iobates, rei de Lacia, va demanar a Belerofont que matés a la Quimera però ho va fer amb doble intenció.Una va ser que matés a la quimera i l'altre era desfer-se d'ell perquè havia intentat abusar de la seva filla. A Belerofont li havian parlat molt d'un caball que es deia Pegàs i van dir que era molt bó i que per derrotar a la quimera primer de tot havia de domar-lo.

Belerofont ho va aconseguir, va domar a Pegàs i a partir d'aquí van anar volant per tot arreu fins que van robar a la quimera. Belerofont va ser molt llest i tenia una llança de la qual li va posar plom a la punta. Quan la quimera anava a escupir foc per la boca, Belerofont li va llençar la llança a dins la boca i el foc va desfer el plom i li va cremar tot el ventre a la criatura, provocant-li la mort. La criatura va ser derrotada i tots van tingué la pau.




Cos de cabra, cap de lleó i cua de drac

Per si voleu trobar més informació aquí us deixo unes diapositives:




Fran Lozano
4 ESO

27 de febrer del 2011

JACINT

Jacint era un jove i amic íntim del déu Apol·lo. Era un heroi fill de de Clio i Piero, rei de Macedònia.

Apol·lo i ell s'estimaven molt i passaven llargues hores junts jugant o practicant el tir amb arc. El déu Apol·lo va ser qui va ensenyar-li moltes habilitats com l'arc o la música.

Un dia estaven fent pràctiques de llançament de disc, i desafortunadament, Apol·lo va ferir al seu amic Jacint donant-li amb el disc al cap. El déu Apol·lo es posà pàl·lid i va anar ràpidament a recollir el seu amic abans que caigués a terra. No va poder-hi fer res per evitar que morís, llavors els va convertir en una flor semblant a un lliri, i que porta el nom de Jacint.



















La mort de Jacint
, Jean Broc
















Flor Jacint


Hi ha un altre mite de Jacint que diu que el déu del vent Cèfir, va ser el responsable de la mort d'aquests. Diuen que va fer desviar el disc perquè li tenia enveja a Jacint, que s'estimava molt a Jacint però només tenia ulls per Apol·lo. I el seu final és igual que l'altre mite, que Apol·lo va convertir a Jacint en una flor.

Gràcies a ell es commemora un dels principals festivals espartans. Aquest festival durava tres dies, un dia de dol per la seva mort i els dos últims per celebrar el seu renaixement.


Maria Rodríguez

4t ESO

26 de febrer del 2011

LA TORRE DEL PRETORI FOTOGRAMETRIADA!

El dia 18 d'aquest mes va sortir a les notícies que la torre del pretori de Tarraco serà la primera on s'aplicarà la tècnica de la fotogrametria.


Segons va dir l'alcalde del patrimoni Rosa Rosell i la directora de l'Institut Català d'Arqueologia clàssica, Isabel Rodà, a partir del mes que ve les restes arquitectòniques que es conserven en l'antiga Tarraco romana es sotmetrà a un procés de documentació que permetrà tenir-ne una informació més exacte i fiable a través de reproduccions en tres dimencions. Tot i que aquesta documentació s'anirà fent per parts i no té una data límit





Foto de la Torre del petrori

La història d'aquesta torre va començar a l'any 73 d.C en l'època de l'emperador Vespasià, es va construir un fòrum provincial a la part alta de la ciutat. el seu punt de vista era dirigir la provincia economicament i politicament.

Aquest fòrum s'articulava en dues terrasses, a causa del desnivell del terreny. A la part superior es va situar el recinte de culte imperial, i a l'inferior la plaça de representació, i uns anys més tard es va fer el circ en una tercera terrassa.

En la plaça de representació era on és gestionava tota la província, espais com per ex: Tabularium (arxiu de l'estat), l'arca (caixa de l'estat).

Aquí us deixo aquest power point que ens parla sobre la història de Tarraco i els seus monuments entre ells trobem el Fòrum de la torre de petriori.








Abigail Chang
1r Batx

25 de febrer del 2011

HÈRCULES F.C

Tots coneixem Hèrcules com l'heroi màxim de la mitologia clàssica. Conegut per ser fill de Zeus i Alcema. Hera, esposa de Zeus, caracteritzada per la seva gelosia va enviar dues serps per tal que matessin el fill del seu marit. Era un nen que va soprendre als altres per la força que tenia, ja que va estrangular les dues serps i de petit va matar un lleó amb les seves pròpies mans.

Una de les altres coses que va ser era conquierir a una tribu i com a premi va exigir a Tebas el pagament d'una recompensa. Aquesta recompensa va ser concedir-li la mà a la princesa Megara, amb la qual va tenir tres fills. Hera, mostraba, el odi cap a Hèrcules tornant-lo boig i això li va provocar que matés Megara i els seus fills. Hèrcules va estar a punt de suicidar-se per tots els esdeveniments que havien passat però l'oracle Delfos li va comunicar que seria perdonat si es convertia en servent del seu cosí Euristeu. Euristeu li va imposar una sèrie de reptes i de treballs que havia d'afrontar.





Hèrcules

Però no només Hèrcules és un ésser mitòlogic sinó que també és un Club de Fútbol d'Alacant, de la lliga espanyola anomenat "HÈRCULES F.C". És un equip que ha ascendit després d'estar 13 anys a segona divisió. El fundador del grup es va inspirar en els valors que representava l'heroi mitòlogic Héècules, per donar-li el nom al club.

Actualment podem dir que és un dels equips revel·lació ja que han fitxat estrelles de grans equips com Trezeguet i Dhrente, "estrella" del Reial Madrid. És un equip humil que es manté encara que no és un gran golejador. Actualment es troba en la 15 posició de la graella. És un dels pocs equips que pot presumir d'haver guanyat al líder al Barça amb un 0-2.


Escut "HÈRCULES F.C"

A continuació us deixo un vídeo sobre un dels partits que ha disputat aquesta temporada en primera divisó però no us deixaré la derrota del Barça com he comentat, abans sinó que us deixaré el vídeo de la victoria del Barça amb l'Hércules perquè puguin gaudir tots els culés:



Judith Vázquez
1r Batx

24 de febrer del 2011

MONUMENTS ROMANS A CATALUNYA (II)

TARRAGONA (Tàrraco):

L'any 218 aC les tropes romanes varen arribar a Catalunya, i les tropes de Gneu Corneli Escipió tenien dominades tota la costa dels Pirineus fins al riu Ebre, i per mantenir-ne el control, es van establir en una població Iber, anomenada Kesse, que li varen donar el nom de Tàrraco. Durant els 12 anys següents, aquesta ciutat va passar de ser una petita població a la vora del mar, a una gran base militar.
L'any 19 aC, quan la conquesta d'Hispània havia acabat, l'emperador Octavi August va anomenar Tàrraco capital de la província Tarraconensis.



Planta de la ciutat de Tàrraco


a) La pedrera del Mèdol: Al voltant de Tàrraco hi havien diverses pedreres, d'on se n'extreien pedres per poder construir les muralles, els edificis, etc. La més destacada era la pedrera del Mèdol, a uns 15 km al nord de Tarragona. A les parets de la pedrera, s'hi pot veure perfectament les marques de l'extracció de blocs de pedra que es feia. Una "peça" que ajuda a conèixer la gran magnitud del treball que s'hi duia a terme, és el gran monòlit: una agulla de pedra de 16m d'alçada, que l'anaven tallant a mesura que s'anava fent l'excavació.

L'agulla de pedrera del Mèdol


b) L'Aqüeducte de les Ferreres: També és anomenat Pont del Diable, només és una petita part de l'aqüeducte que duia l'aigua del riu Francolí a Tàrraco. La conducció de l'aigua s'inicia al riu Francolí, i segueix baixant fins arribar al barranc dels Arcs, que es travessa pel Pont del Diable. L'aqüeducte té uns 200m de llargada i arriba als 26 d'alçada. La part de dalt té 25 arcs i la inferior 11, tots ells són de mig punt. És monuments nacional des de 1905, i es creu que va ser construït a l'època d'August.


Pont de les Ferreres

c) Les Muralles: consten d'un sòcol de dues fileres de pedres. Es tracta d'una muralla alta i sòlida, d'una amplada mitjana de 6m i 12m d'alçada. La muralla original era més baixa i tenia cinc torres. Aquesta última data del segle I aC i no hi varen fer torres. La torre Minerva, una de les cinc torres, es va desplomar al 1811, però de seguida es va tornar a refer. Al sòcol hi ha 5 caps humans esculpits, que simbolitzen la protecció del recinte. Més amunt hi trobem empotrat un relleu dedicat a la deessa Minerva, encara que una part està ensorrada, s'hi pot llegir la inscripció següent: M. VIBIO MENRVA (Manius Vibi, a Minerva).

Les Muralles de Tàrraco.

d) El Fòrum provincial i el Temple d'August:
A finals del segle I dC Tàrraco es converteix en una ciutat amb dos fòrums, el de la ciutat (que ja exisitia), i un de nou, destinat a ser el centre religiós i administratiu de la província de tarraconensis.

e) Fòrum de la colònia:
Es trobava a la part baixa de la ciutat, al costat del port. Era anomenat fòrum de la colònia o de la ciutat. Era l'espai més popular de la ciutat, consistia en una gran plaça rectangular, on hi havia els principals edificis religiosos i civils. A una banda hi havia el temple, que inicialment estava dedicat a la Tríada Capitolina i després al culte imperial. A l'esquerre del temple hi havia la basílica, on s'impartia la justícia i es reunien les autoritats de la ciutat.

Fòrum de la colònia de Tarragona


f) El Circ:
Va ser construït entre el 81 i el 96 dC. Té 325m de llarg i 115 d'ample. Però cap a l'any 500 dC sembla que va deixar de ser un lloc important per a la ciuta, estava abandonat i degradat. A l'època medieval, l'àrea del circ, l'anomenàven "el corral", i es va aprofitar l'espai malmès del circ per fer-hi edificis. I aquest fet, ha fet que les restes es mantinguin en molt bon estat.

El circ de Tàrraco

g) L'amfiteatre:
Està situat a l'est de la ciutat i fora del recinte enmurallat. A causa de les males condicions en què s'ha conservat, no s'ha pogut saber les dades de dimensions ni de capacitat. Però si les de l'arena, que són 61.5 x 38m i unes construccions subterrànies, anomenades les fossae i que servien per complementar els espectacles que es duien a terme a la superfície.

A l'extrem occidental, s'ha trobat una pintura mural, on hi havia representada la deessa Nèmesi (protectora del gladiadors i caçadors), i això demostra que hi havia una petita capella, on els gladiadors podien anar a fer les seves oracions.

L'arena estava separada de les grades per mitjà d'un pòdium, un mur de 3.25 m d'alçada, que era una defensa pels espectadors de les feres, i possiblitava una perfecta visió des d'un lloc alt.

La cave, es a dir la graderia, estava dividida en 3 sectors diferents (maeniana), que separava els espectadors segons la classe social a la que pertanyien.


L'amfiteatre romà

h) La torre dels Escipions:

Al nord-oest, trobem la torre, que es tracta d'un monument funerari. Consta de tres parts: un podi inferior, un cos decorat amb dues figures en relleu dle déu funerari Attis, una última part molt degradada, on hi devien anar els retrats dels que hi eren enterrats. Està datat al s.IaC. I no se sap exactament qui hi ha enterrat, però s'hi va relacionar els germans Escipió, morts a la península en una batalla.


La torre dels germans Escipió

i) La Vil·la dels Munts:
Es troba a uns 11 km al nord-est de Tàrraco. No se sap exactament el moment de la seva fundació, però es creu que ja funcionava a la primera meitat del segle IdC. Al segle III aC, va ser destruïda per una part, però no la van abandonar fins al segle VII. Aquesta Vil·la tenia 3 conjunts termals, un no tenia frigidarium el segon no ha estat excavat, i el tercer estava complet.



La Vil·la dels Munts


Aquests són els edificis o monuments romans de Tarragona, i podeu ampliar la informació en aquest web.

Podeu fer una visita virtual:



Mireia Cutura

1r Batx

23 de febrer del 2011

ORFEU I EURÍDICE

Ovidi va escriure diferents obres, d'entre elles, Les Metamorfosis on explica diferents mites de la cultura clàssica mesclats amb algun personatge històric com per exemple, Juli Cèsar. Dins de l'obra Les Metamorfosis, en el llibre hi ha el mite d'Orfeu i Eurídice.



Orfeu i Eurídice eren dos enamorats, però un dia en la boda de Eurídice l'intentaren raptar i s'escapa corrents, en la persecució, Eurídice trepitja una serp la qual la mossega i li provoca una ferida mortal. Orfeu, fill d'Apol·lo, que tocava la lira que li va regalar aquest, va decidir anar a buscar a la seva amada al Hades, primer tocant la lira i convencent a Creont perquè el portés a l'altre banda de la Llacuna Estígia, el barquer embadalit per la música hi va accedir. Després va dormir a Cèrber, també amb el so de la lira.

I finalment es va presentar davant del déu Hades i va suplicar-li que li tornés la seva estimada, Hades, embadalit també per la música d'Orfeu va accedir però amb una condició; Orfeu tindria que portar de retorn a Eurídice però fins que no estigués fora de l'inframón no podia mirar-la, Orfeu va accedir, però quan estava a punt de travessar l'última porta de l'infern no es va poder resistir i la mirà.
Eurídice s'en va anar per a sempre.




Cal dir que hi ha una altra versió que defensa que Eurídice anava caminant pel camp quan, de cop, va trepitjar una serp i que no estava fugint perquè la volien segrestar.

Com a curiositat puc dir que, Orfeu i Eurídice és també una òpera dividida en tres actes i composada per Christoph Willibald Gluck, la qual explica el mite clàssic.


Il·lustració en la partitura de l'òpera Orfeu i Eurídice, París 1774





Podeu mirar com varen representar aquest mite uns alumnes de primer de batxillerat del curs passat, de l'institut de Lliçà d'Amunt:












Ivan Linares
1r Batx

22 de febrer del 2011

EL BALLET D'ESPÀRTAC

L'altra dia vaig trobar una informació que em va semblar curiosa. Un ballet d'Espàrtac.



Espàrtac és un ballet de quatre actes que es va estrenar ae 1956 a Leningrad i que està basat en la vida d'aquest esclau. La coreografia era de Nicolai Volkov i la música d'Aram Kachaturian, compositor rus.


Un lluita de gladiadors


Com ja sabeu Espàrtac era un gladiador que es va revolucionar i va causar greus problemes als romans. Per mala sort, Espàrtac va ser vençut i els esclaus van seguir essent esclaus.



Doncs bé, ara explicaré què pasa en cada un dels actes:

Primer acte: Espàrtac, moribund i crucificat, recorda els principals moments de la seva vida: la seva esclavitud, alçament i fuga després de l'assasinat del seu amic i company, l'Africà.

Segon acte: Espàrtac i el seu exèrcit ataca la ciutat. El capità romà Crasoestà celebrant una orgia quan es veu atacat d'improvist per l'exèrcit de rebels comandat per Espàrtac, que obliga als romans a fugir.

Tercer acte: l'exèrcit d'Espàrtac sembla que guanya la batalla però les tropes romanes es recuperen i donen una gran pallisa als esclaus. Espàrtac, que ja es veu perdut, s'acomiada de la seva dona Flàvia abans que ella aconsegueixi escapar-se.

Quart acte: tornem al començament del ballet. Es veu la Via Appia plena de creus i també es veu Flàvia dolorida per la mort del seu estimat marit, plora per la llibertat un altre cop perduda.

A continuació us deixo un vídeo del ballet on surten dos gladiadors lluitant, espero que us agradi:



Aina Gràcia
1r Batx

21 de febrer del 2011

DESCOBERTA UNA ESTÀTUA DE L'ÈPOCA ROMANA A ISRAEL

Les pluges torrencials que hi ha hagut a Israel, han donat al descobert una estàtua de l'època romana. És una estàtua que sorprèn perquè li falta el cap i una mà, és de marbre blanc i diuen que és la deessa Afrodita (deessa de l'amor). Aquesta va caure des d'una altura de 10 metres en ensorrar-se un penya-segat. El que em sorprèn és que l'estàtua , tot i haver caigut, estigui en perfectes condicions.




Deessa Afrodita



Aquestes pluges a Israel han provocat molts danys en aquests últims mesos i sobretot en zones arqueològiques, però cal dir que també han donat lloc al descobriment de nous tresors, com el descobriment de l'estàtua de la deesa Afrodita. És una estàtua d'una dona vestida amb un toga i unes sandàlies, aquesta va estar soterrada durant anys fins que fa un parell de dies va ser descoberta en un penya-segat d'una ciutat anomenada Ashkelon, situada a 73 km al sud-est de Jerusalem.









Segons expliquen els historiadors aquesta estàtua te entre 1650 i 1800 anys d'antiguitat i mesura 1,2 metres, és una escultura molt curiosa perquè li falta el cap.




Estàtua trobada a Israel






L'arqueòleg Yigal Israeli, que treballa en el departament d'Autoritat d'Antiguitats d'Israel a Ashkelon afirma que l'estàtua es trobava a l'entrada principal d'una antiga casa de banys romans, a més a més diu que juntament amb l'estàtua es van trobar seccions de sòl de mosaics de colors, però aquests desgraciadament van ser destrossats per els danys que havien provocat les pluges. Yigal Israel també afirma que l'estàtua va caure des d'una altura de 10 metres però això no va ser el motiu perquè perdés el cap, sinó que fins i tot declara que en l'època romana ja li faltava.

El que més m'ha sorprès és que qui ha descobert aquesta estàtua va ser un vianant, que va avisar les autoritats.

Aquí us deixo alguns vídeos sobre les pluges torrencials que va patir Israel i un altre vídeo que parla sobre l'estàtua que ha estat descoberta:




Cliqueu aquí per veure el vídeo de la notícia sobre el descobriment de l'estàtua romana a Israel.


Judith Vázquez
1r Batx

20 de febrer del 2011

ÍTACA I LLUÍS LLACH


Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d’aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.
Tingues sempre al cor la idea d’Ítaca.
Has d’arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l’illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses.
Ítaca t’ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Ítaca
t’hagi enganyat. Savi, com bé t’has fet,
sabràs el que volen dir les Ítaques.


Més lluny, heu d’anar més lluny
dels arbres caiguts que ara us empresonen,
i quan els haureu guanyat
tingueu ben present no aturar-vos.
Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny de l’avui que ara us encadena.
I quan sereu deslliurats
torneu a començar els nous passos.
Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara ja s’acosta.
I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes.


Bon viatge per als guerrers
que al seu poble són fidels,
afavoreixi el Déu dels vents
el velam del seu vaixell,
i malgrat llur vell combat
tinguin plaer dels cossos més amants.
Omplin xarxes de volguts estels
plens de ventures, plens de coneixences.
Bon viatge per als guerrers
si al seu poble són fidels,
el velam del seu vaixell
afavoreixi el Déu dels vents,
i malgrat llur vell combat
l’amor ompli el seu cos generós,
trobin els camins dels vells anhels,
plens de ventures, plens de coneixences.

Kavafis


Un dia mirant la televisió... Vaig tornar a trobar una cançó relacionada amb el món clàssic. Van posar-ne un trosset a TV3 i buscant, vaig descobrir que es diu El viatge a Ítaca de Lluís Llach.


Itaca és una illa de Grècia, situada a les illes Jòniques. Va ser el lloc on va néixer Odisseu i és famosa pels fets narrats als poemes d'Homer i a l'Odissea. Quan Ulisses va matar al minotaure, i en ntentar tornar cap aquesta illa, els déus van fer mil i una estratègies per no deixar-lo tornar. Mentrestant, Penèlope l'esperava allà, teixint i desteixint.

La lletra del poema parla del viatge d'Ulisses, dels seus intents per tornar, però en realitat fa una metàfora, explica l'idealitzat camí de la vida. Tothom hauria de seguir aquest exemple. És un poema per agafar forces per la vida i molta gent coincideix que funciona per seguir endavant.


És un poema d'un escriptor grec anomenat Kavafis. Lluís Llach el va traduir i va composar els acords musicals.

Espero que us agradi:


El viatge a Ítaca - Lluís Llach


A més, com sempre, els nostres amics del Polònia s'han encarregat de fer-ne una versió un pèl peculiar de la cançó i de la història amb Lluís Llach:




Quina interpretació faríeu de la lletra del poema de Kavafis?

Anna Solà

4rt ESO

19 de febrer del 2011

ELS DÉUS GRECS TAMBÉ FORMEN PART DELS VÍDEOJOCS

God of War ("Déu de la guerra") és un videojoc d'acció i aventures desenvolupat per SCEA i distribuit per Sony Computer Entertainment.

El joc narra les aventures de Kratos, un general espartà al servei dels déus grecs. La trama del joc gira entorn de la hybris de Kratos en revelar-se contra els déus i el seu propi destí i Nèmesi a la qual es veu sotmès, estan així en la constant relació amb la literatura clàssica. Tot i això el cas de la hybris de Kratos no només és castigada sinó que li suposa una victòria i un destí millor del que ell mateix va preveure. Kratos és el destructor dels déus.












Kratos






Albert Viaplana
1r Batx

18 de febrer del 2011

HÈRCULES I EL CÉRVOL CERENITA III

Seguint amb les proves que va haver de realitzar Hèrcules, la tercera va ser la del Cérvol Cerenita. L'heroi havia de capturar viu aquest cérvol consagrat per Àrtemis, la deessa de la cacera. Aquesta havia intentat capturar cinc cérvols pel seu carro i Cerenita era l'única que havia aconseguit fugir.



Àrtemis i el cérvol en una estàtua del Louvre de París


Hèrcules havia de portar el cérvol a Micenas i lliurar-lo a Euriseu.





I ens podem preguntar... tenia alguna cosa d'especial? Doncs sí, resulta que l'animal tenia les banyes d'or i les peülles de bronze, que li permetien córrer molt ràpid.




Hèrcules

Finalment, després de perseguir-lo durant molt de temps i cansar-lao quan l'animal va parar a beure aigua, va ser l'ocasió del nostre heroi per capturar-lo viu i portar-lo a Euriseu.



Espero que us hagi agradat la història.


Artur Bossy

1r Batx

17 de febrer del 2011

PANEM ET CIRCENSES

PANEM ET CIRCENSES és una locució llatina projectiva, es defineix com la pràctica d'un govern per mantenir content el poble romà , és dir aquesta locució significa "pa i circ" ve a dir que mentre a la gent del poble li donen el que vol, menjar i diversió, no és revoltarà contra el govern per tots els problemes que tenen, com ara la crisi.


Juli Cèsar manava regalar blat i entrades de circ als més pobres que venien a ser unes dues-centes-mil persones del poble.



Aquesta fase va ser inventada pel poeta romà Juvenal.

Ha estat reconeguda per molt llocs del món i s'ha traduït en diferents idiomes:

Català : "pa i circ "


Anglès: " bread and circuses


Italià "pane e circo "


Alemany: "Brot und Spiele"


Francès: "Du pain et des jeux"


Portuguès:" Pão e circo"


Gallec : "Pan e circo"


Luxemburg: "Brout a Spiller"


Finès: "Leipää ja sirkushuveja"


Aquí us deixo un vídeo sobre la pel·licula "Gladiador" on es veu reflectida la locució panem et circenses a les grades del colisseu romà, en plena actuació dels gladiadors




Sandra Solé
4r ESO

16 de febrer del 2011

ELS AQÜEDUCTES

Els romans, consideraven l'aigua com un bé essencial per ells i les seves ciutats. Per això van fer una obra pública que permetia transportar l'aigua des de les fonts d'on provenia fins a les ciutats.

Els aqüeductes consistien en un
canal cobert, fet per pedra, per on passava l'aigua gràcies a una lleugera pendent. Aquest canal podia estar per sobre del terra o soterrat. Quan arribava a la cuitat, s'enlairava i es veia el que nosaltres tenim com a concepte d'aqüeducte.

Un exemple d'aqüeducte podria ser el aqüeducte dels Miracles de Mèrida. De construcció del segle XVI. És un dels més coneguts, té més de deu quilòmetres de construcció, per tal d'aprofitar la trajectòria provenen de l'aigua del pantà de Prosèrpina, ja que la cuitat es troba a uns 5 km de distància. Es diu aqüeducte dels Miracles ja que els ciutadans pensaven que era tot un miracle que després de guerres i tant temps no s'hagués destruït.


Aqüeducte dels Miracles de Mèrida

Un altre exemple podria ser l'aqüeducte de les Ferreres de Tarragona. Duia aigua del riu Francolí cap a l'antiga ciutat de Tarraco. És un dels aqüeductes més monumentals i el més important de Catalunya. No es coneix la data exacte en que es va construir, però els investigadors pensen que es molt probable que el comencessin a fer en el segle I dC, en l'època de l'emperador August. Aquest aqüeducte es va utilitzar fins a l'edat Mitjana. Va ser restaurat al segle X i més tard al segle XVIII.


Aqüeducte de les Ferreres a Tarragona







Meritxell Vives

4t ESO

15 de febrer del 2011

EL NAIXEMENT DE VENUS

Els orígens d'aquesta deessa no són gaire clars, però segons la llegenda més coneguda, Venus va néixer de l'escuma del mar quan Saturn va tallar els genitals del seu pare Urà i els va llançar el mar.

El naixement d'aquesta deessa ha estat interpretat per força pintors, però l'obra més coneguda és El naixament de Venus de Sandro Botticelli.


El naixament de Venus, Sandro Botticelli



composició del quadre


Botticelli immortalitza el moment de l'arribada d'aquesta deessa a l'illa de Xipre, consagrada al seu culte, empesa pel Zèfir i per la brisa Aura, que estan entrellaçats en una bona abraçada. Venus apareix en el centre de la composició dins d'una gran petxina.

Els seus llargs cabells rossos cobreixen les seves parts més íntimes mentre que amb el braç dret intenta tapar-se el pit. A l'altre costat hi ha un altre de les Hores, les deesses de les estacions. És la Primavera, porta la capa adornada amb motius florals i llença roses a Venus
.


Edu3.cat










Us sonen aquests personatges? creieu que representen bé el mite?






Nadine Alexandri
4t ESO

14 de febrer del 2011

ELS SIMPSON I L'ODISSEA

L'altre dia, estava mirant la televisió i vaig veure una cosa que em va tornar a recordar el món clàssic...

Els Simpson, una altra vegada classicats! Van fer una paròdia amb Homer com l'Ulisses de l'Odissea, la Marge com a Penèlope i Bart com a Telèmac! El capítol es diu Historias del Dominio Público i pertany a la tretzena temporada dels Simpson. Està fet en tres capítols separats, tots molt interessants!




El primer capítol de la història comença quan Homer explica aquesta història als seus fills Bart i Lisa. Ulisses porta un caball de fusta al rei de Troia, que és Ned Flanders.

Homer (fent d'Ulisses), Lenni, Karl, el professor Frink i Apu vencen als troians i guanyen la guerra. Ulisses es nega a sacrificar una ovella cap als déus (que són l'alcalde Quimby, Barney i el capità McAllister) i s'enfaden amb ells. Posidó ( el capità McAllister) s'enfada, i condueix el vaixell d'Ulisses cap a les Sirenes (que són Patty i Selma) , i visiten Circe, que els transforma en porquets i Homer se'ls menja. Circe li ordena que travessi l'Hades per anar a trobar a la seva dona. Quan arriba allà mata als pretendents de Marge ( Disco Stu i altres).


Aquí podeu veure un fragment del capítol: Marge i els seus pretendents.




Per saber-ne més...


Heu après mai res clàssic mirant la televisió? I amb els Simpson?


Anna Solà
4t ESO

13 de febrer del 2011

LA VIA APPIA





La via Appia

La via Appia és la calçada més ben conservada i més coneguda del món, va ser construïda per a transportar tropes, però actualment és un lloc molt bo per anar a passejar i estar en contacte amb la història i la natura. Va ser la primera i més important calçada romana, va ser construïda al 312 a.C per a la comunicació entre Roma i Càpua.

Fa uns 540 km de longitud i uns 8 m. d'amplada (estava pensat perquè poguessin passar dos carros alhora en sentits diferents), està construïda amb pedra basàltica i té unes aceres d' 1m d'amplada a cada costat.

Als voltants de la via hi tombes, sepulcres i altres monuments funeraris, a causa de l'existència d'una llei que prohibia els enterraments dins de la ciutat. Són de destacar les tombes de Cecíla Metella o del filòsof Séneca.



Després de la caiguda de l'imperi la via Appia deix d'utilitzarse, un temps després el papa Pío VI decideix reconstruir-la. Tant Napoleó com Mussolini aprecien també la grandesa de la via Appia i van acabar de reconstruir-la.


La via Appia va de Brundissum a Roma, passant per 53 pobles i ciutats de l'imperi.

Mapa del recorregut de la Via Appia


Aquí podem veure un vídeo on apareixen diferents trams de la Via Appia, generalment dels voltants de Roma.






Àngel Enrich

4t ESO

12 de febrer del 2011

"SPARTACUS" SANG, SUOR I SORRA

Cuatro emetrà molt aviat la nova sèrie, Spartacus ambientada en l'antiga Roma.
Espartac, segons fonts de l'antiga Roma, va ser un gladiador rebel que va dirigir la rebelió més important contra la república romana, va ser coneguda com la III Guerra Sevil o Guerra d'esclaus .


La sèrie ens mostra la vida d'Espartac des de la seva captura a mans romanes, el seu pas per la escola de gladiadors , fins la rebelió i la fugida juntament amb els seus companys gladiadors.


lluita d'Espartacus




La sèrie no només ens mostra la vida d'Espartacus , sinó també la connivència entre els gladiadors i el tracte que reben.


Us deixo una petita introducció d'aquesta sèrie








Sandra Solé
4r ESO

11 de febrer del 2011

EL RAPTE D'AMFITRITA

Amfitrita era una nereida, filla del déu del mar, Nereu. Aquest, diu la llegenda ,que va tenir cinquanta nereides i les més conegudes eren Amfitrita, que es va convertir en l'esposa de Neptú i Tetis, la mare del famosíssim heroi de la guerra de Troia, Aquil·les.

Neptú era un home fort i rampellut. Sovint l¡ agafava uns atacs de còlera on provocava tempestes marines i feia naufragar a alguns dels navegants. Neptú era més temut que estimat. Va demanar matrimoni a Amfitrita, però aquesta corregué a amagar-se al fons del mar, on uns dofins la van raptar i la van portar a Neptú i la va fer la seva esposa.


Van tenir diversos fills i un dels més famosos és Tritó que va assolir el mateix cos de la seva mare (mig cos en forma de peix). Anunciava la seva presència tocant un cargol marí molt gran.



Neptú i Amfitrita, Jacob de GheynII


Aquest llegenda us recorda alguna cosa?
(sèries, pel·lícules, etc.)
- A mi, particularment, em recorda la pel·lícula ''La Sirenita''. Tot relacionat amb el mar és el que em fa recordar. Particularment Amfitrita em recorda a la protagonista sirenita i Neptú al seu pare. També tot el que hi ha en el quadres del cargols de mar, petxines, etc, ajuden encara més a la recordació d'aquesta famossísima pel·lícula!


Sandra Sola 4t ESO

10 de febrer del 2011

ARETES DE ESPARTA

Fa poc que han tret un llibre, es titula: Aretes de Esparta.


Imatge de la portada del llibre

Aquest llibre tacta sobre la história d'Esparta, precisament en el any 432 a.C.
La protagonista és una dona gran, que es diu Aretes. Aquest explicarà la seva vida, i farà referència a la forma de viure, de pensar dels espartans. Però també explicarà diferents batalles com la dels perses que van ser expulsats de Grècia.

Pel que fa Esparta, pertenyia a l'antiga Grècia, concretament situada a la península de Poloponès a la vora del riu Eurotes.

Aquesta ciutat tenia un exèrcit immens, i va ser molt important després de la batalla de les Termòpiles. Tot i que va ser derrotat per l'exèrcit d'hoplites.



Imatge dels Espartans més el mapa

I si voleu llegir el primer capítol d'aquest llibre, cliqueu aquí.

Pel que fa a l'autor, Lluís Prats, no només ha escrit aquest llibre, sino que també va escriure'n un que es titula: Veni, Vidi, Vici. un títol amb locució llatina que va fer servir el general i cònsul romà, Juli Cèsar, que vol dir : he vingut, he vist i he vençut.


Podeu mirar aquesta presentació per saber més sobre Esparta:


Abigail Chang
1r Batx

ELS CONCURSANTS D'OT 2023 SI FOSSIN DÉUS DE L'OLIMP

El passat 19 de febrer va ser la final de la dotzena edició d'Operación Triunfo. Des de finals de novembre, per les xarxes socials, nomé...

Popular Posts