15 de desembre de 2017

L'ACRÒPOLIS, LA IMATGE D'ATENES

Majestuós, bell, gegant, històric, fantàstic... són molts els adjectius per definir l'Acròpolis d'Atenes, un monument construït durant l'època micènica i que ha esdevingut la imatge de la capital de Grècia per excel·lència. Situat a la part alta de l'antiga Atenes, gran part del temple ha estat restaurat excepte les columnes i les zones que l'envolten.


L'Acròpoli d'Atenes, una construcció imponent

Per trobar el primer rastre dels humans que va passar per l'Acròpolis ens hem de remuntar al Neolític. Però no és fins a l'època micènica, el segle XV aC, quan la zona de l'Acròpolsi comença a agafar importància: s'hi va construir la primera muralla de la història de l'àrea d'Atenes. Aquesta muralla, però, actualment, no existeix.


El que resta actualment de l'Acròpolis és molt posterior a la muralla. Pèricles, el segle V aC, durant el seu govern, va fer traslladar el tresor de la confederació de Delos a Atenes, i amb aquest fons es va construir el conjunt monumental,les restes del qual encara es conserven. L'arquitecte de les obres de construcció l'Acròpolis va ser Fídies.

Vistes actuals de l'Acròpolis sobre la ciutat d'Atenes, situat en un turó amb una àmplia visió de la capital grega
LES FUNCIONS DE L'ACRÒPOLIS

El nom d'Acròpolis en grec significava "ciutat alta", i antigament tenia dos funcions: d'una banda, tenia una funció defensiva i de vigilància sobre Atenes, i per l'altra tenia la funció d'acollir els principals llocs de culte i a les persones amb més poder polític i religiós.

L'Acròpolis, doncs, era un dels centres neuràlgics d'Atenes per moltes raons i era, per un atenenc, un motiu d'orgull. De fet, actualment, l'Acròpolis per molts grecs i atenencs encara és tot un símbol de país que demostra el poder i l'empenta que va tenir el seu país en el passat.

QUÈ EN RESTA DE L'ANTIC CONJUNT MONUMENTAL?

Les investigacions i les excavacions arqueològiques han resultat en moltes restes de l'època micènica, però el descobriment més destacat va ser la trobada de les restes de l'Acròpolis anterior a Pèricles, amb la famosa col·lecció de kórai, escultures arcaiques femenines, i els relleus dels dos frontons successius del Partenó, que van donar molta informació sobre l'antic art grec. Tot el conjunt que no es pot veure en l'actual Acròpolis es pot observar en el Museu de l'Acròpolis.

Per saber més informació sobre el passat i el present d'aquest fantàstic monument, us recomano gaudir d'aquest vídeo:



Ferran Gil
1r batx

14 de desembre de 2017

MISTERIS A L'ANTIGA ROMA

Des de la fundació de Roma i al llarg de tot el seu imperi, es van donar diversos successos considerats 'misteriosos', degut a que no tenien cap explicació lògica.

El primer de tots aquests va ser l'any 721 a.C., quan segons els sacerdots, del cel va caure un escut de bronze.

Uns segles més tard, al 355 a.C., les cròniques van registrar l'enorme caiguda d'un aeròlit (meteorit constituït per silicats) de 30 metres cúbics.

A l'any 106 a.C., segons Juli Obseqüent narra en la seva obra Prodigiorum Liber, es va sentir enrenou al cel i va semblar que d'ell en queien javelines. "Va haver-hi una pluja de sang quan a Roma va ser vista una torxa al cel...".
Tres anys més tard, d'acord amb aquest mateix autor, va succeir un fet semblant: "La Lluna, amb una estrella, va aparèixer de dia des de l'hora tercera fins la setena. Es va produïr foscor i va ploure llet al camp de votiu".

9 d.C., quan un llamp insòlit va arribar al camp del Temple de Mart. Quan el foc va parar, els habitants de Roma no podien creure's el que cobria la superfície del terra: eren llagostes. Ningú no les va tocar, però, degut a que van pensar que era una senyal de mals pressentiments.

Lycosthenes assegurava que a l'any 71 d.C. es van veure dos 'sols' alhora, dels quals un d'ells era prim i pàl·lid, i l'altre net i poderós.

Al 98 d.C., va dir que una torxa ardent es va poder observar creuant el cel, i de sobre va caure. Al costat del Sol, un 'escut incandescent' va creuar el cel de Roma després que arribés per l'oest i s'allunyés després cap a l'est.

Un dels fets més estranys de tots els que es van produir en l'època Romana el relata Dio Cassius en la seva Història Romana. El data l'any 174 d.C.. En aquell moment les tropes de Marc Aureli s'enfrontaven als quadrí: "Una legió sencera de cristians orà pel seu déu, qui immediatament els escoltà fulminant l'enemic amb els seus llamps i alleujant a la vegada els romans amb intensa pluja."

Aquests són els fets que he trobat més interessants, encara que segons he llegit, hi va haver més d'una vegada que un objecte en flames creuava el cel, i això va ser observat en èpoques molt diferents, fet que em porta a pensar que sí podria ser possible l'autenticitat d'algun d'aquests successos.

A continuació us deixo un vídeo on podeu escoltar més relats d'aquest tipus i fins i tot escoltar versions diferents d'alguns dels que he esmentat:

Marta Orte
1r Batx

13 de desembre de 2017

LA MALEDICCIÓ DE CASSANDRA

Cassandra, un personatge mitològic poc conegut, va patir una maledicció: podia veure el mal però no podia fer res per evitar-ho, la frustració de qualsevol mortal. Aquest va ser el destí de Cassandra durant la Guerra de Troia.

Cassandra era filla dels reis de Troia: Príam i la seva dona Hècuba. Formava part de la reialesa troiana. Era jove, però ambiciosa, i el seu objectiu era obtenir un do. Per això, resava dia i nit al déu Apol·lo, perquè li concedís el poder de la clarividència i així poder predir el futur.

Apol·lo es va enamorar de la jove així que va decidir atorgar-li el seu desig a canvi del seu amor. Cassandra, per sorpresa per a Apol·lo, va refusar el seu amor, cosa que el va fer enfadar. Ell, al veure's humiliat per una mortal, va decidir maleir-la. El seu càstig va ser el següent: ella podia endevinar el futur però no podia evitar-ho ja que mai ningú la creuria.
Cassandra
Poc després es va iniciar la Guerra de Troia, produïda per el rapte d'Helena per part de Paris. Cassandra va advertir als reis i al poble el que succeiria, però tal com Apol·lo havia imposat, ningú la va creure. Amb Laocoont, va intentar impedir que acceptessin el famós cavall de fusta pels troians el qual ocultava, a dins, l'exèrcit grec. Tot i així, tal i com havia maleït Apol·lo, els seus esforços no van servir per a res: ningú li va fer cas. A més a més, també va predir la mort del propi Laocoont però, tal i com va passar amb el cavall de fusta, ningú li va prestar la més mínima atenció, i a més a més, se la va considerar una llunàtica.

Ayax capturant a Cassandra
Quan la ciutat va ser vençuda pels grecs, va intentar anar a refugiar-se al temple d'Atena amb l'esperança de que mai més ningú la trobés. Tot i així, Aiax la va descobrir i se la va emportar al campament grec. Una vegada allà, els grecs es van repartir tot el que havien guanyat amb la seva victoriosa conquesta i Cassandra, va ser entregada al rei Agamemnon el qual la va convertir en la seva amant i esclava.


Poc després, Cassandra va preveure la mort del rei juntament amb la seva si aconseguien tornar a Grècia. Però, com era d'esperar, tal i com havia dit Apol·lo, ningú la va tenir en compte i els seus esforços no van servir. I finalment, tal i com ella havia predit, quan van arribar a Grècia, van ser assassinats per Clitemnestra, la l'esposa del rei.

Helena Osset
1r Batx

12 de desembre de 2017

L'HOMOSEXUALITAT I EL COMPLEX D'AQUIL·LES

Juntament amb Hèracles, Aquil·les, fill de Tetis i Peleu, és considerat el prototip d'heroi grec. Segons la mitologia grega, Tetis, la seva mare, el va submergir al principal riu de l'Hades, l'Estígia per fer-lo invulnerable a qualsevol arma, però que mentre ho feia l'agafava pel turmell, que mai va arribar a mullar-se i que, per tant, es convertí en l'únic punt vulnerable de l'heroi. Avui en dia l'expressió Taló d'Aquil·les fa referència la punt vulnerable d'una persona pel que fa al caràcter o destresa

Altres versions diuen que Tetis el submergí en foc esperant que el seu fill, Aquil·les es tornés immortal com ella però que el seu marit, Peleu, rei dels Mirmidons va entrar a l'habitació i la va interrompre. Furiosa, la mare del nen tornà a la seva antiga estança, l'oceà. Així, el nen acabà sent criat per Quiró, un vell centaure amic del seu pare, Peleu. Es diu que Aquil·les corria més ràpid que els cérvols salvatges. Va créixer i es va convertir en l'heroi més valent, hermós i ràpid de tots els herois. 

LA CÒLERA D'AQUIL·LES 
La Ilíada d'Homer es centra en un dels episodis que es produïren en el darrer any de la Guerra de Troia amb Aquil·les com a protagonista. Després d'un episodi en el que es baralla amb Agamèmnon, Aquil·les es retirà a la seva tenda i es negà a combatre contra els troians. La mare d'Aquil·les, Tetis, veient l'imminent derrota de l'excèrcit grec decideix demanar ajuda a Zeus, aquest lio concedeix la victòria als troians però deixa a Aquil·les al marge de la lluita. El cap de l'excèrcit grec, Agamèmnon, desesperat, li envià un ambaixador a Aquil·les demanant-li que lluités al seu costat, el seu fidel amic i cosí Pàtrocle. Aquest, sense poder resistir, va prendre posició en les files de batalla i acabà morint a mans del fill de Príam, Hèctor. Aquil·les profundament dolgut, sortí al camp de batalla i acabà assassinant a Hèctor.



Tetis demanant ajuda a Zeus - Jean Auguste Dominique (1811)


Aquil·les plorà atacat pel dolor de la mort i en el moment que li van portar el cos de Pàtrocle no va deixar que l'enterressin i pel contrari es llançà a sobre seu rodejant-lo amb els braços. La seva mare, Tetis, el consolà dient-li "Fill meu, quant de temps ploraràs amb la mirada perduda de pena, sense menjar ni dormir? Jeure amb dones i enamorar-se d'elles també és bo". Però Aqui·les no podia pensar en un altre cosa que no fos el seu company, a qui recriminà amargament el haver jugat amb la seva pròpia vida "No vas tenir consideració de la meva reverència a les teves cuixes, ingrat a despit dels nostres molts petons". 

Poc després Aquil·les acabaria morint a mans de Paris, germà d'Hèctor, qui foradà amb una fletxa guiada pel déu Apol·lo el taló d'Aquil·les. L'ànima de l'heroi s'uní a la del seu estimat en els Camps Eliseus. Les seves cendres es es van barrejar en una urna d'or i van ser enterrades pels grecs en una tomba comú. 




Pàtrocle - Jacques Louis-David (1780)
Aquil·les plorant la mort de Pàtrocle - Gavin Hamilton

L'HOMOSEXUALITAT

El terme que avui dia coneixem com a homosexualitat, no és aplicable a la Grècia clàssica ja que, la passió i l'amor eròtic entre dos home adults era considerada inútil i ridícula, però en canvi l'amor per definició dels homes a l'antiga Grècia era aquell entre un home adult i un de jove.

Aquest tipus de relació inclús era considerat un deure social. Es tractava, com ja he mencionat abans, de la relació entre un home (erastes) i un jovenet adolescent (eromenos). No hem d'oblidar que en aquell temps les opinions també estaven dividides a favor i en contra de la sexualitat entre homes. La paraula grega per definir aquest amor entre homes era paiderastia (paraula de la qual deriva pederàstia).


A l'entorn social podem apreciar com l'home grec havia de casar-se i tenir fills però també havia de tenir relacions afectives i sexuals amb altres homes com a complement necessari. Tots els grecs coneixien l¡història de Zeus amb Ganímedes, per exemple. O la d'Apol·lo i Jacint. No es tractava d'un tipus d'amor del qual no se'n pogués parlar, sinó que pel contrari se'n feia ostentació. Es tractava d'una necessitat social de la qual no es privaven ni poetes ni filòsofs grecs. 

Zeus i Ganímedes - Anton Raphael Mengs (1758/59)

Home oferint diners a un jove a canvi de sexe

Mort de Jacint - Jean Broc (1771-1850)
EL COMPLEX D'AQUIL·LES
a La Ilíada se'ns presenta un Aquil·les profundament dolgut per la mort de Pàtrocle. Aquest dolor s'entén, òbviament, perquè es tractava de dos amants. En l'actualitat, hi ha homosexuals que prefereixen ocultar la seva orientació sexual sota una aparença d'heroisme o d'invulnerabilitat, apel·lant en tot moment a la seva virilitat. És en aquest moment que podem parlar del complex d'Aquil·les, apel·lant a aquesta actitud defensiva i fins i tot violenta a la qual es referirà l'escriptor francès Pierre Audiat per primera vegada en la història.



Angie Pérez
1r BATX

11 de desembre de 2017

LA POLÍTICA GREGA ACTUAL

Tot i que la informació política d'aquestes setmanes està molt centrada en Catalunya i la Unió Europea, Grècia va ser el centre de totes les mirades l'any passat i fa dos anys després de la convocatòria de dues eleccions generals i un referèndum que van fer trontollar la UE i el mateix país grec, que va patir un corralito i va fer arribar al poder del país a Alexis Tsipras, representant d'un partit d'extrema-esquerra anomenat SYRIZA que va deixar els partits tradicionals totalment apartats del poder.

Alexis Tsipras, el candidat i Primer Ministre de Grècia per SYRIZA

Una societat molt empobrida, un percentatge d'atur molt alt (d'un 60% entre la població jove) i, per tant, una població enganyada pels governs dels partits tradicionals, van donar una victòria històrica a un partit, SYRIZA (Coalició d'Esquerra Radical), que s'autodefinia com a contrari a la troika, és a dir, contra el poder de la Unió Europea.

Aquestes eleccions, no només van portar als partits més radicals a ser un nou fenomen a Europa, sinó també va dur a la reflexió a la ciutadania europea: s'havien de continuar votant a aquells partits que sempre havien governat i que, corrompent i mal governant havien dut al poble a la ruïna econòmica?

Els resultats van ser aclaparadors per SYRIZA, que es va quedar a pocs escons de la majoria absoluta. A més, Nova Democràcia i el PASOK (equivalents a PP i PSOE, respectivament), els partits tradicionalistes, es van ensorrar: Nova Democràcia, el partit que governava, va quedar en segona posició i va perdre gairebé la meitat dels seus diputats; mentre que el PASOK, partit que va dur a Grècia a la ruïna econòmica feia deu anys, havia perdut, des de llavors, gairebé tres milions de vots i tots els seus diputats; és a dir, el partit va esdevenir anecdòtic. Cal destacar, també, l'arribada del partit neonazi que va entrar amb força convertint-se en la tercera força parlamentària.
Eleccions 2009: el verd és el PASOK, el Blau ND i el salmó SYRIZA
Eleccions 2015: el PASOK esdevé gairebé anecdòtic i SYRIZA és el partit destacat. El color negre representa el partit neonazi
CORRALITO - DES DEL 29 DE JUNY DEL 2015 FINS EL 3 D'AGOST

Amb les eleccions a la butxaca i amb el nou govern, SYRIZA i Tsipras van iniciar el mandat amb unes expectatives incertes. 
Les negociacions entre Grècia i la troika europea per resoldre l'ampli deute que tenia el país grec (1600 milions d'euros) cada cop empitjoraven fins al punt que van acabar fracassant.  Unes negociacions fracassades duien a Grècia a l'abisme, ja que ningú més a part de la UE era capaç de pagar el deute. És en aquesta situació econòmica gravíssima i una societat encara més empobrida com el president va anunciar que els bancs i les institucions financeres del país quedarien tancats i que s'imposaria un control de capitals, és a dir, que s'imposava un corralito de forma indefinida.


Davant la por de perdre els seus estalvis, els grecs van sortir a corre-cuita cap als bancs a retirar els seus diners
Les regles del joc imposades pel govern grec eren: només es podien treure 50€ per persona i dia, quantitat que va anar augmentant fins el dia que es va donar el corralito per acabat: el 3 d'agost. Dia en què bancs i borsa van obrir i van tornar a la normalitat.

EL REFERÈNDUM DEL MES DE JULIOL DE 2015 I LES ELECCIONS DEL SETEMBRE

Durant el corralito, el dia 5 de juliol, es va celebrar un referèndum per decidir si s'acceptaven les condicions de la troika després del fracàs de les negociacions. El resultat del referèndum va ser, contra tot pronòstic, molt favorable al govern.


Una bona participació i un resultat aclaparador en contra de la troika, van donar a SYRIZA les possibilitats de guanyar les eleccions del setembre

Com que era un resultat totalment excepcional, el govern va convocar unes eleccions pel 20 de setembre de 2015 per reafirmar la seva posició dintre el poder grec. Davant d'aquesta situació, SYRIZA va fer una campanya molt contundent en contra de la troika que, juntament amb el referèndum, li va donar moltes possibilitats de repetir victòria. I així va ser:


Una victòria aclaparadora
Tsipras va aconseguir una victòria molt important i àmplia, fet que el van portar de nou a presidir el govern de Grècia. Els partits tradicionalistes van continuar el seu declivi, i els neonazis van aconseguir pujar tan en vots com en escons.

Les eleccions del setembre van donar la composició parlamentària que hi ha avui actualment. Cal recordar, però, que a Grècia la situació sembla estar més calmada tot i que les enquestes donen a SYRIZA un davallada molt important i, curiosament, un nou ascens del PASOK i Nova Democràcia, els dos partits tradicionalistes. 

Amb la situació actual, tot és incertesa i el que pugui passar a les pròximes eleccions és, sens dubte, inexplicable.

Ferran Gil
1r Batx

8 de desembre de 2017

COM VESTIEN ELS ROMANS?

Introducció:
els romans acostumaven a vestir-se amb roba ampla i força còmoda, tot i així hi havia força diferència en la manera de vestir, tot variava de si erets: home,dona,nen i sobretot de la classe social en la què vivies.


ELS HOMES VESTIEN MOLT DIFERENT DE LES DONES:
Parlant de la vestimenta els homes podien anar de dos estils diferents, o amb túniques llargues fins els peus cobertes amb un mantell llarg agafat per una agulla o túniques curtes just per sota del genoll rivetejades amb un fil decoratiu. tenien aquestes dues opcions a causa de les estacions de l'any, però aquest privilegi només els podien gaudir una sèrie de homes, depenent de la classe social, ja que com més classe social, els pobres duien de llana fosca i tela més espessa, mentre que els rics la duien de colors clars i de tela més fina.

vestimenta dels homes
En canvi les dones sempre anaven en túniques llargues de lli . decorades amb sanefes o teixits amb fil de color, per sortir el carrer portaven l'estola,que era un vestit llarg fins els talons,normalment casi totes les teles només eren lli o seda, per els més privilegiats que era importada d'altres paisos.
Quant feia fred hi havia molts tipus de mantells, però el més solemne era un anomenat pal.la, que era una gran peça de tela, que podia ser rectangular o quadrada que es podia posar de diverses maneres.
vestimenta de la dona
La roba interior també era important i els homes i les dones portàven diferentes peces...
roba interior dona


roba interior home

Aqui podem observar com la vestimenta de la roba interior dels homes i les dones són completament diferentas..

Homes: els homes utilitzaven molt un estil peculiar
"subligaculum campestre", sobretot era molt utilitzat en la estació d'estiu tot i així a l'hivern també s'utilitzava molt.

Dones:en aquella época els homes preferien les dones amb pits petits, ja que era símbol de bellesa, per això la roba interior de la dona estava creada per donar la sensació de més bellesa.Els subjectadors més utilitzats eran els
"mamillare" que el que feia era cobrir els pits i presionar-los per evitar que creixessin.

Els pentinats de les dones: era dur el cabell larg, sempre recullit i normalment recollit derrera el clatell.

pentinats típics de l'època

Podeu trobar més informació a vestimenta romana


Nora Prado
4t ESO

6 de desembre de 2017

LA SOCIETAT GREGA

La societat grega era esclavista, per tant, era molt desigual. Hi havia dos grups de persones: els lliures i els esclaus.

Els lliures no pertanyien a ningú i podien ser propietaris dels esclaus, en funció de la seva riquesa. Els lliures es dividia per dues categories: ciutadans i no-ciutadans.


Ciutadans i no-ciutadans


- Els ciutadans tenien drets polítics, podien votar i elegir càrrecs públics. Pagaven els impostos i tenien la obligació de servir en l'exèrcit. Molts d'ells eren agricultors i comerciants. Constituïen una minoria. Al segle V a.C, a Atenes hi havia 400.000 habitants, de ciutadans només hi havia 40.000 habitants.

- El no-ciutadans eren emigrants residents a la ciutat. Eren homes i dones lliures,però no tenien drets polítics i no podien ostentar càrrecs públics. La majoria es dedicaven a l'artesania i el comerç. Alguns d'ell van arribar a obtenir grans fortunes.

Els esclaus estaven privats de llibertat i eren propietat dels homes lliures o de l'Estat. Ser esclau podies caure presoner de guerra, per ser fill de pare i mare esclaus, per dutes, rapte... etc. Les condicions de vida dels esclaus eren molt variades: no eren les mateixes per a un preuat esclau que exercia funcions de preceptor o metge, que per l'altre no especialitzat que treballés en l'agricultura o la mineria.

Les dones lliures no tenien drets polítics, així doncs, les dones estaven apartades de la vida pública, no podien votar, ni divorciar-se, ni tenir propietats... fins i tot, no podien parlar en públic. Estaven sotmeses a l'home. La dona estava obligada a ser representada per un tutor durant tota la seva vida. Durant la infància de la dona el tutor era el pare i durant la seva adolescència i la seva vida adulta el tutor era el seu espòs. Si la dona quedava viuda, llavors, el tutor era el seu germà. 


Les dones a la societat grega


Martina Vilar
1r Batx