24 de novembre de 2017

MOMO

Com sabem Momo era la personificació de la burla i el sarcasme. Era el fill de Hipnos, déu del somni i Nix deessa de la nit. Els seus germans van ser Eride deessa de la discòrdia, Moro déu del destí, Tànato Déu de la mort i Apate déu de l'engany. Llavors és més normal que Momos sigues tal com és.

Ell s'encarregava de burlar-se amb les seves critiques els homes i els Déus. Ell es va brular dels invents de Posidó, Hefest i Atena. Va criticar Posidó perquè va crear un toro amb les banyes mal col·locades. Hefest el va criticar perquè quan va crear l'home deia que costava entendre els seus coneixements i les seves intencions. I Atena la va criticar perquè la casa que havia construït era massa pesada, i el propietari es volia traslladar per culpa d'uns veïns pesats. També és diu que es va burlar d'Afrodita dient que parlava massa i que les seves sandàlies feien massa soroll. Fins i tot és va atrevir a criticar Zeus dient-li violent i luxioriós.

Aquestes burles que va fer Momo, van ser les últimes que van tolerar els déus i ràpidament va ser expulsat de l'Olimp, i va passar a viure amb un núvol negre amb la seva mare i alguns dels seus germans, i tots aquest estaven disposats a la venjança.

Momo es representa com un home a qui una màscara li cobreix la cara i porta un ceptre o un ninot que representa la bogeria
Aquesta es la representació del Rei Momo, traient-se la màscara,va vestit com un boig i amb un pal a la mà. Representa el símbol de la bogeria.

El REI MOMO AL CARNAVAL

Avui en dia, en diferents ciutats de l'Amèrica llatina el rei del carnaval rep el nom de Momo. A Brasil ell és l'encarregat de rebre les claus de la ciutat durant les festes i el representen com un home alt i gras. A Cadis, cremen un ninot (Momos).
Podem veure com cremen el Rei Momo en el carnaval de Cadis.
Judit Espina
1r Batx

23 de novembre de 2017

GRANS MARES DE LA MITOLOGIA (III): DEMÈTER

Probablement tots coneixem Demèter com a la deessa de l'agricultura, però potser no coneixem el seu paper com a mare. I és que Demèter volia ser soltera, però alguns déus van decidir que no ho podien permetre.

DEMÈTER AMB POSIDÓ
Estàtua romana de Demèter
Posidó creia que Demèter era molt bella. Així doncs, la va festejar, però Demèter estava convençuda que no volia casar-se amb ell, ni tenir cap relació romàntica. Tot i així, Posidó la perseguia i un dia prop de la platja, Demèter, cansada per la persecució, es va convertir en euga i es va amagar dins una manada de cavalls. El que no sabia, era que l'animal sagrat de Posidó era el cavall, així que ell els va convèncer perquè la rodegessin, i allà la va violar.
D'aquí en va sortir una filla, Despina, de la qual no se'n va poder dir el nom en veu alta, que era una nimfa, molt venerada a Tessàlia. També en va sortir un cavall, Arió, que resultaria el cavall més ràpid del món, i que acompanyaria herois com Hèrcules.

DEMÈTER I ZEUS
Zeus era de la mateixa opinió de Posidó, i també va decidir que volia tenir una relació amb Demèter. Un dia que anava pels camps, perseguint Demèter, ella es va convertir en serp, però ell la va seguir, també convertit en serp, i també la va violar.
D'aquí en va sortir la deessa de la primavera, Persèfone. La història de Persèfone és coneguda. Hades es va enamorar d'ella i la va raptar. Tot i així, potser no se sap que la idea del rapte era de Zeus, i no d'Hades. A part, hi ha dues versions de la història: la primera, en que Persèfone es queda a l'inframón a la força per culpa de que es menja la tercera part d'una magrana. Així doncs, es queda una tercera part de l'any a l'inframón i dues terceres parts a la superfície. Quan no està a la superfície, Demèter no deixa créixer les plantes, i d'aquí vé l'origen de les estacions. 
L'altra versió explica la mateixa història, però en aquesta Persèfone realment s'acaba enamorant d'Hades. Personalment, aquesta última m'agrada més, ja que tothom té a Hades com a un personatge terrorífic, però només és un déu que, per mala sort, li va tocar viure i regnar al reialme dels morts. Potser, si tu estiguéssis destinat a viure entre morts tota l'eternitat, també estaries una mica de mal humor.
Hades i Persèfone escoltant la música d'Orfeu
Maria Erra
1er Batx

22 de novembre de 2017

ELS EMPERADORS DE L'IMPERI ROMÀ

A l'antiga romà hi van haver un nombre bastant nombrós de emperadors, en aquesta entrada en comentarem alguns començant per el primer que va ser Octavi August i acabant per l'últim Ròmul.

Estàtua de Octavi August.




Octavi August: Nascut el 23 de setembre del 63 aC, nebot i hereu de Juli Cèsar. Amb ajuda de Marc Antoni i Lèpid va lluitar contra els assassins de Cèsar, quan els van vèncer a la batalla de Filipos (Grècia) es van repartir el domini de l'imperi. Un cop va haver derrotat Sext Pompeu, l'ultim enemic que li quedava, va derrotar Lèpid i va declara la guerra a Marc Antoni, al 2 de setembre de l'any 31 aC, la flota octaviana va vèncer Antoni i Cleòpatra a Actium.


Neró

Neró: Tataranet de Octavi August, només tenia 17 anys quan el van proclamar emperador. Als cinc anys de ser emperador va fer matar a la seva pròpia mare i a la seva esposa per poder-se casar amb Popea. Augmenta els impostos de la població i desencadena la persecusió sobre els cristians. Es suïcida afeblit per les revoltes dels exèrcits.



Tit Flavi Vespasià: Fill de Vespasià va ser tribú militar a Germània i Britània. Va acompanyar al seu pare a conquerir Judea i allà va profanar el temple de Jarusalem. Els tres anys que va ser emperador (79-81) van quedar senyalats per l'erupció del Vesuvi que va destruir Pompeia i Herculà i per finalització del Colisseu de Roma que havia començat el seu pare.


Columna en honor a Trajà
Marc Ulpi Trajà: Primer emperador d'origen hispà. Engrandeix molt l'imperi conquerint la Dasia, rica en plata i or, i la província d'Aràbia. A Romà hi té dedicada una columna sobre el conqueriment a Dàsia.


Marc Aureli: Era l'emperador filòsof, encara que no conquereix cap territori els manté en peu. D'altra banda Marc Aureli s'allunya de la política respectuosa amb l'autonomia provincial per avançar cap a una monarquia centralitzada i absoluta. Va escriure les seves meditacions, unes desordenades reflexions sinceres i personals sobre la seva visió del món i de l'home.

Constantí: Primer emperador que deixa de perseguir els cristians i per la dicta de milà al 313 dC es converteix en el cristianisme i fa la religió cristiana oficial.



Ròmul August: Últim emperador romà, fill de Flavi Orestes. Va ser un emperador feble ja que el va vèncer el poblat bàrbar quan només tenia 15 anys.


Clara Serrat
4t ESO

21 de novembre de 2017

LA MODA FEMENINA A L'ANTIGA ROMA

A diferència d'avui dia, la vestimenta a l'època dels romans era molt més elaborada i potser no tan còmoda. En aquesta entrada us parlaré sobre la moda femenina del moment, i d'altres aspectes relacionats amb el físic de la dona.

El tipus de roba que portaven tant els homes com les dones depenia de la classe social a la que pertanyien.

Les dones romanes duien uns vestits amples, llargs i amb plecs que els arribaven fins als peus anomenats stola, que els solien cobrir tot el braç, i anaven lligats amb un cinturó que quedava amagat. Les teles utilitzades eren de colors vius.

En ocasions més especials, les dones duien uns vestits més amplis, les palla, complementats amb xals, que es feien servir per cobrir-se el cap (significava que la dona estava casada).







Els tipus de vestit stola i palla.















Stola i palla de colors, i dues dones amb xals.






Igual que nosaltres, portaven roba interior, encara que era una mica diferent a la nostra: usaven uns calçons que s'agafaven més o menys a la cintura i una banda de roba per subjectar el pit.

Quant a calçat, s'utilitzaven quatre tipus bàsics: les espardenyes, les sandàlies, els socs  i les sabates.


Sandàlies

Els ventalls i les ombrel·les van arribar a través de Grècia, i servien per airejar-se i tapar-se del Sol, tot i que sovint ho havien d'aguantar els esclaus.

Les dones solien portar els cabells recollits, però les dones de classes altes se'ls recollien amb cintesdiademes i agulles. També portaven accessoris com arracades o braçalets.














Pentinat de l'època

                                                             
                                                                                                                                                             Joies

ALTRES CURES FEMENINES
A les dones els agradava tenyir-se els cabells, i trobaven un cert encant en tenyir-se'ls de colors exòtics com vermell o blau. Els productes per fer-se els tints eren principalment nogalina, alquena i camamilla.

Per rentar-se el cabell, feien servir ou, olis i aigua.

A l'antiga Roma les dones ja es maquillaven, i per fer-ho utilitzaven diversos ingredients: l'oli, la mel, el greix i el vinagre s'usaven com a bases, i la farina, la pols de talc i el guix com a pigments.
Per pintar-se els ulls feien servir les mateixes bases i el carbó, la cendra i diversos tipus de terra com a pigments.


Sorra, carbó en pols i cendra.

Per la cura de la pell, la llet de burra, l'oli d'oliva, l'oli amb cera, el fang i la sal gruixuda eren productes molt beneficiosos.


Oli d'oliva, fang, llet de burra i sal gruixuda.

Per fer els perfums, s'usaven 3 productes per fer-ne les bases: oli d'oliva, greix i talc. Per afegir-hi les essències, s'utilitzaven flors (rosa, lliri, nard, violeta...), fruites i arbustos (ametlles amargues, xiprer, menta, murtra), espècies (safrà, cardamom, canyella, etc.) i resines (mirra i encens).

Així doncs, podem observar que a l'època romana ja tenien molts mètodes estètics, i encara que no en fem servir gairebé cap avui dia, han ajudat a tenir els coneixements que tenim a l'actualitat.

El mateix passa amb la vestimenta i accessoris, encara que s'han modernitzat, van ser en part l'origen de la moda d'avui dia.

Marta Orte
1r Batx

20 de novembre de 2017

FEBE, LA TITÀNIDE

Febe la titànide
És la titànide de la profecia i segons la mitologia grega és una de les titànides filla d'Urà i Gea, germana de Críos, Ceos, Hiperió, Jàpet, Rea, Cronos, Temis, Mnemósine, Oceà i Tetis.
És portadora de l'intel·ligència d'Urà (el cel) i la de Gea (la terra) per això els seus descendents són portadors de la profecia de les dues ramificacions: la llum i el cel (Leto) i la nit i els morts (Astèria).
Febe, en grec significa brillant, és la dona de Ceos i van tenir dues filles: Leto i Astèria.

LES FILLES DE FEBE:
Astèria i la seva filla Hècate tenen el poder profètic de la nit, dels esperits, dels morts i la foscor. Leto en canvi, va tenir dos fills bessons: Apol·lo i Artemisa, i tots tenen el poder profètic del cel i la llum.

L'ORACLE DE DELFOS:
Centre de la Terra segons els grecs.
Delfos
Delfos era considerat el centre del món i la residència de les muses i és on van néixer Apol.lo i Artemisa quan Leto, la seva mare, escapava de la maledicció d'Hera.
Temis va donar l'oracle de Delfos a Febe i ella al seu net Apol·lo. Anteriorment Urà li havia entregat a Gea l'oracle de Delfos, i Cronos a Temis.
Apol·lo l'anomenaven Foebo en honor a la seva àvia i amb el significat de: el que brilla. Per altra banda, Artemisa també l'anomenaven Febe per ser la deessa de la lluna.

Una de les llunes de Saturn és anomenada Febe en honor a la deessa.

lluna de Saturn anomenada Febe














Paula Sala
1r Batx

17 de novembre de 2017

ELS GLADIADORS

Qui eren els gladiadors? La paraula gladiadors be del llatí "gladius" que era el nom de l'espasa que feien servir. Els gladiadors eren esclaus castigats pels seus amos, condemnats a mort o a treballs forçats, hi podien optar voluntàriament per accedir a les escoles de gladiadors, i en aquest cas podien aconseguir la llibertat de la mà dels instructors. Generalment es reclutaven entre els presoners de guerra i els criminals.

A l'amfiteatre se celebraven diverses menes d'espectacles:

Gladiadors lluitant per la seva llibertat
Les lluites de gladiadors: el dia del combat, els gladiadors desfilaven i saludaven a l'emperador amb el crit tradicional: aue Caesar, murituri te salutant. Llavors, es designaven a sorts les parelles de lluitadors i començaven a barallar-se. Uns instructors vigilaven que la lluita no fos fingida i, si calia fuetejaven els gladiadors. El públic cridava, animant el gladiador per qui havia apostat. Quan un dels lluitadors queia ferit al terra alçava la mà per demanar gràcia. L'emperador que presidia els jocs decidia segons el públic. Si havia lluitat bé el públic aixecava el polze i, per el contrari, abaixaven el polze. En acabar, el vencedor matava el vençut i rebia la palma de la victòria. 


Gladiadors lluitant uenationes
Les uenationes: eren espectacles amb animals.Incloïen exhibició d'animals exòtics, portats de les províncies més llunyanes de l'imperi, lluites entre feres i caces fetes per homes armats.
Les naumachiae: ofertes en ocasions excepcionals, eren representacions de combats navals. S'inundaven l'arena d'alguns amfiteatres o en estranys artificials i els gladiadors i condemnats reproduïen batalles navals històriques.

Aquí podem veure com seria una lluita de gladiadors:


Com anaven equipats els gladiadors?

Els gladiadors anaven equipats d'una manera determinada ja que s'havien de defensar dels seus contrincants:
xarxa, llança, trident, escut, daga, fuet, espasa, casc, cota de malla pel braç i 
protector cama

armes i complements dels gladiadors

Silvia Pampliega

4t ESO

15 de novembre de 2017

HÈCATE

Hècate era una deessa molt complexa i misteriosa, descendent d'Astèria i Perses, descendent directa dels titans i independent al Panteó Olímpic.Molt sovint se la considera una deessa poc coneguda. A l'inframón se la coneixia com a la reina invencible, per tant tenia una gran autoritat. Ferea era el seu sobrenom. També sovint coneguda com la deessa de la mort.
 
Quin és el seu origen?
Zeus reconeixia els seus poders antics i ella complia molts dels favors que li demanaven molts homes; prosperitat material, victòria en jocs i batalles...
Amb el temps Hècate va anar canviant i va passar a ser més obscura, vinculada en el mont de les penombres. A diferència d'Àrtemis, que representava la llum lunar i la resplendor de la nit, Hècate representa les pors, tenebres i temors de la nit.
 
Creences sobre Hècate
Representació d'Hècate amb els tres cossos i la lluna.
Es creia que durant les nits sense, lluna ella vagava per la terra amb un grup de gossos fantasmals. Es creu que ella enviava els terrors nocturns als homes, aparicions fantasmals, que menjava carn humana, tenia una cama de bronze, i que es presentava sobretot davant dels nens per espantar-los.

De què era deessa?
Era la deessa de la màgia i dels secrets. L'adoraven sobretot els mags i bruixes, els quals li oferien sacrificis de gossos negres al final de cada llunació i ella se'ls  presentava amb una torxa o amb    forma de diferents animals.
A més, els mariners moltes vegades li demanaven que els assegurés bones travessies.
 
Descendència
Hècate va tenir el monstre Escila amb Forcis i més tard a Medea i Circe amb Eetes.
 
Representació en l'art
Normalment se la representa amb tres cossos o tres caps amb serps rodejant-li el coll. Aquesta triple referència és perquè era la divinitat de a lluna, la marina i l'infernal.
Hècte representada amb la lluna, les serps, els gossos i les dues torxes.

Paula Sala
1r Batx